albinyana |
divendres, 6 d'agost de 2010 | 19:35h
L'home, Francisco Camps, és un creient declarat i hem de suposar que també convençut. Practicant dels rituals del catolicisme, manté unes relacions excel·lents amb la jerarquia de l'església gràcies al seu càrrec de president de la Generalitat. I potser també a la inversa.L'home, el ciutadà, com a tal, fa bé de viure la seua fe cristiana. Això va a càrrec de la seua consciència. Però hauria de saber distingir entre la intimitat de la persona i la representació de la presidència. Com a president de tots els valencians s'hauria de mantenir allunyat de certes actituds fins i tot servils amb els grans senyors del clero. Laïcitat institucional? És el que toca, però ja faria prou si dissimulava el seu fervor per les sotanes. No m'estic explicant bé.
En tot cas, tot açò venia perquè el president de la Generalitat Valenciana se n'ha anat a fer un tros del camí de Sant Jaume i li ha demant al sant que faça tot allò que ell hauria de fer. No crec que genere confiança algú que s'ha d'aclamar als esperits, a la fe que la majoria de valencians no tenim. No he pogut evitar-ho: m'han vingut al cap les tribus que demanen als déus que els protegisca. Encara estem en eixe nivell? I el més preocupant, a ningú no li fan pena i vergonya eixes actituds pròpies dels temps del dictador?
Esperem que, almenys, no passe com amb sant Antoni de Gavarda.
Santiago y cierra España.
Atentament