Una de les mentides més arrelades en l'imaginari col.lectiu de la història recent de la política catalana, és la que diu que Pujol va aconseguir certes contrapartides del seu pacte del Majestic amb Aznar, a canvi que CiU renunciés a qualsevol intent de reforma estatutària durant aquella legislatura.
Fals.
Llegenda urbana.
Pujol no havia promès mai la reforma estatutària. Per què coi la llegenda diu que hi va renunciar en el pacte amb Aznar si mai ho havia promès?
Però la mentida, la llegenda urbana, ha calat.
Jo, com tothom, ignoro si Mas treurà prou majoria per governar . Més encara ignoro si Solidaritat Catalana (amb Reagrupament o no) apareixerà amb força a l'escenari de la vida parlamentària.
Però si fos així, si l'independentisme polític aconseguís un bon resultat electoral, Mas tindria bones cartes per assolir el concert econòmic que anhela i Espanya, veient les banyes del toro, potser "pactaria" un nou model de finançament per a Catalunya.
La llegenda diria aleshores que Mas s'hauria venut al govern de torn d'Espanya aconseguint el concert econòmic, a canvi de renunciar al Referèndum sobre la independència de Catalunya ...
I com en el cas de Pujol, seria una altra mentida ,oi?
Sí.
Seria una altra mentida.
Però si anem fent simetries entre els dos processos, jo ja signaria avui mateix que els esdeveniments seguissin tan paral.lels.
L'Estatut tardà una legislatura en entrar de ple en el programa electoral de gairebé tots els partits polítics. S'acabà concretant dues legislatures després del pacte de Pujol amb Aznar.
Algú més signaria avui que la celebració d'un Referèndum sobre la independència estigués amb negreta i lletres majúscules en tots els programes electorals del PSC, de CiU, d'ERC, d'Iniciativa i per suposat de SC al final de la propera legislatura?
Política ficció. Ja ho sé.
Política ficció també és creure que Solidaritat Catalana assolirà 68 diputats a les properes eleccions de la tardor.
Però firmo que n'assoleixi suficients com per provocar moviments en la política catalana...
I en la política espanyola...
I firmo que els espanyols es comencin a creure d'una vegada que l'independentisme català té rigor, claredat d'idees, full de ruta, estratègies intel.ligents de veritat...
Si fos així, Mas podria aconseguir el concert econòmic sense haver enganyat ningú.
Com Pujol...
Política ficció?
christian louboutin uk
tiffany uk
gucci uk
louis vuitton sac
chanel uk
vols dir que CiU no va renunciar a un nou estatut per negociar amb el PP, sinó perquè simplement no el volia. I que si ara diu que vol el Concert, com no sigui pels "tontos útils" de SC que puguin espantar els espanyolets de torn i empènyer CiU, res de res.
Però realment et creus que amb CiU de tap a cap espanyol els farà la més mínima por les forces independentistes minoritàries? Surt més a compte l'enginyeria social del Pujolisme, de fer-nos creure els reis del mambo mentre el PIB català passava de representar el 40% a representar el 18% d'Espanya, una gesta tu.
Política ficció,doncs, que algú s'acabi preguntant per què dimonis pot servir CiU?
Política ficció que algú conclogui la resposta més probable?
És el que intento explicar sense èxit, veig.
Les forces independentistes minoritàries que anomenes faran por a Espanya en la mesura que tingun rigor i credibilitat. Jo hi confio.
Malauradement, als espanyols, fins a data d'avui, l'independentisme que representava ERC els fèia més riure que por...
Que CiU sigui un tap és una teva apreciació que respecto. Pel que fa a mi, intentaré que sigui tot el contrari...
Carles Serra
Girona
Salutacions vigatanes des de St. Antoni de Calonge
Precisament per això, en Maragall va dedicar-se en els següents 4 anys en bastir el programa d'una alternativa al voltant de la reforma de l'Estatut.
