AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Encara amb el cor com adolescent, et mira i et veu arreu, a l'arena, a l'aigua, a les roques, a la cadira blanca de ferro recargolat, a dalt un turó, al seient del cotxe, allà on mai has estat, allà d'on mai has partit. Tanca els ulls i et veu a dintre seu, en el record, en la memòria, en la desmemòria, te'n porta al cor, al cap, als braços estimats; penjant del teu coll, del teu alè.
Obre les parpelles engaxades de la son de trenc d'alba i et veu. No hi ets, però et veu. Matinant, despertant en el teu somriure seré, acaronant-li els cabells. No hi ha refugi quan l'ànima se n'enyora, eres tu l'únic recer que li donava la pau quan l'esperit es foragitava, i ara no hi ets. El teu record però, la teua memòria fidel que tanmateix és la seua pròpia, reconforten.
Veu ta mirada en tots els qui l'envolten, les teues paraules li donen confiança.
Jo supose que creure en Déu deu ser una cosa pareguda...
Passen els anys i t'estima com els primers dies, mig infantil, mig inocent, mig anhelant, com l'últim. Perenne,
fidel. Comença agost i el record li envaeix, un any rere l'altre, els teus ulls
que són els seus i el teu somriure complice, s'acomiaden en l'esperança de tornar tot sabent que les partides obligades fan més desitjable el retorn. Hi retornes, i t'espera cada nit des d'aquell dia de mitjans d'agost que vares partir. Sí, t'espera cada nit, i tu sempre hi tornes, nedant en els seus somnis que sempre t'acullen.
I crida feliç al mar: Te'n porte al cor, al cap, als braços estimats, penjant del teu coll generós, del teu alè enyorat. I repeteix al vent: Te trobe a faltar.
I la felicitat és inmensa quan et recorda. La felicitat és inmensa quan t'imagina feliç i en pau. Te troba a faltar i somriu quan te pensa, quan recorda els adéus que deixaren de ser-ho, i un fins aviat agnòstic li manté la flama de retrobar-te.
Te echa de menos. La mar no es la misma sin ti, agosto se quedó mudo aquellos días de ascensión y desde entonces la playa tiene color a ceniza amarga y tierna. Las rocas preguntan por ti, la orillica se encoge desde que no te ve, desde que no te baña. Las barcas susurran su tintineo y las tablas de los muelles repiten tu nombre.
Fa un anys (tants com els de la bona sort, els dels pecats capitals) que una matí d'agost tal que avui, tenieu l'última conversa lúcida. Encara se'n recorda de les teues últimes paraules concients de l'adeu que s'acostava. Com en un atac d'energia esperançada i sàvia dels teus anys que s'acabaven, li vares dir: Lucha, como tu sabes... lucha, no dejes que nadie te amedrente nunca. Tu vales más que todos ellos. Lucha, que todavía queda mucho por hacer. Y ella luchó.
Te echa de menos. Sí. El mar ya no es el que era... No. Y día tras día, se repite para sí: Yo, que todavía soy yo, que también soy tu, ya no soy la misma...sin ti. Y amanecer tras amanecer, se dice desde adentro: Te trobe a faltar, abuela.
Si trobs a faltar, aixeca el cap i mira la vela i els pals, i tota l'arboradura, i els caps que la lliguen al buc. No son pes mort, recullen el vent i ens fan navegar a nosaltres, els tripulants.
Les partides obligades, fan mes desitjable el retorn a port, les partides definitives alçen una altra vela al pal major.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Les partides obligades, fan mes desitjable el retorn a port, les partides definitives alçen una altra vela al pal major.