Som a mitjan agost, el mes en què les coses han de quedar encaminades perquè al setembre es puguin fer les assemblees i reunions de rigor i que comenci la batalla, l'assalt al Parlament. Val la pena, doncs, fer un cop d'ull a les darreres notícies i mirar com ho tenim tot plegat, Solidaritat, Esquerra, CiU, etc.
1. Solidaritat Catalana / Reagrupament. L'últim dia del mes passat deia que em semblava que aquesta opció podia prendre un cert avantatge atesa la seva aposta per una assemblea de l'independentisme extraparlamentari amb elecció directa de representants. Des d'aleshores, sembla que hi ha hagut un degoteig de baixes de Reagrupament cap allà, cosa que confirmaria aquesta impressió. Ara sabem que dijous 19 Laporta i Carretero s'han de reunir. Si d'aquesta reunió en surt un bon acord, ja tindrem resolta una part molt important del problema i el conseller Nadal haurà de començar a pensar si vol les patates bullides o fregides.
2. Conferència Nacional per la Sobirania / Manifest 12 d'abril / SI. El web del Manifest 12 d'abril té una activitat ben escassa per no dir inexistent. Com a interessat i adherit, el 9 d'agost vaig rebre un correu en què m'animaven a fer un nou adherit cada setmana. Sembla evident que entre això i poder anar a una assemblea on pugui triar qui formarà part d'una coalició, és més atractiva la segona opció. Ignoro si aquest sector de l'independentisme està treballant amb discreció i si al final serà capaç de donar-nos una sorpresa, però ara com ara, amb els elements que hi ha en joc i pensant com poden evolucionar les coses, crec que si arriben a les eleccions marcant distàncies amb SCI o Reagrupament, hi sortiran perdent. Ells presentaran la coalició SI com la legítima representant de la societat civil sobiranista, la que s'ha estat mobilitzant els darrers anys i la que ha fet les coses ben fetes, amb discreció i diàleg obert i no amb cops d'efecte mediàtics, però el procés de primàries concentrarà l'atenció dels mitjans, serà més dinàmic, més intens i més engrescador. Ja s'ha vist la informació generada per uns i altres aquests darrers quinze dies. Tothom demana la unitat, però sembla previsible que al final guanyarà la batalla de la credibilitat i l'honestedat qui demostri haver-hi posat els mitjans. I posar els mitjans no vol dir precisament "si volen venir seran ben rebuts".
3. Llista única. Sigui com sigui, sembla que la coalició SÍ del Manifest 12 d'abril ja té la seva llista. Reagrupament també la té feta. I Solidaritat va camí de fer-la. Tant si l'assemblea de SCI fa funcions d'assemblea de tothom com si es queda en assemblea domèstica, un acord entre aquests tres sectors és possible encara. També penso, però, que si l'acord és només entre dos, el tercer quedarà tocat.
4. Esquerra. Continuo pensant que no és fàcil ni lògic que Esquerra s'integri en una coalició en què de moment els diputats que hi pot aportar són 21, mentre que els altres són l'independentisme extraparlamentari. No dic que els resultats puguin arribar a capgirar això, però les negociacions i els acords es fan a partir d'allò que tens, i no pas d'allò que creus que tindràs o que diuen que podries tenir. És per això que encara veig més viable i més pràctic un acord en el full de ruta que no pas una integració en la coalició. A més, si fins ara està resultant prou difícil posar d'acord els tres sectors que deia, l'entrada en negociacions d'un partit que té 21 diputats al Parlament ho faria més complicat encara. Amb tot, m'ho miro des de fora amb el màxim respecte per la militància i no descarto res. Estic pendent de les darreres notícies que han sorgit a partir de la iniciativa de Barcons. I si al final fos realitat una llista única contra tot pronòstic, bingo! Com a nota final respecte d'Esquerra, deixeu-me dir també que considero un error que Hèctor López Bofill hagi argumentat la seva baixa en el sentit que ho ha fet, pretenent que Esquerra no és independentista. Això ens porta a un escenari de confrontació entre forces independentistes per mantenir o reubicar els vots, quan en realitat hauríem d'anar tots junts a captar el vot abstencionista, convergent i d'altres intencions.
5. CiU. Oriol Pujol ha tornat a caure en la prepotència. Si donen entenent que volen anar sols pel món perden sintonia amb una part important de l'electorat que està demanant unitat. Però també són ganes de posar-se Esquerra en contra dient que "Ho lamento molt, però l'experiència d'ERC ha estat tan desastrosa i nefasta que no sé si els pertoca estar en un govern la propera legislatura'. Jo, sincerament, no hauria fet mai aquestes declaracions per molt bé que pintin les enquestes.
