carme.laura |
dimarts, 10 d'agost de 2010 | 08:26h
Tinc memòria i bastant bona. Sento un profund agraïment per aquelles persones que m'han donat sense haver-los demanat mai res, també per CDC que m'ha donat molt sense haver-li demanat mai res i, el que és més important, sense haver-me demanat mai res.
No és objecte d'aquest apunt fer el relat de la meva petita història política que l´únic important que demostraria seria l'absoluta manca de sectarisme de CDC i l'exercici de la política, per part meva, al servei del país i no d'un partit, amb completa llibertat. I no crec haver tingut un tracte de favor especial.
Per aquesta raó em sorprenen les crítiques adreçades per alguns polítics al partit que ha estat el seu quan l'abandonen. No és el primer cop que en parlo al bloc, ho vaig fer arran d'unes declaracions desafortunades i amargues de Josep López Lerma i d'en Francesc Guardans sobre CDC.
I em sorprèn que López Tena hagi caigut en la mateixa temptació. I em dol, com em dolgué amb els altres dos companys. Em dol, no pas perquè hagi abandonat CDC, el partit que l'ha aixoplugat i li ha donat tant, no pas perquè sigui independent puix també jo ho sóc, ni perquè hagi constituït un partit de signe inequívocament independentista, comesa que desitjo exitosa, em dol que ara de sobte trobi CDC ple de mals.
López T. té un currículum d'home independent i independentista immaculat que políticament ha greixat i enfortit a CDC. Hi fou president de la sectorial de Justícia i fou proposat i designat pel partit per a ocupar una vocalia del Consejo Superior del Poder Judicial, un lloc prou important per a ser desitjat per molts juristes professionalment prestigiosos i prou important políticament com perquè el mateix L.T. em fes notar en un acte a què assistirem que ell n'era protocolàriament la màxima autoritat. La seva tasca al sí del Consejo fou excel·lent, recordo els seus magnífics informes sobre la llengua catalana i també la seva lleialtat als dirigents del partit, Pujol i Mas.
Va ser vocal del Consejo des de l'any 2001 fins al 2008 i en acabar-se el mandat, amb els auspicis de CDC, fundà el Centre d'Estudis Sobiranistes juntament amb Hector López Bofill, jo mateixa n'he estat membre adherida (ignoro si el Centre s'ha diluït, fa molt de temps que no n'he rebut notícia).
L.T. no ha pogut caure del cavall com l'apòstol i descobrir un rostre desconegut de CDC, coneix bé el partit i els seus dirigents, els ha tractat de tu a tu i sap avui el mateix que fa dos anys, que CDC creu que passar de la comunitat autonòmica a l'Estat propi és una tasca que cal afinar i tenir-ne els lligams ben fets i que des del Govern s'hi ha de treballar. Poden estar errats, ho poden, però L.T. sap que CDC, en Mas i que inclús el manifest fundacional d'UDC volen la independència de Catalunya.
López Tena s'ha equivocat, no en la decisió de deixar un partit per a crear-ne un altre, sinó en les seves crítiques a CDC que l'any 2008 era molt semblant a la CDC d'avui. Ho lamento.
A punt d'acabar l'article una frase d'en Laporta a l'entrevista publicada al diari AVUI, el diumenge dia 8, m'inquieta, fins al punt de preguntar-me si he d'escoltar l'antic company de partit d'altra manera, si potser López Tena des de Solidaritat farà un servei formidable a CDC . Laporta digué: "Som la garantia que el tripartit no es torni a fer".
Què més podria desitjar CiU?.
López T. té un currículum d'home independent i independentista immaculat que políticament ha greixat i enfortit a CDC. Hi fou president de la sectorial de Justícia i fou proposat i designat pel partit per a ocupar una vocalia del Consejo Superior del Poder Judicial, un lloc prou important per a ser desitjat per molts juristes professionalment prestigiosos i prou important políticament com perquè el mateix L.T. em fes notar en un acte a què assistirem que ell n'era protocolàriament la màxima autoritat. La seva tasca al sí del Consejo fou excel·lent, recordo els seus magnífics informes sobre la llengua catalana i també la seva lleialtat als dirigents del partit, Pujol i Mas.
Va ser vocal del Consejo des de l'any 2001 fins al 2008 i en acabar-se el mandat, amb els auspicis de CDC, fundà el Centre d'Estudis Sobiranistes juntament amb Hector López Bofill, jo mateixa n'he estat membre adherida (ignoro si el Centre s'ha diluït, fa molt de temps que no n'he rebut notícia).
L.T. no ha pogut caure del cavall com l'apòstol i descobrir un rostre desconegut de CDC, coneix bé el partit i els seus dirigents, els ha tractat de tu a tu i sap avui el mateix que fa dos anys, que CDC creu que passar de la comunitat autonòmica a l'Estat propi és una tasca que cal afinar i tenir-ne els lligams ben fets i que des del Govern s'hi ha de treballar. Poden estar errats, ho poden, però L.T. sap que CDC, en Mas i que inclús el manifest fundacional d'UDC volen la independència de Catalunya.
López Tena s'ha equivocat, no en la decisió de deixar un partit per a crear-ne un altre, sinó en les seves crítiques a CDC que l'any 2008 era molt semblant a la CDC d'avui. Ho lamento.
A punt d'acabar l'article una frase d'en Laporta a l'entrevista publicada al diari AVUI, el diumenge dia 8, m'inquieta, fins al punt de preguntar-me si he d'escoltar l'antic company de partit d'altra manera, si potser López Tena des de Solidaritat farà un servei formidable a CDC . Laporta digué: "Som la garantia que el tripartit no es torni a fer".
Què més podria desitjar CiU?.
Preguntem-nos per què en Pere Esteve va marxar de CiU.
Llàstima que els de pedra picada duren poc!
Moltes gràcies per l'article. M'hi identifico plenament. I també en el qualificatiu d'errada. LLiure, i tant, però que també, lliurement, es pot qualificar com a errada.
Amb els arguments que dona la benvolguda Carme-Laura.
I amb un afegitó meu, personal, estrictament personal meu, on hi veig un personalisme excessiu, al meu entendre, fruit d'una decepció momentània (com explica l'ALT) (tema ILP), sobre la qual hi ha molta, molta roba a escatir i comentar. Sincerament no veig que la questió de la ILP (presentada a correcuita el 5 de juliol, i articulada d'una manera apressada) tingui gruix suficient per a justificar el canvi.
I menys encara les explicacions. Respectables i que cal agraïr, d'ALT, però que no em convencen el més mínim. Com tampoc les explicacions i detallets comentats en un sopar privat de pocs dies després amb ALT.
En les persones hiperactives, hipertreballadores i hiperresponsables sempre hi ha el risc de que un tema , no menor, però tampoc decisiu, en el que hi han posat molt de treball es consideri com d'importància extrema per a tothom, quan no ho es. Les perspectives no sempre coincideixen.
I de vegades, en lloc de prendre's 7 o 10 dies d'allunyament del circ permanent, per a valorar-ho amb una pespectiva mes ampla i distant abans de decidir res significatiu, el vade retro impulsiu s'imposa. Greu errada sempre, la inmediatesa fet-decisió. I no entraré en detallets prou lamentables. Esperar que et truquin quan tu no truques, fer cas de missatgets sms's de gent sense credibilitat, etc., podrien ser anecdotes, però en una situació de pseudostress afecten. Be. El temps ho aclareix tot. I estic segur, benvolguda Carme-Laura, que 1 ó 2 de la nova tríada, d'ací a un temps no curtíssim, però tampoc llarg, tornaran a creuar la porta del pal de paller nacionalista que és diu CDC. I amb el mateix exquisit tracte que va tenir uns quants anys (hi ha milers, per cert, de persones, que en porten molts més, tampoc exagerem els mèrits, i ningú, ningú, com han demostrat en Pujol, en Cullell, en Roca, la Carme-Laura i tants altres, es imprescindible al transatlàntic nacionalista català) el tindrà si vol retornar.
Però que considero, també, que ha estat una errada,...i tant.
Cordialment,
Andreu
Decebuts tots plegats ara toca l'empenta ciutadana als polítics confortats, amb els més d'un milió i mig de ciutadans que anàrem a la manifestació i dels més de dos milions que la van seguir per Televisió de Catalunya,som nosaltres els que a hores d'ara tenim presa per el nostre present malbaratat per aquesta confiança del passat i empenyem als polítics que s'asseuen a la seva llar de foc per enraonar del que és més bo o més dolent per a dir-los: aixequeu el cul i camineu de totes a totes, volem la llibertat que ens mereixem i el País lliure que ens pertoca! Si un partit polític no combrega amb tota aquesta ciutadania, seria bo que mires de refer el seu pas fent costat al poble en el seu camí, que evolucioni!!!!