Si consultes l'hemeroteca ja veuràs que ni llegenda urbana ni res, el tracte fou ben real. El vot incondicional del PP (quan ja no necessitava a CiU a Madrid) va permetre a CiU esquivar reprovacions, comissions d'investigació i altres entrebancs.
Comparteixo el sentit dels comentaris anteriors sobre la capacitat d'en Mas. No només va ser conseller en cap en la pitjor administració de CiU sinó que a sobre ha aconseguit ser enredat per un indocumentat com en ZP. No ho farà pitjor que en Montilla però aquest home tampoc té fusta de president.
Intento argumentar que si la CiU de Pujol no havia promès mai la reforma de l'Estatut, per què la llegenda urbana diu que hi va renunciar amb el pacte amb el PP?
És com si la llegenda digués que CiU amb el pacte amb el PP hagués renunciat a la reforma de la Constitució...Per què hi hauria hagut de renunciar si mai ho hauria promès?
Del segon pacte amb el PP d'Aznar, del segon, m'hauràs llegit a mi i a molts convergents que considerem que va ser un error. Ho hem dit sempre en veu alta. Creus que algun dia algú dels signants del pacte del Tinell s'atreviran a afirmar que el tripartit va ser un error?
Als catalans només ens queda una opció -difícil però no impossible- i depèn exclusivament de nosaltres: aconseguir una majoria de diputats independentistes que proclamin la independència de Catalunya. Tot el que no sigui això és fer volar coloms i enganyar a la gent. Espanya ha tancat el procés autònomic -ho ha dit fins i tot en Zapatero- i considera que Catalunya ha arribat al màxim d'autogovern possible. Ara nosaltres hem de decidir si ens sentim còmodes amb aquest Estatut o no. Si és que no només ens queda la independència. I la independència no es demana ni es pidola, es pren democràticament amb una majoria de diputats al Parlament. Amb valentia i decisió.
Enganyar a la bona gent potser fora prometre que el referèndum el farem el 2014 i després prioritzar les polítiques socials. Et sona?
En relació a la declaració unilateral d'independència que proposes, n'hauríem de parlar molt i molt no trobes? i no únicament tu i jo i menys des d'un bloc!
Salutacions!
Hi ha també la "llegenda" de que Mas va pactar la presidència de la Generalitat venent l'Estatut i es va quedar sense res.
Quin fons real té aquesta?
ARA, el que demanem als convergents és que facin front comú per la independència.
Tot el demés, concert econòmic inclòs, són senyals de fum per atraure vots.
I... què en fareu dels vots?
És falsa també.
Mas va pactar l'Estatut a canvi que el PSC-PSOE respectés la llista més votada, que és molt diferent.
I no t'equivoquis tampoc. L'Estatut en aquells temps ja estava més que retallat per part de tots (ERC inclosa). El PSC de Montilla fou el primer en laminar-lo.
Em dius que això del concert econòmic és només un senyal de fum per atreure vots.
Fals. Per atreure vots, com ara el teu, Mas hauria de prometre un Referèndum sobre la independència el mes de gener, o que amb ell Catalunya serà independent abans del 2014.
Tu en dius covardia d'això.
Jo en dic honestedat.
Ja veig que tan tu com jo ens balançagem davant del mar però no hi ha manera de posar-nos d'acord!
Això és la democràcia!
L'Espanya borbònica és fidelíssima a la seva història espanyola. L'Espanya ja definitivament forjada per Castella a finals del segle XX gràcies a la desmemòria i l'oblit dels seus crims, s'alça sobre els fonaments de Numància, de Viriato, de l'extorsió i el guerrejar constant contra els regnes islàmics florents culturalment i econòmicament, de l'extermini i deportació dels moriscos, del saqueig imperial. Espanya sense cap dubte és el darrer paràsit superior que resta a Europa, perquè les màfies i sindicats de corruptes que sobreviuen a molts altres punts de la UE en comparació amb l'Estat espanyol són simples bacteris o virus insans, i tot just ara els europeus en comencen a tenir notícia de la magnitud i naturalesa de la sangonera que forma part del seu club d'estats, perquè Espanya és a més una mestre insuperable en l'art del camuflatge i de la mentida: fa encara no tres o quatre anys moltíssims catalans defensaven l'espoliació de que som objecte en nom de la "solidaritat", cosa que té un mèrit enorme per a ells i un demèrit enorme per tots nosaltres, però en especial per als dirigents polítics catalans de la transició fins l'aparador del procés del nou Estatut, és a dir del pujolisme pragmàtic.