6. PSOE-C / ICV-EUiA. Aquests? El dia que vulguin alguna cosa ja trucaran a la porta. Ja no em preocupen ni gota. A més, d'ICV-EUiA encara n'espero resposta.
PS1: Vilaweb recull unes declaracions d'Alfons López Tena: "De cap manera donarem suport a cap força política que no defensi la independència. Que Mas vagi a demanar el suport del PP o del PSC. Ja sé que en Carretero votaria Mas; nosaltres, no. No serem la crossa d'un govern que es dediqui a gestionar l'autonomia."
PS2: M'arrisco a interpretar Enric Canela, però diria que al darrer paràgraf de l'apunt d'avui està dient que esperarà a última hora per fer el pas de donar suport a qui creu que pot liderar l'independentisme i que jo interpreto que és Joan Laporta. Això voldria dir que si Carretero i Laporta no s'entenen dijous, l'alternativa que SCI vagi per una banda i RCat / SI / Manifest 12 d'abril vagin per l'altra perd possibilitats. Si RCat es quedés finalment sol, ara mateix dubto molt que entrés al Parlament.
PS3: Segons l'Avui-Punt, Esquerra no farà debat intern sobre la coalició electoral –lògic i previsible amb tan poc temps–, però continua oberta la possibilitat d'asseure's a parlar d'un possible full de ruta. I aquí, que és d'on realment poden sortir coses interessants, no tinc la sensació que s'hi posin tants esforços.
2. Conferència Nacional per la Sobirania / Manifest 12 d'abril / SI. El web del Manifest 12 d'abril té una activitat ben escassa per no dir inexistent. Com a interessat i adherit, el 9 d'agost vaig rebre un correu en què m'animaven a fer un nou adherit cada setmana. Sembla evident que entre això i poder anar a una assemblea on pugui triar qui formarà part d'una coalició, és més atractiva la segona opció. Ignoro si aquest sector de l'independentisme està treballant amb discreció i si al final serà capaç de donar-nos una sorpresa, però ara com ara, amb els elements que hi ha en joc i pensant com poden evolucionar les coses, crec que si arriben a les eleccions marcant distàncies amb SCI o Reagrupament, hi sortiran perdent. Ells presentaran la coalició SI com la legítima representant de la societat civil sobiranista, la que s'ha estat mobilitzant els darrers anys i la que ha fet les coses ben fetes, amb discreció i diàleg obert i no amb cops d'efecte mediàtics, però el procés de primàries concentrarà l'atenció dels mitjans, serà més dinàmic, més intens i més engrescador. Ja s'ha vist la informació generada per uns i altres aquests darrers quinze dies. Tothom demana la unitat, però sembla previsible que al final guanyarà la batalla de la credibilitat i l'honestedat qui demostri haver-hi posat els mitjans. I posar els mitjans no vol dir precisament "si volen venir seran ben rebuts".
3. Llista única. Sigui com sigui, sembla que la coalició SÍ del Manifest 12 d'abril ja té la seva llista. Reagrupament també la té feta. I Solidaritat va camí de fer-la. Tant si l'assemblea de SCI fa funcions d'assemblea de tothom com si es queda en assemblea domèstica, un acord entre aquests tres sectors és possible encara. També penso, però, que si l'acord és només entre dos, el tercer quedarà tocat.
4. Esquerra. Continuo pensant que no és fàcil ni lògic que Esquerra s'integri en una coalició en què de moment els diputats que hi pot aportar són 21, mentre que els altres són l'independentisme extraparlamentari. No dic que els resultats puguin arribar a capgirar això, però les negociacions i els acords es fan a partir d'allò que tens, i no pas d'allò que creus que tindràs o que diuen que podries tenir. És per això que encara veig més viable i més pràctic un acord en el full de ruta que no pas una integració en la coalició. A més, si fins ara està resultant prou difícil posar d'acord els tres sectors que deia, l'entrada en negociacions d'un partit que té 21 diputats al Parlament ho faria més complicat encara. Amb tot, m'ho miro des de fora amb el màxim respecte per la militància i no descarto res. Estic pendent de les darreres notícies que han sorgit a partir de la iniciativa de Barcons. I si al final fos realitat una llista única contra tot pronòstic, bingo! Com a nota final respecte d'Esquerra, deixeu-me dir també que considero un error que Hèctor López Bofill hagi argumentat la seva baixa en el sentit que ho ha fet, pretenent que Esquerra no és independentista. Això ens porta a un escenari de confrontació entre forces independentistes per mantenir o reubicar els vots, quan en realitat hauríem d'anar tots junts a captar el vot abstencionista, convergent i d'altres intencions.
