Correu Blocs | VilaWeb.cat
josepblesa | ARS-SCAENICA | dimecres, 4 d'agost de 2010 | 03:03h
THIS VIDEO SHOWS A HORRIBLE ACTS.
This is a great damnage against the Human Rights.
It's awfull action. We are thinking about that miserable facts without to do nothing. Life is the most beautiful thing that the free human to have when was born. JBM.

SENTS LA PAOR ?
No hi veiem gens d'amor.
Ens quedem esmaperduts,
No sabem com reaccionar.
Fan de la barbàrie, festa.
El ritual de mort. Mor la llibertat.
Impotència de revenja.
Control de l'ésser humà.
Neguit de dominat. Enveja.
Conjura consentida.
Mentida de la mentida.
La mentida de religió.
Dellà raja desolació,
front de misèria canalla,
sang que'ns embolcalla.
Indefensos, inermes
infanteses trencades,
encorallades vestes,
aquestes nenes.
Copartíceps del crim.
Al·leguem distància en perill,
per escudar-nos de l'espill,
en la paura de veure'ns reflectits.
Cerquem tractes amb la llei,
islàmica, catòlica o qualsevulla.
perquè ens podríem dir la contra,
que amb la mateixa aposta s'aculla.
Altres religions conhorten aquella,
sens adonar-nos-en. N'apostetem.
L'única religió, l'amor al proïsme.
A l'ésser. Dels éssers vius, itsme.
Dels fets material i espiritual,
conduïts per neta intenció.
Car, no podem, ni som qui,
per tal de fer-lo anul·lar.
La teua llibertat interfecta,
no podrà ésser la nostra drecera.
Respectem-nos-en.
Respectant-nos-les.
 

HATE AGAINST WOMEN from Josep Blesa on Vimeo.


Aquesta valenta dona ens mostra la resposta a tanta barbàrie. Fins i tot la que tenim al món occidental. La Stás Rovira m'ha posat en la pista d'aquest altre vídeo. El de dalt era d'Amnistia Internacional però no el deixaven pujar, per això l'he embolicat jo i apropietat per a fer-ne difusió.



Comentaris: 10
  • Bona nit, Josep
    Victoria | dilluns, 9 d'agost de 2010 | 22:51h
    I bona pau per obrir ulls i desvetllar ambigüetats, per denunciar i mostrar camí, també per assenyalar amb el dit algunes responsabilitats, com ho fa ella. Sento la paor, sí. El teu poema m'ha agradat molt.
    • Gràcies Victòria.
      josepblesa | diumenge, 29 d'agost de 2010 | 12:21h
      En qüestions de poesia faig el que puc. L'estic reprenent a poc a poc, pràctiques escadusseres que encetí quan tenia uns setze anys i abandonaria en els següents fent alguna petita 'excursió' durant els anys noranta. Ara m'ajuda a sintetitzar, cosa que tant em costa....com ben bé saps.
      b7's 
  • Respecte a la vida i la dignitat
    borinotus | dijous, 5 d'agost de 2010 | 15:49h
    Per a viure en societat cal tenir respecte al proïsme. Això és tan simple i senzill que no caldria ni posar-ho per escrit.
    Quan algú no ho compleix i te a més una "coartada cultural" tipus religió o tradició vol dir simplement que viu en una societat per civilitzar. No hi ha més.

    Caldria estudiar el perquè de l'històric menyspreu a les dones. Per aquí no fa tant que ens en vam deslliurar (vull dir globalment i legal, a nivell individual de segons qui ja és una altra cosa).

    La senyora àrab de la que penges el vídeo és la psiquiatra Wafa Sultan. Coneguda pels seus atacs a l'islamisme i les seves tradicions més salvatges entre les que es troba la discriminació a la dona (I que no és només cosa de quatre fonamentalistes com creuen molts). Per aquí no és gaire coneguda, cosa gens estranya perquè ha defensat molts cops Israel i el seu dret a existir i això per aquí és una cosa que no es perdona. Coses de imbècilprogres que veuen el burca com gairebé una opció feminista.
    • Això, del que parla Chaplin, és utòpic i ucrònic.
      josepblesa | diumenge, 29 d'agost de 2010 | 13:52h
      Però cal perseverar. D'ací  la poesia, al·ludint al tractar d'emmirallar-nos nosaltres mateixos, els civilitzats del primer món. Ens sentim inermes, sense recursos, que no siguen els de la força per a avançar-hi.
      una abraçada, tardana, però !
  • odi contra la dona
    ricard99 | dijous, 5 d'agost de 2010 | 00:04h
    subscric el teu títol i les teves paraules... és indecent, inhumà, pervers i malèfic tot el muntatge "pseudo-mental" de què se serveixen alguns per donar cobertura a aquesta actitud assassina. I cal el diàleg, com dius, i cal l'amor, com dius, i cal la defensa de cadascuna de les llibertats de cadascuna de les persones que habitem el món. I la religió serà religió quan posi per davant la vida i l'espiritualitat dels homes i les dones lliures i respectades. Una forta abraçada per les teves paraules i per presentar-te al blog que comparteixo amb vosaltres! A reveure!
    • D'acord i gràcies per les teues aportacions.
      josepblesa | diumenge, 29 d'agost de 2010 | 13:54h
      especialment del teu bloc i per haver visitat aquest.
      una abraçada
  • ..//..
    rginer | dimecres, 4 d'agost de 2010 | 06:52h
    Sí, un odi contra la dona que pot arribar a l'assassinat sense més, com una resposta 'natural'. El video és salvatge i a casa nostra també passe, però dins les quatre pareds de casa. La religió fa mal, molt mal; també en el budisme si vols arribar a ser un dalai lama, t'has de reconvertir en home, perque les dones són 'impures' ..... però aquesta filosofía budista, ténen un respecte i practiquen la no violència davant aquest odi i molts d'altres.
    Però, amic meu, aquest és un tema difícil, complicat, i la lluita ha estat, és i serà, lenta, molt lenta, encara que s'han aconseguit grans avenços.
    Avui, però, gràcies en aquesta xarxa que es diu internet i els mòbils que tot ho enregistren, els covards ho ténen més difícll per amagar les seves immundícies.
    La dona del segon video, molt valenta, molt. 
    • El post és molt heavy Roser.
      josepblesa | dimecres, 4 d'agost de 2010 | 21:08h
      Per això mateix l'he posat, però he volgut donar l'altra cara també. Contra la inactivitat. Allò es mou, per tot el món. No sols ací. M'han enviat correus que deien que no calia tanta violència. Que saben que existeix però prefereixen saber que no existeix. Calmar la mala consciènciA. Però, per caràcter, preferisc netejar ferides, fer catarsi dialogada, que amagar el cap sota l'ala com l'estruç. Amor i llibertat, llibertat i amor. Diàleg. De xicotets mamem tot un quadre del món, possiblement esbiaxat. TRANSMÈS PER LES MARES I ELS PARES. L'ENTORN FAMILIAR. Quan madurem individualment, crec que cal posicionar-nos davant de l'estat de coses que és el món. Que no el canviarem, però el millorarem d'acord amb les nostres possibilitats. La religió, les religions, són como diu la senyora les arrels del/s conflicte/s polític/s. I diria individuals, al capdavall.
      Un diàleg personal, però de projecció col·lectiva. L'acratisme, en molts dels nostres casos, no ens deixa de continuar reflexionant i influïnt sobre la societat. En el Japó veia una deriva molt masclista dins d'un tot tradicional que perviu. La contemporaneïtat com a antidotot. I això que era còpia de "l'Eastern" com deien ells. Que caldria anar assntant per ells, dins de la seua llibertat. Avui llegresc un diari de Múrcia en que explica que rebaixen de 10 mesos a 6 una condemna a un home musulmà perquè amenaçà l'esposa per veure la tv. I el tribunal no havia tingut en compte el context familiar de la família immigrada. La llibertat individual de les persones crec que és la clau de volta. I l'amor. Sense ell no som plens de res. La reflexió, tot i que, quan s'explica coga. Hi ha diàlegs en què avancem i d'altres que ens distrauen.
      Resumisc: quan m'has parlat de la teua relació amb el teu home. He pensat sempre: CONY ÉS AIXÒ ! 

      Un b7 i gràcies per tot !
      • En nom de quin Déu?
        Lídia| Adreça electrònica | dijous, 5 d'agost de 2010 | 18:58h
        Quan he vist les imatges, només em venia "Déu meu"!!! Quina ironia, he pensat! I pensar que  molts atempten contra la dona en nom del seu Déu. No hi ha ésser que pugui violar el dret a la vida de ningú, malgrat que això és una utopia, perquè cada cop n'hi ha menys. Aquest és atroç, terrible i et trenca per dins quan penses, el dolor que ha d'haver sofert aquella dona i totes les dones que es troben en situacions semblants.
        Avui he descobert que tens un blog, i t'aniré seguint, tot i que el d'avui m'ha deixat una mica fora de lloc.
        Tot gira al voltant de l'amor, hi ha una carta de l'evangeli, que ja ho diu, si no hi ha amor, no som res!!!
        Un petó volador!!!
        • Hola Lídia, sé que és molt dur.
          josepblesa | diumenge, 29 d'agost de 2010 | 14:02h

          Però vull esbandir eixa agror que tan sovint ha emergit en aquest bloc. Però hi ha situacions contra la vida humana que em rebel·len. Amb el temps vaig comprenent que és el temps qui fa avançar la humnanitat.
          L'ús malaltís de les divinitats són la xacra que ens ha perseguit des de sempre al gènere humà. O no? Nosaltres des del cristianisme, catolicisme, etc. podem donar testimonitatge del mateix.
          un b7

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats