Com diu el Toni Cruanyes i el Ferran Sáez a l'Avui, per primer cop a la història a Catalunya estem vivint una guerra de banderes. Segons sembla, el nombre de banderes no disminueix, sino que augmenta (he de dir que al meu barri ha baixat).
No seré pas jo qui es queixi que la gent s'expressi lliurement a la seva propietat privada. Només faltaria.
Barris unionistes
Però sens dubte, jo és la primera vegada que veig això. Per exemple, en una de les rutes que faig en bici per Collserola, l'altre dia em vaig trobar amb això que he fotografiat avui:
(més gran)
No seré pas jo qui es queixi que la gent s'expressi lliurement a la seva propietat privada. Només faltaria.
Barris unionistes
Però sens dubte, jo és la primera vegada que veig això. Per exemple, en una de les rutes que faig en bici per Collserola, l'altre dia em vaig trobar amb això que he fotografiat avui:
(més gran)
A la foto surten 5 banderes espanyoles, i n'hi ha més fora del camp visual. Cap de catalana. Això correspon just darrera de la Torre del Baró, jo diria que és Ciutat Meridiana. Just al límit amb el Parc de Collserola. Concretament aquí:
Mostra un mapa més gran
O si voleu, amb l'Street View:
Mostra un mapa més gran
Mostra un mapa més gran
O si voleu, amb l'Street View:
Mostra un mapa més gran
Per entendre'ns, això és el cul de Barcelona, de Catalunya i, ateses les banderes, el cul d'Espanya. Cases d'autoconstrucció enfilades a la muntanya de l'època del barraquisme franquista.
Records d'infància i adolescència
De petit pujàvem a Torre Baró pel mig de la muntanya com a excursió des del barri (Via Júlia). Travessant el barranco: era el forat d'una abandonada futura Ronda de Dalt, amb pont amb bastides inclòs. Una veritable aventura plena de riscos. Literalment. Més d'un cop havíem hagut de marxar cames ajudeu-me muntanya avall empaitats per grups de nens que ens volien robar amb navalla en mà. Allò era un guetto 100%, una reserva índia amb carrers sense asfaltar, amb brutícia acumulada, amb cotxes abandonats, amb cases que queien enmig de la muntanya, i nens jugant sense roba, bruts i amb animals (cavalls, burros) pel costat (alguns els coneixia i tot). Sabies que si anaves en bici allà, tornaves caminant. Hi anaves amb por. Anys 80, amb l'epidèmia del cavall (l'heroïna), on anaves al descampat i podies observar en directe tot el ritual de punxament (la goma al braç, la cullereta per escalfar l'heroïna amb l'encenedor, la caiguda semiinconscient un cop injectada la droga...).
Les coses han millorat urbanísticament, fins i tot ara pots anar amb una bici de muntanya de gamma alta amb certa tranquil·litat (no penseu, no m'he estat gaire estona per fer la foto, record d'infància). Però socialment no es pot dir que la cosa sigui normal. Un bon amic condueix l'autobús de línia que puja per allà. Un dia un paio va sortir amb un rifle i va disparar al bus. Un altre dia, dos es col·laven (pagar el bus allà no sembla que entri dins del contracte social) i ell va decidir que no arrancava el bus fins que no paguessin o baixessin. Van baixar i immediatament van apedregar el bus, enmig d'insults. Un altre dia el garrulo king-of-the-street va decidir parar el cotxe enmig del carrer, i no va sortir fins que li va sortir dels dallonsis. La línia de bus aturada perquè el neng no volia caminar uns metres. Un nombre considerable dels usuaris del bus (o familiars que parlen de fills, germans, etc) han passat per la presó, alguns d'ells per assassinat (aclareixo: considerable vol dir considerable, que cal tenir en consideració, que no es petit, però no vol dir majoritari, òbviament). Cafrisme al poder. M'ha explicat històries per escriure un llibre (drogues, robatoris, prostitució, etc). No cal cercar gaires serveis socials per la zona, ha estat abandonat durant dècades per part de l'administració pública.
Tanmateix ells estan ben orgullosos de ser espanyols. Tot i ser un guetto que podria sortir a Callejeros. Tot i que Espanya (i tothom) s'ha oblidat d'ells durant dècades. Allà el catalanisme no hi ha arribat ni en pintura. Ni 30 anys de socialisme ni res de res. Barri unionista 100%. Això sí, les vistes són maques. Però prefereixo que siguin des de la bici quan hi passo, no em faré el pihoprogre.
Articulació social interna
Tot i això, com dic, jo no havia vist mai cap bandera espanyola per allà penjada, i hi passo des del 1993. Tota una novetat, juliol del 2010. Suposo que no només és una confrontació Espanya-Catalunya. La nova immigració massiva ha aterrat en aquests barris, i és una manera de dir "yo soy de aquí (espanyol) i tu vienes de fuera". Just quan en aquests barris la primera generació nascuda allà començava a articular-los socialment (passant tot el cicle d'infància-escola-edat adulta-feina-casa-fills-escola), ha arribat una nova onada massiva que fa començar el cicle d'articulació social de nou.
Però no deixa de mostrar que aquests barris, guetos de la immigració massiva espanyola dels 60 i 70 s'han anat articulat de cara endins en base als valors culturals majoritaris interns (espanyols), no pas en base a uns valors i referents catalanistes inexistents. Per això quan arriba una nova onada d'immigració massiva i s'ha de competir pels migrats serveis socials (escola, medicina, etc), amb l'excusa del mundial i de passada aprofitant el conflicte nacional català (dos pardals d'un tret), suposo que per tot això treuen la bandera espanyola i no pas la catalana.
A banda d'això, les només cinc banderes citades són una bona curiositat per aquell barri on tots creiem que n'haurien a centenars. Vaig seguir les que sortien a una part de l'Eixample amb la meva sorpresa de totes les estelades que tot seguit l'envoltaven. Mai n'havia vist de tantes estelades com a resposta a les d'altres, i tinguem en compte que a les botigues dels xinesos no venen estelades i si en venen de les altres...! Us imagineu les botigues dels xinesos venent-ne d'estelades? Tot i què el problema el tenim en la logística, impacta la resposta ciutadana!!!!
El seu perfil: un ni-ni de 35 tacos amb estudis universitaris penjats i un currículum laboral inexistent. També comença a fer proclames xenòfoves, especialment contra "los
sudacas" i "los moros" dient que li prenen la feina al, mateix temps que
diu que no pensa buscar cap més treball per que les feines que troba no el
motiven. Viu de la seva parella.
Una persona abocada a la marginació i amb una agressivitat creixent vers la societat i usuari de serveis socials on sempre hi acaba barrallat. Evidentment en aquest cas hi han, a més, elements de personalitat "curiosos".
Hi ha una revifalla de l'espanyolisme en sectors marginals per dos motius:
1. Veuen l'administració catalana com més opresora, és a dir, aquesta és la que els "coacciona" de manera més immediata. La llengua fa que es dibuixi una frontera encara més forta .
2. La iconografia espanyolista és molt més agressiva i s'adiu a aquesta actitud de rebelió furibunda per frustració. Només cal veure l'actitud i l'estètica de molts a les celebracions del mundial.
Bona part d'aquest espanyolisme és com aquell sector social que a França va passar de votar al P comunista a votar Le Pen. Cal obvservar la manca de discurs polític articulat.
Per acabar no s'ha de perdre de vista que moltes de les banderes espanyoles són penjades per immigrants com una forma de reconeixement al pais que els acull i a qui li demanen papers o fins i tot la nacionalitat. En conec molts casos personalment.
Gerard C. M.,
Barcelona
Salut i independencia!!!
http://www.facebook.com/profile.php?id=100001308782697
Jo transmeto el que m'ha explicat gent que passa dia sí i dia també, a més de l'experiència personal. Res de políticament correcte. Les visions particulars a peu de carrer de gent que hi hem viscut.
No em vindràs a explicar a mi el que vaig viure al Nou Barris dels 80 i els 90.
És per això que sempre dic que a la garruleria se li ha de plantar cara dins del propi barri. Perquè afecta a tothom.
D'igual manera que un sudamericà quan es cola al metro no només l'afecta a ell, sinó a tot el seu col·lectiu. És la responsabilitat social de cadascú. Formes part d'un grup, d'un barri, d'una societat.
Però clar, si el propi barri tolera el que fan els seus membres, doncs... no et queixis!
Ho sento, però no és normal que t'expliquin com es dispara a un bus, es crema un contenidor o es tiren pedres a trens a un túnel enmig de rialles. Ho he viscut.
i no del Patufet. Jo he viscut a la Verneda als anys 70 (anys abans de la mort d'en Franco), i no era ni l'Example ni la Bonanova. M'han atracat la tira de vegades (des de tornavissos a ganivet al coll), i no per aixó dic que la Verneda éra un barri "sense llei", i encara més que els seus veins fossin poc menys que uns indesitjables. O sia, que de viure, molt i de molt a prop (i m'han xoriçat bicicletes, no tant cares com les teves, de ben segur perquè encara hi han classes, no?) Els lladres la gran majoria de vegades eren paios, pas gitanos, malgrat la vox populi. I qui va entrar la droga al barri va ser la Policia Nacional (grissos). Un cop mort el dictador la delinqüencia s'expandi als demés barris, per desgràcia dels veins de la Bonanova i Pedralbes (les excursions d'estudiants de l'Escola del Treball, i veins de Sant Cosme o Sant Roque, a aquests barris per "requisar" prendes de vestir, foren nombrosses).
Atentament