Tres anys ens ha portat construir aquest restaurant situat al barri d'Extramurs. En agost de 2006 vam acudir per primera vegada. Quasi un any després se'ns encarregaria el projecte. Tres mesos després estava ja projectat al mil·límetre.
Problemes de finançament retardarien la seua arrancada. Un pressupost inicial que es reduïria en un 30 %. Una recerca de professionals per tal d'encabir un restaurant impossible. Creació d'una nova societat mercantil que se'n fes càrrec de la promoció i la continués, trobada d'un nou finançament i arrancada, amb tot lligat teòricament, abans de falles d'enguany. Cinc mesos d'obres intenses en coordinación i recta d'arrancada final. Estem cercant mobiliari, que està quasi triat i una decoració mínima ad-hoc. No en queden peles per a més. És una gran pèrdu la dels murs que hem de tapar a causa de la insonorització. Quedant-hi uns murs, que restaurats serien encisants. Més de cinquanta visites d'obra, a banda de les reunions amb diferents agents. I un miler de fotos del dia a dia. El punts a atacar eren aconseguir alçada dins de la normativa. D'ací al gran excavació de 35 centímetres. La inserció de la renovació d'aire en menjador, obrador, lavabos i l'extracció de fums de la campana. La despesa de la insonorització ha estat brutal. Crear una capsa insonora dins del volum on encabir-lo. I un fum d'inbstal·laciions d e seguretat i protecció, sondes, etcx. que resten amagades. Un bon grup d'amics, i professionals diversos que han patit aquesta obra i disseny, entre ells l'amic en Josep Selva (el rei de les solucions impossibles). Farem un reportatge curtet quan inaugurem el proper dia un d'octubre d'enguany sense el rotllo de SLIDER que avui us hi dese.
Vam fer un vídeo molt casolà per a que la promotora, a l'inici, se'n fes una idea de cap on anàvem.
josep_blesa |
dimecres, 15 de setembre de 2010 | 19:51h
com no hi ha enemic petit. La veritat és, i ho saps des de fa tres anys, que hem patit a manta, tot plegats. Supose que tens notícia a través dels teus operaris (J. i J.) que anem acabant-la. I està quedant bastant bé, malgrat l'estretor pressupostària. De les pedres fem pans. Què et vaig a desvelar a tu! Cada faena d'aquesta mena -i més en els temps que corren-, un repte impossible al principi. Saps que no teníem gens d'espai per a poder encabir-hi tots els requeriments que demanda un restaurant actualment, però ho hem aconseguit després de molt de redissenyar. La tasca de Maria Pilar ha estat impecable. La d'Isabel, l'enginyera, en lel darrer tram també. La sort és estar envoltats de gent tan generosa en les nostrew empreses -quasi familiars. Quedarà molt bé. La mestressa tampoc les tenia totes amb ella fa un any i mig, si recordes. No ens va poc acollonar, no ! hahhaha...i a punt de llençar tota la feina a l'aigüera i plegar. Però, tots els intervinents som molt cabuts. I sé, que ella, tirarà endavant, fins i tot té totes les traces a convertir-se en model per a poder franquiciar la idea i el producte. Gràcies per tot el que ens dones Josep Selva i per ser com ets !
Una abraçada....Pensem fer un vídeo final com he avançat en el post.
PS: Potser fem "archittectura povera", que s'esdevé en molts casos "povera architettura" però........i què més dóna !
Architecture
Urbanism
McDonough
New Perspectives on Sustainability
A New Paradigm
Cradle to Cradle Case Studies
Industrial Design & Sustainable Commerce
Re-inventing the World
Talks and Statements
Podràs comprovar que en té fortes implicacions militars sobretot, però cada vegada se'n troben més aplicacions civils donat que la finançament en defensa/guerra va decreixent amb el pas del temps.
The future now.
Popular Science magazine, your first stop in what’s new and what’s next in technology, has teamed up with Megatouch Games to create the ultimate find-the-difference game for science and tech fans!
Tres anys ens ha portat construir aquest restaurant situat al barri d'Extramurs. En agost de 2006 vam acudir per primera vegada. Quasi un any després se'ns encarregaria el projecte. Tres mesos després estava ja projectat al mil·límetre.
No se si hem quedat gaire bé, però hem fet el que hem pogut.
Sort i éxit a la mestressa.
Aquesta és una lectura interessant. Tenia fregant la diversió del seu article. Nova trobat informació per a mi. Authorhouse
Cada faena d'aquesta mena -i més en els temps que corren-, un repte impossible al principi. Saps que no teníem gens d'espai per a poder encabir-hi tots els requeriments que demanda un restaurant actualment, però ho hem aconseguit després de molt de redissenyar. La tasca de Maria Pilar ha estat impecable. La d'Isabel, l'enginyera, en lel darrer tram també.
La sort és estar envoltats de gent tan generosa en les nostrew empreses -quasi familiars. Quedarà molt bé.
La mestressa tampoc les tenia totes amb ella fa un any i mig, si recordes. No ens va poc acollonar, no ! hahhaha...i a punt de llençar tota la feina a l'aigüera i plegar.
Però, tots els intervinents som molt cabuts.
I sé, que ella, tirarà endavant, fins i tot té totes les traces a convertir-se en model per a poder franquiciar la idea i el producte.
Gràcies per tot el que ens dones Josep Selva i per ser com ets !
Una abraçada....Pensem fer un vídeo final com he avançat en el post.
PS: Potser fem "archittectura povera", que s'esdevé en molts casos "povera architettura" però........i què més dóna !