Seria molt bonic que la vida fóra de color de rosa, o, potser, no ho seria tant. M'explique: no és qüestió que ens ho donen tot fet, encara que, de vegades, una ajuda del destí no vindria malament. Però a cas ens recordem dels esforços que hem realitzat en el llarg camí cap a algun objectiu desitjat quan ja és nostre? Supose que allò deu ser l'anomenada felicitat, les xicotetes mil·lèsimes de segon que transcorren entre la finalitat aconseguida i alguna nova meta. Almenys jo la veig així; no és cosa de seguir ancorat en l'objecte o virtut adquirits (estil PSOECV de hui en dia, que es colguen medalles per haver lluitat per la llibertat i contra el feixisme, però que no fan res per viure en un món millor i, fins i tot, amaguen la gent que segueix el que ells un dia foren) i, a més d'exigent, s'ha de continuar sent ambiciós. Tot i que no és necessari obtindre nous triomfs, és una opció aconsellable la de millorar el que s'acaba de rebre amb suor. Bé, algun dia en parlaré més detingudament i d'una manera un poc més aclaridora que, d'altra banda, ja fa temps que no escric una entrada mitjanament llarga.
El cas és que he redescobert aquesta magnífica cançó transvestint-me amb dos gèneres narratius, com són l'assaig i la novel·la eròtica. De matí, Joan Fuster m'explica paulatinament el problema d'identitat que els valencians hem sofrit i sofrim -ningú no ens garanteix que no es complisca el futur del verb "sofrir"-, mentre que de vesprada-nit és, en aquesta ocasió, Carles Cortés qui em narra la vida de Sara, la dona sense atributs, premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida 2009.
El cas és que he redescobert aquesta magnífica cançó transvestint-me amb dos gèneres narratius, com són l'assaig i la novel·la eròtica. De matí, Joan Fuster m'explica paulatinament el problema d'identitat que els valencians hem sofrit i sofrim -ningú no ens garanteix que no es complisca el futur del verb "sofrir"-, mentre que de vesprada-nit és, en aquesta ocasió, Carles Cortés qui em narra la vida de Sara, la dona sense atributs, premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida 2009.
Les ennuis, les chagrins trépassent...
Heureux, heureux à en mourir!...
(una gran felicidad que toma su lugar
los problemas, las penas se acaban…
Felices, felices a más no poder!)
Deixar els problemes a banda i disfrutar, aixó es el que toca. La vida es rosa en la mesura que nosaltres la deixem. ^^