Ploren els dies per aquells dies
que compartíem sota la pluja d'agost
com mesos hermètics de patiment i naufragis,
amb escopinyes arran de mar
i melodies impossibles
de vaixells impossibles...
Llavors m'ha vingut al cap que m'havia de tallar les ungles.
tallar ungles, estendre la rentadora, remenar els espaguetis...sovint la realitat ens fa tornar com un llampec dels viatges de la melangia...
un petó,
Sílvia
...i de camí a buscar el tallaungles has tornat a pensar en la pluja d'agost, i en sec t'has trobat obrint l'armariet del lavabo sense saber què hi anaves a cercar. Pot ser?
M'agrada molt llegir-te, ajudes a amanir els dies xafogosos d'estiu!
Aina Lluna