En el marc del Postgrau de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Universitat de Barcelona, on he impartit una unitat didàctica que duia com a títol "La dinamització des de les escoles: llengua i cohesió social i plans d'entorn", he encarregat als alumnes que fessin com a tasca una enquesta sociolingüístiac (vegeu-ne el model en el document adjunt) a una persona propera, nouvinguda, que tingués o hagués tingut fills al sistema educatiu.
L’objectiu de l’enquesta era conèixer quina era la informació prèvia sobre Catalunya i sobre la llengua catalana que tenen les persones immigrades, com ha estat la informació que han rebut sobre les llengües a Catalunya quan han arribat al nostre país, com ha estat l’acollida dels seus fills en el sistema educatiu i, finalment, quina percepció tenen de la realitat sociolingüística de Catalunya.
Tot i que han estat 16 les persones matriculades al postgrau, finalment hem obtingut 17 respostes ja que una de les persones participants n’ha fet dues, d’enquestes.
Les enquestes s’han fet a Artés, al Bages (1), a Banyoles, al Pla de l’Estany (1), a Barberà del Vallès, al Vallès Occidental (1), a Barcelona (4), a Cornellà, al Baix Llobregat (1), a Igualada, a l’Anoia (1), a l’Hospitalet de Llobregat, al Barcelonès (2), a Moià, al Bages (1), a Salt, al Gironès (1), a Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat (1), a la Serra d’Almos, a la Ribera d’Ebre (1), a Tarragona (1), a Vic, a Osona (1), és a dir, en contextos sociolingüístics prou diferents i que ens poden donar una idea del conjunt del territori.
Les nacionalitats dels enquestats són: argentina (2), bosniana (1), colombiana (1), equatoriana (3), índia (1), marroquina (4), pakistanesa (1), peruana (3) i romanesa (1).
Curiosament, si agafem les dades dels nou estats més presentat al nostre sistema educatiu veurem com, encara que l’enquesta s’ha fet de forma atzarosa i sense cap altre criteri que no sigui el dels propis assistents al curs, les dades s’assemblen força, tret del cas dels xinesos, una comunitat molt tancada en ella mateixa i que té, relativament, pocs contactes amb la població en general.
Pel que fa a les llengües que parlaven o que parlen amb els avis, amb els pares i amb els seus fills les persones immigrades:
llengua
avis
pares
fills
panjabi
1
1
0
panjabi/català
0
0
1
castellà
8
8
7
castellà/català
0
0
1
romanès/hongarès
1
0
0
hongarès
0
1
0
romanès/hongarès
0
0
1
amazic
3
3
3
urdú
1
1
1
àrab
1
1
0
àrab/castellà
0
0
1
serbocroat
1
1
1
quítxua
1
0
0
quítxua/castellà
0
1
0
castellà/quítxua
0
0
1
17
17
17
Com es pot veure, amb només 17 informants, tenim 15 situacions sociolingüístiques diferents (i localitzades 10 llengües d’ús familiar), la qual cosa ja ens dóna una idea molt clara de com és d’important la diversitat del nostre país.
De les diverses informacions que ens faciliten aquestes dades, caldria destacar el procés que s’observa en la llengua quítxua (i, segurament, ens trobem amb un cas força inusual de reconeixement de la llengua pròpia), d’abandonament progressiu, i el cas de l’hongarès de Romania, una llengua que ha estat minoritzada durant bona part del segle XX.
També cal destacar que en dos casos les famílies incorporen la llengua catalana (la persona panjabi de l’Índia que viu a la Ribera d’Ebre i, curiosament, una persona peruana que viu a Ciutat Vella). Pel que fa al castellà, l’incorpora una família àrab de Salt i una persona de parla quítxua de l’Hospitalet de Llobregat. Segurament, els contextos sociolingüístics en marquen la tendència.
Abans d’arribar a Catalunya
Només 3 persones sabien que Catalunya tenia un grau d’autonomia política, només 7 sabien que existia el català (per tant, 10, quan van arribar, es van “trobar” per sorpresa amb la llengua catalana) i cap tenia coneixements previs de la nostra llengua.
En arribar a Catalunya i gràcies a la informació dels ajuntaments o d’entitats que col·laboren en l’acollida
8 persones van rebre informació sobre les llengües que es parlen a Catalunya (9, en canvi, no la van rebre).
A 10 els van informar on podien aprendre català i a 3 on podien aprendre castellà (cal tenir en compte que més de la meitat tenen el castellà com a llengua familiar). A 10 també els van informar sobre quina és la llengua del nostre sistema educatiu.
En matricular-se a l’escola o a l’institut
La primera acollida de la família nouvinguda al centre educatiu l’ha feta un professor que coneixia la llengua de la persona nouvinguda (9, en tots els casos la llengua de comunicació era el castellà), un veí o algú que proper que coneix la llengua de l’escola (o el castellà) i la llengua familiar (4 casos) i, finalment, un traductor que coneix la llengua del nouvingut (2). En general s’ha donat informació sobre el paper del català i del castellà al sistema educatiu (només en quatre casos es diu que no s’ha rebut informació. Per tant, pel que sembla l’escola és una de les institucions que millor fa l’acollida i que més ajuda a situar les persones nouvingudes.
L’acollida en el centre dels fills de la nova immigració
Dels fills que ja van arribar en edat escolar (a partir de cicle mitjà de primària) 8 han passat per l’aula d’acollida, 4 han tingut suports personalitzats de llengua catalana i només un consta que no ha tingut cap suport. En general, per tant, el recurs de l’aula d’acollida, que no és ni ha estat universal en tots els centres, ha estat una de les eines clau per a la integració d’aquest alumnat.
No ens constata en cap cas, tret de l’ensenyament del castellà, que hagin pogut rebre classes de la llengua d’origen, tot i que el Departament facilita en alguns casos, comptats, classes d’àrab, d’amazic i de romanès
Pel que fa a la integració de les persones nouvingudes
La integració és valorada com a mitjana (0-10) en 8 punts (per tant, es pot afirmar que, en general, la gent immigrada se sent força ben integrada). L’aprenentatge del català el situen en un 5,4 (i depèn molt de les zones sociolingüístiques), el del castellà –quan escau– el situen en un 5,7. Pel que fa als fills, els resultats són força espectaculars: la integració a l’escola se situa al voltant dels 9,2 punts, mentre que la integració lingüística arriba al 8,5.
Pel que fa a les percepcions que es té de les dues llengües oficials
Sí
No
El català és una llengua útil per viure a Catalunya
16
El català és una llengua necessària per viure a Catalunya
11
5
El castellà és una llengua útil per viure a Catalunya
15
1
El castellà és una llengua necessàriaper viure a Catalunya
12
4
En contextos molt catalanitzats (Moianès, Osona, Ribera d’Ebre) alguns dels entrevistats manifesten que el castellà no és una llengua necessària per viure a Catalunya, mentre que en contextos castellanitzats (Barcelona, Cornellà de Llobregat, Salt, l’Hospitalet de Llobregat) i especialment si s’és sud-americà el català es percep com a prescindible.
Algunes conclusions
·Quan s’arriba a Catalunya, la nova immigració desconeix majoritàriament la realitat catalana, tant des del punt de vista polític com lingüístic.
·La nova immigració és molt diversa i la situació sociolingüística del lloc d’on arriba marca la percepció sobre les llengües catalana i castellana.
·Encara que d’una forma no majoritària, els serveis de primera acollida municipals (o similars) sembla que funcionen i informen aquests nous ciutadans.
·La informació que reben les famílies nouvingudes als centres escolars sembla que és, majoritàriament, la correcta. L’escola, com en d’altres temes,ha fet correctament els deures de l’acollida.
·Aquesta primera acollida de l’alumnat s’ha fet amb suports addicionals, com, per exemple, les aules d’acollida.
·En general, la població immigrada se sent ben integrada, especialment els seus fills.
·La percepció del català és que és una llengua útil i, en menys casos, necessària. El mateix podríem dir del castellà.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
