AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Pantalla gegant, segona fila (a prop però no massa) El cel clar, obert damunt meu; estelat, alguna fugaç, demane un desig. Regaliz, aigua clara, freda, una empanadilla de las de la abuela... El coixí de casa, cadires noves de plàstic lluent i verd. Séc a la cantonada, a tocar passadís, al bell mig m'agrada més. Cadira buida al costat per posar-hi el bolso, l'aigua, i la "rebequita por si refresca" com deia l'àvia. Els xiquets d'ara, com els d'abans, riuen, asseguts i inquiets, al davant. El meu però, no ha volgut venir avui, ahir sí.
El so envolta. La foscor de la nit es trenca envaïda pel cel·luloide. Sessió doble. Sis euros. Comèdia suau, còmica, inòcua; tant me fa, només s'hi val la nit evadida i la vida dels altres (però sense els altres) al voltant de la meva durant unes hores. La màgia de la transposició. La màgia del cine. Fills i pares que aprenen a jugar junts, parelles que li retroben el gust perdut al seu amor, humor de llauna de jollibud, paroxisme del vell American lifestylevindicant-seenvers la Playstation lifestyle.
Fem un descans, els lavabos a rebentar. El bar de gom a gom. Llums fora, torna Hollywood. Romàntic. Amors a l'inrevés. Anhels vells, gastats i nous. Inquietuts de dona. Passions humanes caricaturitzades, re-editades i reeixides amb un toc de fantasia madeindisney. La vida no és pas així, ja ho sé, potser és pitjor, potser millor, o només diferent, o tal volta indiferent, que encara és més fotut. O potser la realitat supera la ficció, o a l'inrevés. Però per unes hores tot és possible. És com ser-hi a dintre, traspassant la tela blanca, blanca i decorada de vida i moviment aliens...
La gent no s'hi queda mai als crèdits, jo sí. Trec el cadenat a
la bici. Pedalege mandrosejant abans d'arribar-hi. Baixe al passeig a
mirar la mar negra enlluernada de lluna. Puge a casa pel kilòmetre i
mig de carril bici ample i vermell. La lluna està molt amunt.
Investigue nous camins, explore on acaba el carril, volte seguint la
línea, sense rumb fix, només una orientació aproximada del destí final.
Faig voltes sobre el mateix lloc, i finalment arribe a casa. Encara
estic mandrosa de llit, amb els ulls plens de foscor lluminosa de
cinema d'estiu, no vull dormir.
El jardí està sol, sec a sentir
els grills, fa fresqueta, ja és tard, el rum-rum del cine ja s'apaga al
cap, és hora de posar-hi l'stand by, no vull pensar, aquests dies no,
tècniques estivals d'eliminació selectiva pròpies de l'esbargiment
oblidadís i sanador. Tot allò que fa pupa, no existeix, el cap es buida. Només un rum-rum balsàmic com la tisana. Ja és agost, regenerador i clarificant, feliç com antany però més solitari...
La
nevera està plena d'aigua de llimona, freda, gelada, la gola seca ho
agraeix. Faig repàs del dia sota els llimoners del jardí. Ja no tinc
agulletes. La bici tampoc. La platja del molí, solitària al capvespre d'aigua serena i transparent,
m'ha vist nedar. 5 kilòmetres de pedal, 5 més de tornar. De punta a
punta, de platja a platja, encara 10 kilòmetres més... Tinc les posaderes com el seient de la bici, a su imagen y semejanza.
De vesprada hi tornaré, els ulls a ras d'aigua, els cos flotant i lliure, no hi ha ningú. El sol baixa i s'amaga rere la costa xicoteta. Com una bresquilla
gegant, taronja color préssec. Salmó i lila. Séc a prendre la fresqueta
a les escales de fusta que baixen a l'aigua des de el camí de terra que
va al molí.
La gent passa caminant. Parlen, riuen, pedalegen, corren, passegen,
viuen. Jo els miro. És l'altre cinema a la fresca. El de la vida, el de
la gent. Per aquest no cal pagar, i és, potser, el més divertit...
Faig cinema mut a la finestra quan la caixa "tonta" vol
beure's el meu cervell. Prenc la Maquineta amb "manivela" i em surt un món
sense "PePés", ni convergents de dreta urgent. Faig cinema mut a les
estrelles perquè hi balli en Laurel amb un "tutú".
A una platgeta
d'amor on s'hi gronxen barquetes, barquetes hi ha la Paulette Godard i en
Xarlot que ens inventen tendreses, tendreses, mentre en Hardy que està
fi, encara menja algun "sociata" amb sofregit. Lluny sona alguna
cançó d'aquell cantant que no és tan dolent com jo...
Fem cinema mut a
la finestra i som tants milers que cada nit seiem al galliner del món. Ens
treuen la llum donant "l'electra" que així puguem veure els cretins de llavis
fins i cors garrins. Fem cinema mut a les estrelles perquè en Laurel brodi
un "streptease".
Una platgeta d'amor amb palmeres que ombregen,
ombregen. L'hàlit d'en Keaton fa un joc dalt del tren que fumeja,
fumeja. La mula Francis reial cada Nadal engega fix un Parsifal. Grouxo
tanca el Nacional ple de supèrbies vestidetes d'abrics blaus.
Hi ha un
cinema dalt del cel quan els somnis ens cremen, ens cremen. Un cinema
"Paradís" perquè ens faci diumenge, diumenge, on puguem netejar el
cor de tanta merda i "burreria" feta nord. Tot l'univers com si fos la
sala immensa pels grans somnis que no...
Ups ... una de les deu pel.lícules preferides ( segons la meva opinió ). La tinc en DVD, en versió completa, abans que Tornatore comencés a tallar i acabés amb l'edició que tots hem vist i seguirem veient. ET deixo el link d'aun apunt que vaig escriure i un video molt i molt important i emocionant ... el final !! http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/124698
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
ET deixo el link d'aun apunt que vaig escriure i un video molt i molt important i emocionant ... el final !!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/124698
Bon dia Belén !