M'agradaria, benvolguda Carme, donar-te una tirada d'orelles en el teu comentari de les acaballes de l'article on dius "Què més podria desitjar CiU?". Els catalans voldríem que CiU desitges molt més que la simple i obtusa idea de "que el tripartit no es torni a fer", els milions de catalans que vam cridar INDEPENDÈNCIA seguim cridant INDEPENDÈNCIA!
Una forta abraçada!
Benvolguda Carme-Laura, només
comentar-te que també a CDC caldria que feu una reflexió , també
vosaltres podeu fer-ne, i us adoneu que el que la societat catalana
necessita de CIU és que lideri ja el moviment independentista i que
deixi d' amagar-se sota aquest doble joc de la independència si però
no ara. El que vol CIU és que la societat li fagi la feina per
després CIU posar-si la medalla quan ja estigui tot fet, el que la
societat necessita és que tots els partits catalans ( CDC i UDC )
també vagin plegats cap a la independència. La pregunta que ens fem
els catalans és simple : Quan deixarà CIU de vetlla només pels
seus interessos de partit i vetllarà pels interessos de Catalunya ?
. Perquè som molts els ex- votants de CIU que no ho tornarem a fer
mentre que CIU li doni l'esquena a Catalunya , mentre CIU li doni la
esquena allò que Catalunya necessita que és la independència i res
mes. CIU no és cega i veu i reconeix que la via d'intentar l'encaix
dintre d'Espanya s'acabat , doncs deixeu d'amagar-vos ja i decidiu
allò que Catalunya espera : que els partits forts de Catalunya
apostin decididament per l'estat Català.
CDC ha donat molt a López Tena.
Crec que ell també ha donat molt a CDC. I la ruptura ha estat freda, desengelada.
Vaig parlar fa poc amb l'Alfons i li vaig dir si l`única carta, l`única explicació que ha donat a CDC és la que al mateix dia es publicava la premsa.
Es veu que si.
Directe i expeditiu. Com és ell.
De tots els comentaris que et fan, em quedo amb la persona que amb bon criteri diu que tots som útils, totes les velocitats són imprescindibles, uns al davant obrint camí, altres al darrera intentant no perdre massa gent en el procés...si el preu d`això és que ens diguin autonomistes, unionistes o independentistes de pa sucat amb oli, a mi tant me fa.
Allò important és que algun dia tots plegats arribem a port.
Bon estiu a a reveure!
No és un problema de què us diuen ,
el problema és que amb aquesta actitud a els únics que beneficieu
són els partits espanyolistes. El vostre problema és que teniu por
de perdre cadires i sous si defenseu els interessos de Catalunya
directament, només és qüestió d'això dels vostres interessos
econòmics personals.
Això no treu que pels que t'apreciem i et valorem, la teva baixa de CDC sigui quelcom que ens ha dolgut , més si la separació ha anat acompanyada de poc diàleg per part de les parts. Això és tot.
Les teves crítiques cap a CDC?
Cap problema. El joc democràtic té aquestes regles no?
Sóc testimoni fefaent que abans que deixessis el partit, ja hi havia espectes de l'estrategia de CDC que no comparties. Així doncs, és el més normal que ara les teves diferències aflorin públicament.
Directe i expeditiu? són dos adjectius que no portaven malícia. En tot cas, perdona'm si els consideres desencertats.
Bona feina i fins aviat!
Una de les persones més vàlides i més actives que coneix el món de la política actual, ha estat fent una feina impagable... que vostès han mirat de reüll i han ignorat vilment.
Sense en "L.T." l'indenendentisme encara estaria a l'edat de pedra, i ara apareix vostè i diu que la independència està al manifest fundacional de CDC? És a dir, vostès esperen que algú de fora els faci tota la feina bruta, per llavors aparèixer vostès com els "grans canalitzadors" d'aquesta voluntat?
Està en el manifest un cop cada quatre setmanes, oi?
A les causes cal estar-hi a les bones i a les dolentes, per tant ja poden decidir des d'ara mateix quin és el seu posicionament. En un país ple de polítics mediocres i decadents, el que necessitem és gent que es mulli i que s'hi deixi la pell pels ciutadans, i l'home al qual critica no ha fet altra cosa que això, a diferència de vostès.
Els ciutadans els voten perquè treballin per a ells, i si el poble vol independència, vostès han de fer independència, en comptes dissimular-la. Si no es pensen mullar per res, si seguiran criticant la joia que els ha marxat (en López Tena), i que un milió i mig d'independentistes surtin al carrer no són raó suficient com per que vostès se'ls escoltin, em sembla que no tenim res més a dir.
