Charles De Gaulle (1890-1970) fou un excel·lent estrateg militar i un eminent estadista francès del qual n'he rellegit aquests dies la biografia que en va fer l'historiador Max Gallo en quatre volums: "De Gaulle", Éditions Robert Laffont, París, 1998.
D'entre les moltes reflexions que esmenta l'autor atribuïdes al general De Gaulle aquesta reproduïda a la pàgina 325, del primer volum titulat "L'appel du destin: 1890/1940), m'ha cridat l'atenció per la seva vigència actual. En un descans del combat durant la fulminant ofensiva alemanya sobre França, al juny del 1940, De Gaulle diu en un monòleg en presència del capellà castrense que l'acompanya:
- "Cette guerre, murmure-t-il, n'est qu'un épisode d'un affrontement de peuples et de civilisations: Ce serà long.... Mais j'ai confiance, le dernier mot restera à la civilisation la plus élevée et la plus désintéressée, la nôtre, la civilisation chrétienne.
Il allume une cigarette.
- Ce que je crains le plus, voyez vous, c'est la transversale musulmane qui va de Tanger au Pakistan. Si cette transversale passe sous obédience communiste russe ou, ce qui serait pis, chinoise, nous sommes foutus...".
Aquest comentari sintetitza la percepció que tenia De Gaulle sobre el comunisme, bàsicament l'agent anorreador de la civilització europea que ell identificava amb el cristianisme. El potencial totalitari de l'integrisme islàmic i la seva eventual instrumentalització pel nacionalisme xinès entesos com a cosmovisions contraposades al model occidental són també de plena actualitat, i tot plegat uns quants decennis abans que Samuel Huntington divulgués la cèlebre teoria del xoc de civilitzacions.
Il allume une cigarette." Sincerament, si hi ha hagut quelcom que hagi carateritzat la França postrevolucionària no ha estat precisament el desinterès, la seva actuacio a colonies com Vietnam o Siria va ser senzillament impresentable, pròpia d'un autentic voltor. I si la seva elevacio es va demostrar en les guerres de descolonitzacio de Vietnam o Algeria, doncs "apaga y vamonos". A molts llocs on els Drets Humans han estat mes escarnits, como ara la Argentina de la dictadura militar o la Uganda del genocidi hutu, hi havia suport francès rera els assassins.
Ultimament m'afarto de recomanar un llibre d'Alain Finkielkraut:
Un cor intel·ligent,en traducció de Maria Bohigas i editat per Edicions de 1984.
Tot rellegint nou obres literàries "...amb tota serietat,amb tota l'atenció que vol el desxiframent dels enigmes del món." (i a fe que ho fa, i com!Vet aquí el perquè de la recomanació) ens regala un nou llibre de capçalera,de relectura atenta:Ja tenim un nou clàssic per les nostres biblioteques!
(He buscat entre la teva secció de llibres i no l'he trobat,és una edició,la catalana,del maig d'enguany)
Un gran estadista, De Gaulle. Admirable, si deixem de banda tot el que té a veure amb el jacobinisme francès. Per cert, Jaume, saps si existeix traducció d'aquesta obra de Gallo?
Espero que estiguis passant un bon estiu.
Jordi