Faig una ràpida reflexió d'estiu, és a dir, curta i senzilla: Tenim un 11 de setembre històric a les portes perquè serà mirat amb lupa i mala baba pels espanyolistes, de dins i de fora de casa. També serà interpretat políticament pel PSOE, el PP i el Govern central. No es repetirà, naturalment, la mobilització massiva del 10 de juliol, però les manifestacions hauran de ser més nombroses que les anteriors i, sobretot sobretot, caldrà que sigui perceptible el seu contingut, que haurà de ser tan clar com a mínim com el del juliol. Tinc la impressió que els partits, tots, van moltes passes enrere de la gent. La moderació de CiU, la fragmentació del sobiranisme, l'olla de grills parlamentària... Uf, no tenim l'Assemblea de Catalunya com al 77 ni representacions unitàries. I en canvi, ens hi juguem molt més ara. Òmnium hauria de pilotar la manifestació. Ja sé que no pot ser i no l'hi deixaran fer. Però l'orfandat política clama al cel.
Els
pobles ocupats sempre han patit l'estigma de la divisió. Sembla una
condició prèvia per alliberar-se. No és estrany doncs que els prohoms
més conscients del nostre poble ens advertissin sobre aquest perill i de
la unitat en facin bandera. Un d'ells, l'escriptor Agustí Calvet (que
va passar a la història amb el pseudònim deGaziel), en un dels
moments més difícils de la nostra història com era el començament del
franquisme, escrivia: «A hores d'ara, ho sacrificaria tot, absolutament
tot, a la unió dels catalans. No és que aquesta sigui una tasca
indispensable: és l'única.»
Afortunadament no vivim pas en els
temps tenebrosos del dictador, però som en una època on cada dia som més
els que veiem que el nostre futur serà ben negre si no assolim la
independència. És, doncs, un dels instants més cabdals de la nostra
història, tot i que som conscients que arribar a l'objectiu no serà
fàcil, i per aquest motiu es va imposant entre nosaltres l'esperit
d'aquella unió que defensava Gaziel.
Aquest és l'ànim que ha impulsat el manifest Suma Independència que
es va presentar el 17 de desembre a Barcelona i del qual sóc uns dels
més de 1.900 signants el dia d'avui. Algunes veus ho han volgut
presentar com la competència a d'altres opcions independentistes més o
menys consolidades a ulls de l'opinió pública. És més, hi ha qui
ho veu com una maniobra fosca per dividir el vot independentista quan,
de fet, aquest vot està ja repartit de fa anys entre diverses forces
amb representació parlamentària. Mireu si no els independentistes que
hi ha entre els votants de CiU, ERC o Iniciativa. Fins i tot, els podem
veure entre les files del PSC, on alguns dels seus militants han
col·laborat de forma entusiasta en l'organització de les consultes del
passat 13-D. I no podem oblidar la gran bossa de vots independentistes
que es queda a l'abstenció a cada convocatòria. Voleu una divisió més
gran del vot independentista que l'actual?
Aglutinar aquest vot
per fer-lo efectiu amb vista a la nostra independència no és fàcil.
Entre d'altres coses perquè el poble sap perfectament que, en unes
eleccions autonòmiques, únicament podem escollir aquells que han
d'administrar les engrunes que ens deixa el poder espanyol. Capgirar
aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en un
plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un
front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una
coalició electoral on l'únic comú denominador entre tots els seus
integrants sigui l'objectiu de la proclamació d'un Estat català. La
procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i
representar totes les sensibilitats del país.No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de».
Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb
un fi comú, i res millor que això per representar l'anhel d'unitat que
reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en
aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la
uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí
on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una
coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més
destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el
moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure
que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a
aglutinar-se amb un sol d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta.
Per arribar a fer cristal·litzar aquesta iniciativa caldrà veure-hi més enllà de les pròpies files i ser capaç de construir aliances i teixir complicitats.
No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força
independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla
titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va
molt més enllà d'un simple nombre de militants. En aquestes hores
determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i
les enveges de pati de col·legi.
Catalunya ens exigeix deixar de
banda els interessos personals i tenir una visió que vagi més enllà de
la dels nostres propis convençuts. Els signants de Suma Independència estem disposats a fer aquest gest. Qui ens acompanya a sumar per la llibertat?
Santiago Espot President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya
Bloc àmpliament dedicat al vi, entre altres comentaris personals de l'autor. Hi trobareu bones guies i referències de vins del país i de fora del país.
Útil per anar tastant...
La Plataforma per la Llengua és una entitat que té per objectiu garantir la presència de ple dret del català en tots els àmbits i a tot el territori de llengua catalana.
