Mentre l’Espanya cavernícola (no és tota Espanya, oi?, però sí la més sorollosa) ens insulta i fa plans per declarar Catalunya directament inconstitucional (excepte la Monumental, és clar), al món civilitzat es parla més i millor de nosaltres que mai. Amb l’abolició de les curses de braus, via ILP, hem matat tres pardals d’un sol tret (ep!: metafòricament, amics animalistes). Hem millorat en qualitat democràtica; hem abolit una tradició de bàrbars i hem reafirmat als ulls del món la nostra personalitat com a nació a la recerca de la seva dignitat descolonitzada: Millor, impossible!
Personalment, estic tan content amb el desengany als sinistres marca-paquets (vestits tots ells d’una manera tan hortera que espantaria els propis “Boney-M) que decideixo celebrar-ho com cal autoconvidant-me a un bon tiberi a "Casa Leopoldo". Que no he triat el lloc més indicat? Al contrari! Aquests dies la seva propietària s’ha manifestat reiteradament com una gran defensora del "Prohibit, prohibir" maigseixantavuitista, suposo), a l'ensens que el president Montilla o el PP. Com a sobrevinguts defensors de la llibertat, (del President Montilla no es preveu que declari la independència d'un moment a l'altre, ni que el PP s'autodissolgui i es dediqui a la petanca o el macramé). Però de la senyora Leopolda sí que n'espero alguna cosa més i em deixi menjar gratis a ca seva! Suposo que si reclamo el meu dret a atipar-me com un bacó, que diria en Laporta i després marxar sense pagar, una fervent partidària del “prohibit prohibir” no m’ho prohibiria, oi? Com defensa ella, tothom té dret a fotre el que li dóna la gana, oi? Sobretot precisament quan hi ha això mateix: gana!
Finalment, ja prop de "Casa Leopoldo", recordo que tenen les parets adornades amb motius taurins. No se m’acudeix altra cosa que em pogués tallar la digestió més fàcilment...Tampoc és qüestió d’acabar vomitant enmig del restaurant, que una cosa és ser completa i absolutament lliure, i l'altra ser desagradable... Finalment, decideixo anar a delebrar-ho als Quatre Gats. L’únic que lamento de la visita al local tetrafelí, és la clavada de la factura... Vaig estar a punt de demanar-los si els hi agradaven els toros o què.
En fi, visca Catalunya antitaurina i progataire i lliure d’amants de la “llibertat” com aquests!
Òscar Xofat, per a tots vostès, des del sofà de casa meva.
