Ahir era dimarts hi tocava article al bloc del deumil.cat. Es una reflexió sobre el nostre caracter llatí i influènciat amb els arabs, que fa que siguem molt exaderats amb les formes i sobretot amb tirar-nos els plats al cap a la primera de canvi.Això que és molt freqüènt en altres àmbits de la vida, no haura de ser-ho per la política. Però encara menys si ho apliquem a la política independentista.
No passa res si entre catalans discutim molt fort defensant al Barça o l'Espanyol o el València. No ho és perquè sabem que pel futbol hi ha certes llibertats d'expressió i es acceptat que una vegada s'ha acabat la discussi¡o, tots a casa seva a la seva feina.
Però amb la política no és el mateix. Cal anar en compte amb i com es diu les coses. Però també cal que els catalans independentistes siguem oberts a escoltar les critiques dels altres. Si no ho fem dificilment arribarem a un acord.
Ho podeu llegir a aquest enllaç.
Endavant les atxes!!
Per totes bandes s'estan dient autèntiques bestieses.
Si us plau Manel, tu que tens més eines que nosaltres, transmet a la Junta de Reagrupament que facin els comunicats que siguin necessaris per a contenir les formes.
Si s'està negociant, que demanin silenci i una mica de paciència.
Si no, que demanin educació.
Però, si us plau, posem ordre.
Sempre he defensat que quna apareix una opció que copia quasi 100% , sobretot amb lo fonamental, la que ja existeix, acaba sorgint els diferents grups o capelletes que defensen o atacan com si fossin supporters d'un club de futbol. Per això demano que pel bé a l'independentisme o bé aprenem a comportar-nos i acceptem la diferència d'opcions, encara que aquesta sigui minima, o bé demanem que només hi hagi una.
Esperem que els forofos de cada part, siguin prou intel·ligènts per entendre que aquestes actituds ens perjudiquen i només ajuden els que volen continuar dins d¨Espanya
gràcies pel comentari