La vida expressada en forma de sublim poesia. Bloc de Victòria, d'altíssima qualitat literària, d'intima sensibilitat poètica. Si voleu un passeig per la pau i el plaer de la lectura, i el de la vida... entreu-hi.
Faig una ràpida reflexió d'estiu, és a dir, curta i senzilla: Tenim un 11 de setembre històric a les portes perquè serà mirat amb lupa i mala baba pels espanyolistes, de dins i de fora de casa. També serà interpretat políticament pel PSOE, el PP i el Govern central. No es repetirà, naturalment, la mobilització massiva del 10 de juliol, però les manifestacions hauran de ser més nombroses que les anteriors i, sobretot sobretot, caldrà que sigui perceptible el seu contingut, que haurà de ser tan clar com a mínim com el del juliol. Tinc la impressió que els partits, tots, van moltes passes enrere de la gent. La moderació de CiU, la fragmentació del sobiranisme, l'olla de grills parlamentària... Uf, no tenim l'Assemblea de Catalunya com al 77 ni representacions unitàries. I en canvi, ens hi juguem molt més ara. Òmnium hauria de pilotar la manifestació. Ja sé que no pot ser i no l'hi deixaran fer. Però l'orfandat política clama al cel.
19 gener 2010
Sumar per la independència
Article publicat a El Punt el 19 de gener del 2010
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/125587.html
Els
pobles ocupats sempre han patit l'estigma de la divisió. Sembla una
condició prèvia per alliberar-se. No és estrany doncs que els prohoms
més conscients del nostre poble ens advertissin sobre aquest perill i de
la unitat en facin bandera. Un d'ells, l'escriptor Agustí Calvet (que
va passar a la història amb el pseudònim deGaziel), en un dels
moments més difícils de la nostra història com era el començament del
franquisme, escrivia: «A hores d'ara, ho sacrificaria tot, absolutament
tot, a la unió dels catalans. No és que aquesta sigui una tasca
indispensable: és l'única.»
Afortunadament no vivim pas en els
temps tenebrosos del dictador, però som en una època on cada dia som més
els que veiem que el nostre futur serà ben negre si no assolim la
independència. És, doncs, un dels instants més cabdals de la nostra
història, tot i que som conscients que arribar a l'objectiu no serà
fàcil, i per aquest motiu es va imposant entre nosaltres l'esperit
d'aquella unió que defensava Gaziel.
Aquest és l'ànim que ha impulsat el manifest Suma Independència que
es va presentar el 17 de desembre a Barcelona i del qual sóc uns dels
més de 1.900 signants el dia d'avui. Algunes veus ho han volgut
presentar com la competència a d'altres opcions independentistes més o
menys consolidades a ulls de l'opinió pública. És més, hi ha qui
ho veu com una maniobra fosca per dividir el vot independentista quan,
de fet, aquest vot està ja repartit de fa anys entre diverses forces
amb representació parlamentària. Mireu si no els independentistes que
hi ha entre els votants de CiU, ERC o Iniciativa. Fins i tot, els podem
veure entre les files del PSC, on alguns dels seus militants han
col·laborat de forma entusiasta en l'organització de les consultes del
passat 13-D. I no podem oblidar la gran bossa de vots independentistes
que es queda a l'abstenció a cada convocatòria. Voleu una divisió més
gran del vot independentista que l'actual?
Aglutinar aquest vot
per fer-lo efectiu amb vista a la nostra independència no és fàcil.
Entre d'altres coses perquè el poble sap perfectament que, en unes
eleccions autonòmiques, únicament podem escollir aquells que han
d'administrar les engrunes que ens deixa el poder espanyol. Capgirar
aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en un
plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un
front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una
coalició electoral on l'únic comú denominador entre tots els seus
integrants sigui l'objectiu de la proclamació d'un Estat català. La
procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i
representar totes les sensibilitats del país. No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de».
Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb
un fi comú, i res millor que això per representar l'anhel d'unitat que
reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en
aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la
uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí
on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una
coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més
destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el
moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure
que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a
aglutinar-se amb un sol d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta.
Per arribar a fer cristal·litzar aquesta iniciativa caldrà veure-hi més enllà de les pròpies files i ser capaç de construir aliances i teixir complicitats.
No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força
independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla
titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va
molt més enllà d'un simple nombre de militants. En aquestes hores
determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i
les enveges de pati de col·legi.
Catalunya ens exigeix deixar de
banda els interessos personals i tenir una visió que vagi més enllà de
la dels nostres propis convençuts. Els signants de Suma Independència estem disposats a fer aquest gest. Qui ens acompanya a sumar per la llibertat?
Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya