marcel campa |
divendres, 6 d'agost de 2010 | 14:20h
Havia passat moltes estones amb ella (dinars a la taula de la cuina, tardes d’hivern escoltant Haydn a la vora del foc) i m’havia anat enamorant del seu caràcter accessible, rústic i elegant. Però és quan passes la primera nit amb l’enamorada que pots saber si la cosa té futur. Perquè descobreixes com respira, com es belluga, quins sorolls fa; t’impregnes de la seva olor, de la seva intimitat.
Ahir, per fi, vaig dormir a la casa que fa temps que m’enamora. I no me la puc treure del cap.
