xcapdevila |
divendres, 13 d'agost de 2010 | 13:48h
Tinc el bloc abandonat i al “club de fans” hi ha hagut algun intent de revolta, pressió i amenaça perquè torni a animar-lo, potser pel fet de que ara a l’agost, la gent està ociosa, té ganes de lectura o li encanta dir als altres el que haurien de fer mentre es preparen les maletes per desaparèixer de vacances. Jo no tinc vacances; ni al juliol i a l’agost. Les places castelleres són plenes (Q de 9) i la gent vol saber si farà sol (AEMET) per anar a la platja... Quin dia em decidiré a jubilar-me de funcionari. Haig de prendre un decisió.... de l'any que ve no passa! I el pobre bloc ha patit les conseqüències d’una voràgine de feina (el període gener-juliol de 2010 ha tornat a ser un excés que m’ha robat totes les energies, però sobretot més hores del que és saludable i legal. La de coses que han passat en aquest juliol de feinada absorbent i silenci opinatiu. I en totes he tingut unes ganes immenses de dir la meva, perquè -com ja sabeu- no m’agrada estar callat amb tota la que està caient:
La sentència rupturista del TC espanyolero, la mani de la dignitat i a favor de la independència, la Roja del Barça, els toros de la hipocresia, el Castells i els castells, els Bordegassos de vuit però només carregat, els Pabordes de la Vella, els 30 anys portant el Drac (el més plural i democràtic), la xiulada a l’alcalde després de la “pavana d’honor” al Vot del Poble, la reivindicació de la Cuca per allargar encara més la cercavila, el Quartsdenou renovat i innovat,les micro-càmeres a la faixa dels castellers (i a l’ala del Drac) o el Vértice aquest que s’ha fusionat (o viceversa) amb la meva empresa, no sé si al 15 o al 360 per cent... I en un parèntesi anterior m’havia deixat també explicar-vos les escapades a Montserrat (a peu), a Londres o a Copenhaguen (en avió) en una Primavera intensa, que va permetre algun parèntesi (massa breu) però necessari per no morir de sobredosi professional. Podria fer un max-mix de tot plegat i igual sortiria una botifarra divertida, o un vodevil d’aquests que s’estilen en dies de Festa Major. De cada una d’aquestes coses hauria d’haver fet un post. Totes, les personals i les col·lectives, tenen punts per compartir, per riure o per emprenyar-se, per coincidir o per discrepar. Però ja som a meitat d’agost i encara no he tancat aquest recull desendreçat de tot el que tenia ganes de comentar aquestes darreres setmanes i que vaig començar a inventariar els dies de Festa Major. He passat més d’una setmana a Vilanova, sopant i dormint a casa i fent companyia a la mama, substituint les “sessions de control” diari que habitualment fan els meus germans; ells són de vacances (se les mereixen) i la meva petita contribució ha consistit en pujar i baixar cada dia de la feina, amb moto gaudint de l’airet i l’olor a pins que encara fan les Costes de Garraf, al preu d’arribar avui ben xop a casa perquè m’ha enganxat un dels pocs ruixats d’estiu que han caigut per aquestes comarques. L'Helena és a Hawai, una de les propostes que tenia aquest estiu, el Toni ahir va tornar d'Indonèsia, la Rosa o els Cruells són a Guatemala, el Salva està volant i després a Formentera, la Montse i l Salvador a Euskalerria, el Rafel i la Montse a la Costa Blue, el Jofre se’n va avui de vacances a Finlàndia... A Barcelona la gent ja va pirar aprincipis de mes; a VNG aquests dies posteriors a la Festa Major i no hi queda gairebé ningú. Per tant, l’estada vilanovina tampoc ha servit per fer vetllades de repàs estival amb els amics de sempre; sí que ha servit en canvi per fer família, per conviure amb la mama, i per pensar en el pas inexorable del temps, en els costums i les manies que segueixen inamovibles i en les possibilitats perdudes que s’han endut els anys, després d’haver-les ajornat una i altra vegada. Avui refresca a la galeria de casa. Aquesta galeria que enyoro quan no la tinc, en aquesta Vilanova que estimo i odio amb la mateixa intensitat.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
