Curiosa, la paraula llibertat. I manipulable. Tant com convingui. El president Montilla argumentava que votava contra la prohibició de les curses de braus a Catalunya perquè creu en la llibertat, ergo els que hi van votar a favor estan en contra de la llibertat, perquè prohibir és una forma de repressió.
En canvi, molts municipis catalans voten a favor de la prohibició de portar burca, i ho fan en defensa de la llibertat de les dones. I quan prohibim que es fumi en determinats espais, també estem atemptant contra la llibertat dels fumadors, i si no ho fem vulnerem el dret dels que no fumen a no ser enverinats. Un cacau.
No podem oblidar que un percentatge importantíssim del que legislen tots els països del món té a veure, en molts casos, amb prohibicions. L’arbitri de normes de conducta, la determinació d’infraccions i de multes ens porta a restringir llibertats d’uns en favor de la col·lectivitat. No fer això ens conduiria a l’anarquia. “Prohibit prohibir” queda molt bé com a eslògan del Maig del 68, però és molt poc pràctic i gens realista.
Tot i això, els governs exploten el vocable i, aquí i arreu, el fan anar com volen. George W. Bush va declarar la tercera guerra mundial contra un exèrcit invisible en nom de la llibertat, i fent servir el mateix pretext va reduir, quina paradoxa!, les llibertats civils dels nord-americans, que des d’aleshores poden ser espiats i detinguts sense previ avís sota sospita de terrorisme.
A les Espanyes tot l’enrenou ocasionat per l’exemplar –però potser innecessària perquè la fiesta es moria tota sola– votació antitaurina del Parlament ha provocat que surtin de sota les pedres els defensors de la llibertat –que, per cert, neguen el dret del brau a la seva pròpia–, que aprofiten l’avinentesa per qualificar-nos de franquistes, entre altres exquisideses. Són, ves per on, els mateixos que ens neguen el dret a decidir el nostre futur; els que opinen que per sobre de la voluntat del poble expressat a les urnes ha de prevaldre el dret de quatre jutges que no estan legitimats perquè el mandat els ha caducat. Ells són lliures per dir el que vulguin. Nosaltres no ho som ni per legislar.
Muy cierto que los toros -en Catalunya- estaban heridos de muerte. Pero aquí, en el presente caso. procedía disfrazar la libertad,para dañar -en dónde duele-a"lo Español". Aquí: En Catalunya...
Es la libertad para represaliar. Es el arma que permite.Es la deformación interesada en dañar sentimientos, más que pensar en que los toros,dejen de sufrir el martirio al que se le somete...
Bueno: Habrá que aguantarse...pero también habrá que votar-Y ahí, ante la urna; no hay deformaciones que valgan. Se vota -mayoritariamente- desde el fondo del propio "mar de libertad", no sujeto más que a la própia voluntad. Si se tiene criterio,claro...
Yo no estoy nada de acuerdo en que -a bombo y platillo-Catalunya se retrate a sí misma, acordándose -solamente- del maltrato que recibe
el toro, en la plaza...
Una prohibición destinada a demostrar que cuando la libertad se utiliza cómo arma,para herir.Lo más inmediato que produce,es más división. ¿O es que alguien cree que en la Catalunya "amestizada" de hoy. Aún se está lejos de dividir -en dos- a una sociedad,en forma irreconciliable.?
Y es que la libertad, si arma arrojadiza; es de ida y vuelta, recuérdese...