Ben aviat el Presidentde
la Generalitat, convocarà eleccions al Parlament. Tothom té clar que en aquesta
contesa no es decidirà la continuïtat del tripartit, sinó si Catalunya serà
governada per CIU, amb una majoria parlamentària suficient. Si el resultat
exigeix altres suports parlamentaris, la decisió sobre els socis serviràper aconèixer quin són els límits del dret a decidir del que
parla l’ Artur Mas. Un acord amb els socialistes és inviable ja que aquests no
acceptarien un pacte d’aquestes característiques desprésd’unapèrdua significativa de vots i no sembla que CIU hi estigui
interessada després de tot el que ha passat. Per similars raons es potdescartar un pacte amb el PP i mirar
cap els independentistes es per arauna situació no prevista per la coalició nacionalista. Tenint en compte
que ERC només pot salvar els mobles reforçant el seu perfil, l’aparició d’una
nova força parlamentària independentistacom Solidaritat o Reagrupament, els podria treure de l’atzucac, si bé al
preu de veuredesdibuixatel guió que havien previst. Amb aquest
panorama tot fa pensar que la propera legislatura, potser el moment per fer un salt nacional
endavant, si es que hi ha diputats independentistes amb suficient
intel·ligència perentendre que
encara que no sigui possible la legislatura de la independència, potesdevenir el seu millor pròleg.
