"Si em voteu, us garanteixo que el comunisme no governarà als Estats Units d'Amèrica." "Si em voteu, us garanteixo que el francès no serà llengua majoritària a Alemanya." "Si em voteu, us garanteixo que l'Islam no serà la religió oficial de la República Txeca." En voleu més? Tots aquests enunciats tenen una cosa en comú: fan màrqueting polític a còpia d'oferir el candidat o el partit com a garantia que una determinada cosa no passarà. Però en tots els casos és evident que la cosa en qüestió no passarà perquè no constitueix una amenaça real ni versemblant.
I això que als Estats Units, a Alemanya o a la República Txeca provocaria la rialla pròpia d'un estirabot humorístic, resulta que aquí es pot fer aplicat al Tripartit. No en teníem prou que CiU s'oferís com a garantia per evitar un tercer tripartit, que ara Solidaritat Catalana els fa la competència. Però qui és tan beneit de voler pagar una assegurança per una cosa que té garantida? Si a algú li sobren els calers i vol pagar-me una assegurança que li garanteixi que els minuts tindran 60 segons, m'ofereixo a cobrar-la.
Semblava que la parauleta aquesta, "tripartit", començava a cotitzar a la baixa com a arma de màrqueting polític. Després d'aquell apunt del 26 de juliol en què denunciava certes males pràctiques, la veritat és que una cerca al twitter search permet veure que fa uns quants dies que la intensitat amb què CiU hi recorre ha baixat. Amb tot, ara són els de Solidaritat Catalana els qui s'hi apunten. Un greu error, és clar.
Sabeu qui ens pot oferir l'única garantia possible que no hi haurà tercer tripartit? És molt clar: Esquerra, que com a expartícip d'aquest acord ha decidit no repetir-lo. Sense Esquerra, el tripartit és impossible. Lògicament, PSOE-C i ICV-EUiA poden anar junts, però això ja no és el tripartit. Per tant, no cal que ningú vengui fantasmes. Però jo crec que encara podem anar més enllà i rebutjar la idea que els dos tripartits hagin estat negatius per a l'independentisme. Això, però, i si us sembla bé, ho deixo per demà, que fa molta calor i es tracta de menjar poc i sovint per no patir digestions feixugues.
Semblava que la parauleta aquesta, "tripartit", començava a cotitzar a la baixa com a arma de màrqueting polític. Després d'aquell apunt del 26 de juliol en què denunciava certes males pràctiques, la veritat és que una cerca al twitter search permet veure que fa uns quants dies que la intensitat amb què CiU hi recorre ha baixat. Amb tot, ara són els de Solidaritat Catalana els qui s'hi apunten. Un greu error, és clar.
Sabeu qui ens pot oferir l'única garantia possible que no hi haurà tercer tripartit? És molt clar: Esquerra, que com a expartícip d'aquest acord ha decidit no repetir-lo. Sense Esquerra, el tripartit és impossible. Lògicament, PSOE-C i ICV-EUiA poden anar junts, però això ja no és el tripartit. Per tant, no cal que ningú vengui fantasmes. Però jo crec que encara podem anar més enllà i rebutjar la idea que els dos tripartits hagin estat negatius per a l'independentisme. Això, però, i si us sembla bé, ho deixo per demà, que fa molta calor i es tracta de menjar poc i sovint per no patir digestions feixugues.
Per això que diu que els governs dels dos tripartits no han estat negatius per l´independentisme, mereix pagar -com a mínim- una penyora: al diccionari de sinònims S. Pey llegeixi els que té l´entrada "incoherent"; qualsevol d´ells es pot aplicar al que ha representat l´existència d aquesta mena de cosa.
Segurament, una de les causes del creixement de l´indepentisme ha estat per reacció (no pas "gràcies a...", sinó "malgrat a ...."); reacció a "D´AQUESTA MANERA , MAI !".
La Conferència Nacional pel Sobiranisme, per ella mateixa, tampoc no val, no amics, no val. Serà clar: En primer lloc, son quatre gats, sense poder ni influència. Alguns d'ells estant ressentits i emprenyats amb Reagrupament la qual cosa dóna mal rotllo i poca o cap confiança. La causa: El de sempre, els personalismes i les rebequeries per no estar en el lloc desitjat en les llistes. I, a més, no em dona la sensació que tinguin un comportament responsable. I la seva actitud amb Reagrupament, des de el primer dia, ha estat lamentable.
I els amics de Solidaritat Catalana què ? Aquests Déu n´hi ho també !
D'entrada, han fet el mateix que els altres dos. Muntar un xiringuito propi i, d'allà, intentar vendre la idea que ells si son els autèntics transversals i unitaris i no pas els altres. Patètic. Laporta ha jugat brut i continua fent-ho amb Carretero i Reagrupament. Deien que Carretero era personalista, doncs Laporta és igual o pitjor. No és millor.
El pas d'Uriel Bertran a Solidaritat, ho sento, no el veig clar. No em crec que no hi hagués bastant de personal en la decisió.
I això de copiar l'estratègia de Convergència (això de dir que el tripartit és el papus ) doncs, què voleu que us digui, és una gran cagada. Tant, que els invalida també.
Conclusió: Esquerra no és pitjor que els altres. Així m'ho están demostrant tots plegats. Ni menys indepedentistes, ni més autoritaris ni menys guapos. No, senyor, no ho son. Hi són més, hi estàn més organitzats i porten molts anys acumulant experiència i aprenantatge, cosa que els altres no tenen. I, què collons, són d'esquerres, com jo.
I ja s'arreglaràn tots plegats, però cada dia que passa les possibilitats de tornar a votar Esquerra no paren d'augmentar.