Com a gran paràsit vertebrat i superior, mai Espanya ha fet CAP CONCESSIÓ que posi en perill la seva natura íntima, i és sota aquest prisma que s'entén la seva història més antiga i també la més recent. Inclusivament la Democràcia espanyola és fidelíssima a la política espanyola eterna. Primer és espanyola, després encara ho torna a ser, i després es planteja si és democràcia fent servir l'immens bagatge sofista que tan bon resultat ha donat als espanyols en moltíssimes centúries. La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya és l'obra culminant d'aquest procés, i les propostes de reconducció política que entona el PSC, el seu corol·lari indestriable pel propòsit espanyol de mantenir sense defallir ni dubtar el sistema aràcnic que permeti esperar noves oportunitats per continuar la seva eternitat usurpadora.
En aquest intercanvi de cops alhora etern i alhora nou, pretendre que l'autonomia de Catalunya obtingui (la paraula clau no és aquesta sinó que ha de ser "ens donguin") el Concert Econòmic de l'Espanya eterna revestida d'ornaments democràtics , és no entendre res de res. Com a màxim diran que el tal Concert s'aplicarà dintre de deu o quinze anys, que en política és dir mai, i es reservaran totes les eines per posar-lo o no en marxa. Això si, necessitaran dirigents atment catalans que facin propaganda de les noves esperances, i estan disposats a pagar-los relativament bé sempre que no surtin del seu paper. Qué us penseu que és allò de la pluja fina, l'Espanya plural, la "conllevància", i "Pujol español del año"? L'aranya té molta fam però no té mai pressa un cop la presa està adormida, i ara els convé adormir-la de nou i confien en vosaltres. Espero que aquest sigui el punt feble del seu pla.
I aquest és per a mi el tema: Catalunya es desvetlla, i l'aranya s'ha decidit a fer no foc nou, com els il·lusos voldran creure, sinó a teixir nous fils paralitzants. En són mestres els espanyols en teixits d'aranya.
Ara podria acabar càusticament dient que CiU, amb la seva proposta del Concert Econòmic, forma part dels teixidors espanyols, i en gran mesura fora just. Amb el mateix grau de justícia suficient per dir que els dirigents d'Esquerra per quatre honors i sous també formen part d'aquest exèrcit intoxicador i paral·litzant en benefici de l'Espanya sangonera, el darrer èxit de la qual no és la Sentència, de fet la cirereta del seu pastís, sinó el nou finançament anterior a la mateixa, (el cos del pastís), obtingut amb el beneplàcid del govern autònom on llueixen com joies imperials els independentistes i ho dic perquè els d'Esquerra sempre s'obliden d'això i moltes altres renúncies i debilitats.
Però és profundament injust deixar el judici aquí perquè acaba essent també un fil més de la tela paral·litzadora, un discurs tant paral·litzant com les mentides que enuncieu i que porten a una gran part de la població a la deserció de la política.
No tothom té el mateix despertar. Uns el tenen actiu i animós i altres ensonyat. Els catalans ens desvetllem, ens hem desvetllat, i per tant coexisteixen moltes velocitats de desvetllament. Inclusiu hem d'admetre que els qui es van desvetllar molt abans, s'hagin desesperat de veure'ns desperts i s'hagin tirat al viure, que són quatre dies.
A més el mal humor no esperona que et votin. La gent vol votar cares sanitoses, rialleres, sense lleganyes, i que transmetin esperances i seguretats.
L'èpica té rèdits electorals posteriors i no a l'avançada. I de moment l'èpica està desterrada perquè tots volem viure en un país normal, i fent-ho veure en gran part ho aconseguim. També és però una mentida, i en part una ficció profundament política.
