Aquest tema (en el vídeo, amb el Ball dels Locos de l'Olleria, la Construcció de la Safor, la Gossa Sorda i Dusminguet) em feia bollir la sang, fa uns quants anys, de pensar que hi ha un futur esperançador, que podem aconseguir el somni desitjat d'un món millor, de creure'ns indestructibles davant les adversitats, amb la igualtat de raça i sexe per bandera, amb clams cap a la llibertat per himne... I mai no he deixat d'imaginar-m'ho ni, evidentment, d'actuar. Està en les nostres mans!
A voltes sóc supervivent dels mapes dels meus sentiments, i en la tristesa del llarg camí sent les ferides del meu temps.
Perdut a les nits d’Occident he aprés a viure resistent, i a les mans porte cinc continents i al puny tancat un món sencer.
I en la tristesa del llarg camí sent la ferides del meu temps. I a les mans porte cinc continents i al puny tancat un món sencer.
A voltes sóc un nàufrag més als oceans dels sentiments, i entre les veles del meu destí sent la revolta del meu temps.
Solcant el mar contracorrent he aprés a sentir-me insurgent, i per bandera porte un estel onejant sobre quatre vents.
I entre les veles del meu destí sent la tristesa del meu temps, i per bandera porte un estel onejant sobre quatre vents.
I en la tristesa del llarg camí sent les ferides del meu temps, i a les mans porte cinc continents i al puny tancat un món sencer.
Bona vesprada!