El primer disc, o millor dit els primers discs, me'ls vaig comprar quan devia tenir uns dotze o tretze anys. En aquella època havia descobert els Gossos per la meva germana gran, i em passava hores i hores escoltant i cantant aquell disc que acabava amb el fantàstic 'Quan et sentis de marbre'. Un dia, cercant per la 'G' de la secció musical d'uns grans magatzems on havia anat amb mons pares (devia ser la 'setmana fantàstica' o una cosa d'aquestes) vaig descobrir, inflada d'alegria, que el grup ja tenia un disc anterior. Recordo com si fos ara que vaig estar una bona estona mirant la contraportada, on apareixien, en blanc i negre, els quatre membres del grup: per fi els havia pogut posar cara! I ho confesso ara: durant un temps (uns anys!) vaig ser força grupie dels Gossos (ostres, però si fins i tot tenia un carnet del club de fans!). Deu ser per això que, tot i que després del quart disc els vaig perdre una mica la pista, tinc un record molt dolç del grup.
No va ser l'únic disc que vaig comprar aquell dia.
En aquella època també estava enganxadíssima als Beatles per mon pare, que temps enrere s'havia fet amb el recopilatori vermell. Em passava hores i hores tancada a l'habitació cantant aquelles cançons, amb un desodorant-micròfon, damunt d'un llit-escenari i amb uns malucs-guitarra. Acabava amarada de suor, amb tant she-loves-you-yeah-yeah-yeah, i estic convençuda que vaig aprendre més anglès amb aquelles cançons que no amb les classes extraescolars. Aquell dia, xafardejant per la 'B' dels discs, vaig topar-me amb el recopilatori blau i també vaig fer-me amb ell.
Tot això m'ha vingut avui al cap mentre escoltava el 'Submarí Pop', el disc de versions dels Beatles que portava encartat l'Enderrock del mes passat. Una de les cançons que hi apareix és 'Ja surt el sol', la versió que Gossos ha fet de 'Here comes the sun'. Ha estat com una alineació d'estels. I després del post apocalíptic anterior, ara em ve de gust cantar això de 'Vida meva, semblava que la llum mai més brillaria, però lentament el gel ja es fon':
Sol, sol sol, surt el sol...
Tot això m'ha vingut avui al cap mentre escoltava el 'Submarí Pop', el disc de versions dels Beatles que portava encartat l'Enderrock del mes passat. Una de les cançons que hi apareix és 'Ja surt el sol', la versió que Gossos ha fet de 'Here comes the sun'. Ha estat com una alineació d'estels. I després del post apocalíptic anterior, ara em ve de gust cantar això de 'Vida meva, semblava que la llum mai més brillaria, però lentament el gel ja es fon':
Sol, sol sol, surt el sol...
aupa,
3... :( No sé com va anar, crec que em van caure del moneder sense que
me n'adonés quan anava pel carrer (guaita la de coses que he perdut pel
carrer, ja, sense assabtenar-me!)
Una abraçada