Però recordem també que la frivolitat, la mentida i l'engany evident, i els dubtes no poden ser esbandits per somriures i eslògans fàcils.
I per tant al meu entendre en aquest moment de notable desvetllament el guanyador de la contesa electoral d'enguany serà el qui aporti més convenciment patriòtic, animós i segur no en les propostes sinó en les respostes a Espanya, al monstre. Negar-ne l'existència és la ratlla que separa els botiflers dels qui no ho són, i vosaltres no en sou, entre altres coses perquè si en fóssiu la nostra sentència de mort nacional ja seria executiva, que ells fa segles que la tenen signada.
Posar sobre la taula el Concert Econòmic és un cop més per desballestar les mentides espanyoles, però no és el cop alliberador ni definitiu. També ho eren les propostes de les Iniciatives Populars pels Referèndums, i CiU sembrà dubtes i actuà amb la mediocre prudència del qui sense fer massa res espera aconseguir la victòria electoral, menyspreant l'esperit patriòtic del país. I com que ara tot va molt de pressa s'haurà acabat tot seguit el "despertar dels ensonyats" que és el mercat electoral convergent, i per tant els convergents us heu de plantejar si la vostra vocació és de ser un amable despertador, o de ser la columna central del nostre alliberament.
Jugar a obtenir rèdits i concessions espanyoles gràcies a l'home del sac independentista, és un joc per obtenir petites avantatges personals. Tot seguit que ocupeu les anhelades Conselleries i Direccions Generals descobrireu que allà no hi ha res a fer, no hi ha ni un duro, i espero que el vostre patriotisme us faci avançar a tota velocitat del concert Econòmic a la Independència, és a dir, abans de l'estiu vinent estereu plantejant a l'uníson les dues coses: pla A i pla B.
El pla A no és res més que un reclam i un despertador.
Com a partit nacional esteu obligats a tenir i explicar les bases del pla B. Si no ho feu ja ara, haureu enganyat a tots els vostres votants.
En definitiva que també heu de ser home del sac independentista, ja sigui per tàctica o per estratègia.
Però com tu dius és política ficció per que tots sabem que Espanya no acceptaria el concert econòmic sota cap concepte. Una cosa és el País Basc, però Catalunya és la gallina dels ous d'or. Si ens han de donar el concert de bon grat ja poden deixar que ens independitzem, per a ells és ben bé el mateix.
La trista realitat és que Mas no té cap full de ruta per aconseguir el concert econòmic, cap ni un. M'ho passaré pipa veient com el pobre acaba sent president i esclau de les promeses que l'han dut a la poltrona, aviam com s'ho fa per explicar als seus votants que de concert res de res.
Espero que tinguem una oposició forta aquesta legislatura que exposi la vostra hipocresia i us deixi la credibilitat per terra. Us ho mereixeu.
Hi ha odi i ressentiment.
Sembla que desitgis que Mas no aconsegueixi el concert econòmic només per poder retreure-li.
Jo, t'ho asseguro, estic disposat a donar totes les medalles a SC o a qui sigui si a la propera legislatura Mas aconsegeuix el concert econòmoc per a Catalunya.
El problema és que sé del cert que això és totalment impossible, i per tant l'únic que veig és un farsant prometent coses que no pot aconseguir.
Si estic equivocat, que expliqui com, quin és el full de ruta. Mentre això no passi, ho sento però no m'agraden gens els farsants.
Són els diners, companys, són els diners !!!! Si ho mireu de prop, mireu com a Euskadi tampoc és qüestió d'anar demanar la independècia cada dia. Ja tenen els seus diners, i se'ls gasten com ells 'decideixen'. Només cal que feu un cop d'ull a les xifres econòmiques publicades en les últimes setmanes.
Són els diners els que mouen el món. Si els tenim via concert, benvinguts, i després, la independència política. I si no venen, que no vindran perquè ja coneixem com se les gasten a la Meseta, marxem: independència política i econòmica, tot a l'hora !!!