carme.laura |
divendres, 6 d'agost de 2010 | 08:51h
L'independentisme és en auge diuen les enquestes i és cert, la independència s'olora al carrer, és tema de tertúlies, temuda per uns, desitjada per molts. L'estelada, abans suspitosa, n'és la crida. Fins no fa gaire temps l'estelada proclamava el que no es gosava dir en veu alta, per temor i per prudència.
Al penjar la senyera al balcó vaig estar temptada de posar-li al bell mig l'estelada, però vaig aturar el gest. Vaig dubtar. Em digué que la senyera ha estat sempre la bandera de Catalunya, el símbol nacional, la bandera arreu coneguda i respectada, la bandera d'una nació, d'una nació independent. I vaig tèmer que nosaltres mateixos releguessim la senyera a la categoria de bandera autonòmica, regional.
Dubto. Cal enarborar l'estelada en comptes de la senyera fins que Catalunya sigui independent?... Representa aquella el que volem i aquesta el que som i serem?...
Em decideixo. Des d'ara quan pengi al balcó la senyera hi col·locaré al bell mig l'estelada i ho faré fins que Catalunya sigui independent, llavors, aconseguida la fita, li llevaré l'estrella. El combat haurà acabat. I només enarborarem la senyera.
I el dubte retorna... recorda que ,quan la mare morí, entre els llençols plegats al prestatge de l'armari trobà una ampla cinta amb els colors de la senyera. Una cinta d'abans de la guerra. El tresor estimadíssim.
I el dubte retorna... recorda que ,quan la mare morí, entre els llençols plegats al prestatge de l'armari trobà una ampla cinta amb els colors de la senyera. Una cinta d'abans de la guerra. El tresor estimadíssim.
Solely examining the changes jennifer aniston louis vuitton scarf in the prevalence of overweight replica belts louis vuitton and obesity based on fixed rolex milgauss BMI cut points could not coach replicas gain such important insights regarding louis vuitton purse shifts in the obesity epidemic, carrie's vivienne westwood wedding dress Wang said.
Thus, she said, waist levis belts circumference is a better predictor dior bracelet of future health risks, such coach replicas as for type 2 diabetes cartier bracelets and
earrings cc who come to the city corum admiral
cup to help rebuild -- while breitling
imitation also fitting in some sightseeing. cartier
imitation There are also replica
chanel jewelry Katrina tours that take visitors birkin
hermes on buses or vans through Cartier
Couple Rings such neighborhoods as the Lower replica
tiffany jewelry Ninth Ward and near the lv
earrings levee breaches so that they breitling
windrider can see firsthand what happened. Still, dior fine
jewelry the number of meetings and cartier
love necklace conventions in the city is replica
watches frank muller still down when compared with vacheron
constantin replicas pre
Em refereixo a la utilització de la paraula "senyera". Catalunya té
bandera, com tots els països, les entitats tenen "senyera". El Cant de
la Senyera és l'himne de l'Orfeó Català, és un cant a la "senyera" de
l'entitat. Per més que a la nostra bandera se li hagi acabat posant el
nom de "senyera", crec que el més correcte és anomenar-la "bandera", que és el que és. A vegades tenim la tendència a rebatejar allò que ja té nom. Donem-li a la nostra bandera la importància que té, comencem per anomenar-la bandera. Aquests petits detalls són importants.
Una salutació molt cordial.
Albert Castany.
(http://www.castany.cat/bloc/)
Bé, sigui com sigui, l'estelada va ser creada com a bandera de combat i no com a substituta de la bandera de sempre. Una prova d'això és que les primeres estelades tenien el triangle blau amb l'estrella no cosit a la senyera sinó agafat. Es devien pensar que la independència era a tocar i que la nova ensenya era provisional. Doncs mira, l'any passat va fer un segle de vida cosa que no és que sigui per a celebrar gaire.
Portem la bandera que més ens agradi que tot ens portarà al mateix lloc. pel que fa a l'estelada a mi em sabria greu que desaparegués un cop assolida la independència, és un símbol que fa patxoca. La blava sobretot. Es podria reconvetir. La blava com a ensenya marítima i la groga com a símbol del futur exèrcit català per exemple.
La història de la senyera és preciosa. Als que som del Regne ess ha tocat pencar sobre el tema a muntó. I és una història que ens embolica a tots. Per primera volta en la història, una societat s'identifica amb un tros de drap. Quan es conquesta les terres del sud, la població volia ser de vila o ciutat reial. Volia pagar un sols senyor, ço és, al rei, i no al senyor feudal. Per això l'interès de la gent raïa en ser del rei tan sols, perquè sinó pagaven més i era més subjectiva la delmada. Quan algun senyor feudal volia don¡miar una ciutat o vila la seua població traia el penó o estandart reial per a fer crida de les tropes reials. I que vingueren a defensar-la de l'atac o setge dels feudals. Heus ací el motiu simple i senzill perquè de manera molt d'hora la població catalana s'identifica amb un drap de teles molts abans que el 'drapeau' francès. Per això els 'vers' catalans, són els dits talment 'nous' i que tenim una identificació entre ensenya i població són aquells que descendeixen des de les valls pirinenques cap al sud. Des dels temps posteriors del rei Jaume.
De fet, Cathalunya, pren consciència en anar baixant des de Lleida cap al sud en un tèrmini de 120 anys escassos. Hi ha més senyeres a la ciutat sols que en tota la resta de Catalunya. Veieu el Portulà Català com fiquen les senyeres. València té la Senyera i Barcelona sols els quarters amb la creu de sant Jordi. Per dir-ho ras i curt: els catalans vers són els valencians i mallorquins. Observeu l'escut de ciutats com Sagunt, Alzira, etc, sols amb la senyera pura i dura.
I això té un problema actual molt important: que sense aquesta ciutat, pr geopolítica, la nació ha d efer un pensament operatiu. La independència,realment, es lliura en qaquesta ciutat. Cosa que el sr. Pujol volgué apartar; però la realitat és tossuda.
En quant a la senyera, tricolor: a mi per ser d'estat atalà m'encanta. És nova, resplendent, i atraient. I a més du el color de la percalina del pal de la Senyera, que en fons són totes iguals i la mateixa. Com a 'logo' la trobe fantàstica i molt atraient, pels 4 primaris i l'estrella de la llibertat que se'ns olblida esmentar. I sempre podrem distraure, obviant el tema de Cuba, dient que és ben valenciana, als blavers del nostre Principat i del nostre Regne de València. Catalunya existeix, en grabn mesura i de la manera moderna, perquè els catalans dels Regnes de Mallorques i Valencians som conscients de pertànyer a una nació.
Vós, que sou una valenciana de Benissanet, em podreu comprendre perfectament, tot i que viviu a Barcelona.
Cordialment.
PS. I com que NO estic passat pel sedàs del Noucentisme, li envie un b7.