El moment per la independència és ara... i no d'aquí "unes quantes legislatures"
En aquest procés que estem vivint és imprescindible que hi hagi moltes velocitats diferents. Tant imprescindible com que en sigueu plenament conscients i que el teatre relacionat amb aquestes velocitats no us marqui massa malestars amb la gent amb qui haureu de recorrer de nou cami plegats d'aquí a poc temps.
Les desemistats mostrades en l'opera que esteu representant són i han de ser només això, sensacions fictícies i superficials necessàries estratègicament. Però cal que tots en sigueu conscients i sigueu capaços de destriar la necessitat estratègica dels sentiments primaris que desperta l'obra.
Al meu entendre tots feu falta. Més o menys tal com esteu. Fa falta una ERC a l'esquerra, amb una imatge d'independentisme descafeinat, però aguantant el temporal per intentar ocupar una posició hegemònica a aquesta part de l'hemicicle. Ja sé que de moment no se'n surten gaire, però cal deixar-los fer.
Fa falta una candidatura forta que aglutini tots els corrents independentistes d'esquerres en un vot. I aquesta candidatura sembla ser la de'n Carretero. I fa falta que aquesta canddatura col·labori amb una candidatura independentista de centre-dreta, representada per Lopez Tena i Laporta, que aglutini tot el vot que vol frenar la possibilitat que CiU recondueixi la majoria que obtindrà cap a possicions regionalistes una altra vegada.
I finalment, fa falta que CiU continui jugant al que es ve anomenant a d'altres fòrums "La P i la Ramoneta". Que mantingui aquest llenguatge indefinit. Aquesta ombra de sospita.
I que perdi vots per això. De la mateixa manera que els ha perdut ERC per impulsar un procés d'integració estatal que s'ha demostrat (com pretenia) inviable.
Fa falta aquesta actitut per dos motius. En primer lloc perquè és cert que hi ha una part important de la població que encara no està prou convençuda de res. Que els fa por la sobirania o que no fa prou temps que han canviat la seva posició. Ni vosté ni jo ni ningú sabem quanta gent són. Però n'és un grup important. Aquesta gent se sentirà més representada al parlament a hores d'ara per l'opció indefinida de CDC que per una opció clarament definida.
Però sobretot fa falta aquesta indefinició per evitar que el PSOE-PSc utilitzi el que jo anomenaria l'"Estratègia Jocs Olímpics", és a dir, que un cop tot l'arc parlamentari català nacional s'hagi definit com indefectiblement independentistes, llavors facin una posada en escena com la que es va fer als jocs olímpics, fent creure que l'espoli s'havia acabat en base a unes inversions espectaculars però limitades en el temps, tenint la població enganyada 15 anys més i sumint-nos en el regionalisme definitiu.
És imprescindible que la vostra indefinició els bloquegi aquesta possibilitat. I és imprescindible que perdeu vots i poder gràcies a això, en favor de la candidatura de Solidaritat Catalana.
És imprescindible que sigueu mal tractats en aquest procés i que se us acusi del mateix que s'ha acusat ERC durant tots aquests anys. De col·laboracionisme, afany de poder, etc.
Si sou capaços de resistir, com ERC ha fet, la independència és a tocar. És difícil. Estar disposat a perdre gran part del suport popular per bé de l'objectiu perseguit és, crec, el màxim que se li pot demanar a un polític.
Ara, si us tremola el pols i acabeu volent ser més independentistes que el Papa o més col·laboracionistes que el PSc i resentits amb tothom perquè us roba els vots, llavors, ho tindrem complicat.
Per molt que algú o alguna cosa ens hagin donat, sempre podem escollir un altre camí que s'acosti més als nostres anhels.
En aquest punt és inevitable adonar-se d'allò que t'ha decebut i manifestar-ho.
Bon dia Carme.Laura.
Una abraçada des de Vic :)
Pot ser López Tena només crítique agranant cap a Solidaritat Catalana l'alternança de la socio-vergència al Parlament de Catalunya.
I Joan Laporta estiga dient que a més a més del mateix de CiU, ells són independentistes de sortida.
És a dir, es pot pràcticar una política asseguda amb el neogionalisme espanyol actual a Catalunya des de la secessió independentista. Encara que tanmateix es pressupose la possibilitat de tindre alhora una major empenta catalanista.
O en canvi CiU pressupose que per acabar de socialitzar, asseure i augmentar el catalanisme identitari a Catalunya es necessite un recorregut de més llarga volada amb independència de la secessió espanyolista. Qüestió que sembla impracticable i tot el contrari amb l'actual Estat espanyol.