Escolta be el que et vaig a dir. Ja ho se que diuen que uns venen de Marte i els altres de Venus, però el que et vull dir no te res a veure amb d'on venim, si no on anem. Han estat anys molt intensos i crec que ha arribat l'hora de dir-to clar: Vull separar-me.
Fa anys que li dono voltes i mira que ho he intentat, però ha arribat l'hora de dir prou. Han estat anys en que m'he deixat maltractar, explotar i treballat de sol a sol per a tirar endavant el teu projecte. Sempre el teu projecte i mai has pensat en que desitjava jo. Mai ha estat el nostre projecte. Mai hem compartit les coses i sempre m'has tingut com la teva propietat. Has viatjat per tot el mon parlant de mi i aprofitant els meus dots i que he rebut a canvi?. Res. Ni un t'estimo davant de tothom.
M'he esforçat en comprendre el teu idioma. He aprés la teva preciosa llengua castellana i tu encara és l'hora que facis el mínim gest per aprendre el meu català. És trist recordar que en tots aquests anys no hagis mostrat cap mena d'interès pel meu català.
Queda clar que la nostra història ha estat més o menys llarga, però ara vull trencar amb tu i ho vull fer de forma racional. Estic preparada per les teves formes d'afrontar els problemes, en tres-cents anys no has canviat. Emdiràs que no pots viure sense mi, em parlaràs de la família i allò de que serà d'ells. I saps que l'únic que puc fer és renunciar i renunciar. Renunciar a ser el que soc. Ho veus?. I no em sap greu dir-ho, no sento cap lligam que em faci tornar enrera la meva decissió.
Segur que no m'ho possaràs fàcil, segur que em possaràs impediments. Convindrà que ens possem d'acord i veiem com ho fem per a seguir pujant els teus fills. I per a demostrar-te les meves bones intensions, vull passar una pensió pels nens, una pensió justa. Parlem i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu i això que mai m'he negat a res. Inclús has utilitzat els meus diners per a que als demes no els falti de res i jo, ja em veus. Segueixo amb els mateixos texans de fa sis anys.
Et podria retreure tantes i tantes coses. Mai t'has pres en serio quan et deia que estava cansada d'aquesta relació, que mancava aire fresc. Que calia parlar-ho. Crec que m'hai t'has cregut que seria capaç de prendre aquesta decissió i et tinc de dir, que ara va debò. Vull separar-me i quan abans millor.
No ho intentis. Ja no m'ho crec. Portes masses anys fent promeses. Dient que ara si. Que la propera setmana. Que si ja ho tens tot preparat per anar de viatge. Que a partir d'ara això canviarà, però res. Cada cop pitjor. Ho sento, no puc més.
Adèu Espanya !!!!!!!
Una abraçada, i Visca CATALUNYA LLIURE.
Imma G. Serra