5. CiU. Oriol Pujol ha tornat a caure en la prepotència. Si donen entenent que volen anar sols pel món perden sintonia amb una part important de l'electorat que està demanant unitat. Però també són ganes de posar-se Esquerra en contra dient que "Ho lamento molt, però l'experiència d'ERC ha estat tan desastrosa i nefasta que no sé si els pertoca estar en un govern la propera legislatura'. Jo, sincerament, no hauria fet mai aquestes declaracions per molt bé que pintin les enquestes.
6. PSOE-C / ICV-EUiA. Aquests? El dia que vulguin alguna cosa ja trucaran a la porta. Ja no em preocupen ni gota. A més, d'ICV-EUiA encara n'espero resposta.
PS1: Vilaweb recull unes declaracions d'Alfons López Tena: "De cap manera donarem suport a cap força política que no defensi la independència. Que Mas vagi a demanar el suport del PP o del PSC. Ja sé que en Carretero votaria Mas; nosaltres, no. No serem la crossa d'un govern que es dediqui a gestionar l'autonomia."
PS2: M'arrisco a interpretar Enric Canela, però diria que al darrer paràgraf de l'apunt d'avui està dient que esperarà a última hora per fer el pas de donar suport a qui creu que pot liderar l'independentisme i que jo interpreto que és Joan Laporta. Això voldria dir que si Carretero i Laporta no s'entenen dijous, l'alternativa que SCI vagi per una banda i RCat / SI / Manifest 12 d'abril vagin per l'altra perd possibilitats. Si RCat es quedés finalment sol, ara mateix dubto molt que entrés al Parlament.
PS3: Segons l'Avui-Punt, Esquerra no farà debat intern sobre la coalició electoral –lògic i previsible amb tan poc temps–, però continua oberta la possibilitat d'asseure's a parlar d'un possible full de ruta. I aquí, que és d'on realment poden sortir coses interessants, no tinc la sensació que s'hi posin tants esforços.
Gràcies a la sabiesa del poble català, sembla que aquest artefacte sinistre anomenat tripartit al que els seus fundadors varen voler, sense cap èxit, batejar com a "govern catalanista i de progrés" (SIC!) desapareixerà de la terra catalana, i esperem que en la caiguda s'emporti a tots els que l'han fet possible.
El cava ja es a punt, espero gaudir-lo amb joia juntament amb la familia i els amics.
En què et bases?
No canviarem mai!!
Posant negre sobre blanc el pensament d'altra gent que encara no han parlat.
De què serveix fer aquesta mena d'apostes?
O és, potser, un intent per a què els altres facin el que a un li agradaria que fessin?
Quanta hipocresia!!
Fem la campanya a favor de la independència. La campanya que hem de fer, i deixem que els rius corrin per les seves lleres.
De tot el que està passant aquests dies el 70% és, pura i simplement, especulació interessada.
Ja n'hi ha prou!
Em demanes en què em baso. En impressions, en converses amb l'Enric, en el càlcul de probabilitats i en altres coses. Que em puc equivocar? Sí, és clar. I si vols deixaré que m'ho retreguis i tot. Pren nota de l'apunt i quan calgui hi deixes un comentari i em dius: "Mir, la vas cagar" I jo et diré: "Ramon, tens tota la raó". I tal dia farà un any. Quin problema hi veus, en tot plegat?
Una cosa te la rebutjo de ple: l'acusació d'hipocresia. No em pots qualificar d'hipòcrita. Senzillament perquè dic el que penso i això no pot ser mai hipocresia.
Et prenc la paraula quant a fer campanya per la independència. T'asseguro que en tinc ganes. No sé si has vist el subtítol del bloc, que he tornat a canviar, i suposo que has entès que va en aquest sentit. Però no m'hi puc posar del tot fins que no s'hagi concretat l'oferta independentista, perquè encara corren cartes i propostes amunt i avall.
I, un cop més, si algú m'ha de qualificar d'hipòcrita i d'especulador interessat, preferiria que signés amb noms i cognoms. No és imprescindible, però ho prefereixo i ho agraeixo. Perquè altrament ens acabarem carregant l'espai en si.
Au, doncs, pren-te un gelat a la fresca i ventila't, que a tots plegats ens convé calma i serenitat.