AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Arpons muts, so trencat, la balena ja no sent la remor del mar, el vaixell s'allunyà callat, la seua veu es perdé i es confongué amb l'oblit i la balena ja no recorda el color del seu propi alè poruc.
Mobi Dyck toca la terra dessota del mar, mig tocada de mort pel mutisme, vol enfonsar-se i amb ella el deliri del vell mar. A fora, traspuant solitud anhelada, veu els seus ulls fugissers que es perden i es retroben en l'horitzó.
Mobi Dyck s'endinsa. S'enfonsa i amb ella el sospir darrer pel seu temor.
Mobi Dyck ja no hi és, s'ha acostumat al silenci del fons marí i no gosa eixir, que la remor de les ones errades i gastades ja li és llunyana.
Mobi Dyck ha mudat a dofí, lleuger de pors, neda i sura damunt l'escuma d'aigua, en l'horitzó rodó, infinit i circumdant.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
