aleix |
A l'hort |
divendres, 30 de juliol de 2010 | 00:37h
Aquesta setmana, l'hort de Ca la Toca ha donat les primeres albergínies, les primeres mongetes tendres, les primeres guindilles basques, les primeres remolatxes, els primers cogombres i els primers pebrots verds. I avui, fregant el verd, la primera tomaca. Olors, sabors i sensacions del tot inigualables. Les patates estan començant a treure el cap, mentre algunes mates just han perdut la flor. Les cebes i els alls ja estan assecant-se. I encara és ben present el sabor i la textura més que tendra de les faves i els pèsols. Una anyada realment genial, amb uns carbassons que no paren de créixer i de forçar a convertir-los en qualsevol cosa, sempre gustosa, sempre agradable. Creixen les cols, les col-i-flors, les cols de Brussel·les, els porros, les pastanagues, els fesols del garrofó, les mongetes, els raves, el cards, els pebrots... I vull fer un esment especial a l'aroma dels enciams. Poques vegades es nota. A Ca la Toca, en tallar-los, es deixen anar i t'ofereixen l'aroma del verd ben fresc. Encara queden jornades i propostes que a la cuina acabaran d'arrodonir-se.
Hola Aleix !!! Records del Quim de Vic, així em podràs identificar !!!
La meva mare diu si tens o coneixes els espigalls o brotons ( són una mena de flor de la col), crec que floreixen al febrer. Jo els vaig probar quan era petita a Solsona: xafats amb patates mhhhhhhhhhhhh boníssims. La meva mare i el meu tiet es tornen bojos si en troben però és complicat. Imagina-te'ls amb cansalada, una mena de trinxat de Cerdanya però més fi.
Sorpresa, sí i ben trobada! Això dels espigalls és per mi pràcticament desconegut. I dic pràcticament, perquè només n'havia sentit a parlar en un bar, per a mi de culte, que hi ha a Barcelona, al carrer Jaume I, anant de la plaça Sant Jaume a la plaça de l'Àngel, a mà esquerra. Es diu haití, i fa molts i molts anys que l'he freqüentat, en altres èpoques molt, ara molt esporàdicament. Hi fan uns entrepans molt bons, tenen unes truites i unes croquetes fantàstiques i s'hi està molt i molt bé sota l'atenta empara dels amos. Allà fan truita d'espigalls, i n'he menjat i és molt bona. A banda d'aquest contacte puntual, esl espigalls són uns desconeguts per a mi. Ara, però, m'interessaré per la seva existència i utilitat. I si en puc plantar, ho provaré. Vinga, una abraçada i records, molts i sentits, per al Quim, a qui veig d etant en tant a les televisons osonenques en les seves intervencions a l'ajuntament.
A veure, vinc d'una família de pagesos (els meus avis) tenien un hort immens a Sant Andreu on hi cultivaven de tot ( fins i tot cacahuets i flors i feien mel) i els venien al mercat del barri, sembla mentida, oi? avui tot són blocs de pisos. He tingut feina perque la meva àvia de 91 anys em faci una llista de tot el que tenien, una petita meravella, avui per allà al costat hi passarà l'Ave...
Bé, els espigalls, o brotons haurien de poder cultivar-se bé a Prats si es feien a Solsona, no? La Trini del carrer Sant LLorenç de Solsona els feia trinxats amb puré de patata, després els passava per la paella amb cansalada.
Aquesta setmana, l'hort de Ca la Toca ha donat les primeres albergínies, les primeres mongetes tendres, les primeres guindilles basques, les primeres remolatxes, els primers cogombres i els primers pebrots verds. I avui, fregant el verd, la primera tomaca. Olors, sabors i sensacions del tot inigualables.
La meva mare diu si tens o coneixes els espigalls o brotons ( són una mena de flor de la col), crec que floreixen al febrer. Jo els vaig probar quan era petita a Solsona: xafats amb patates mhhhhhhhhhhhh boníssims. La meva mare i el meu tiet es tornen bojos si en troben però és complicat. Imagina-te'ls amb cansalada, una mena de trinxat de Cerdanya però més fi.
apa
MARTA
Això dels espigalls és per mi pràcticament desconegut. I dic pràcticament, perquè només n'havia sentit a parlar en un bar, per a mi de culte, que hi ha a Barcelona, al carrer Jaume I, anant de la plaça Sant Jaume a la plaça de l'Àngel, a mà esquerra. Es diu haití, i fa molts i molts anys que l'he freqüentat, en altres èpoques molt, ara molt esporàdicament. Hi fan uns entrepans molt bons, tenen unes truites i unes croquetes fantàstiques i s'hi està molt i molt bé sota l'atenta empara dels amos. Allà fan truita d'espigalls, i n'he menjat i és molt bona. A banda d'aquest contacte puntual, esl espigalls són uns desconeguts per a mi. Ara, però, m'interessaré per la seva existència i utilitat. I si en puc plantar, ho provaré.
Vinga, una abraçada i records, molts i sentits, per al Quim, a qui veig d etant en tant a les televisons osonenques en les seves intervencions a l'ajuntament.
A veure, vinc d'una família de pagesos (els meus avis) tenien un hort immens a Sant Andreu on hi cultivaven de tot ( fins i tot cacahuets i flors i feien mel) i els venien al mercat del barri, sembla mentida, oi? avui tot són blocs de pisos. He tingut feina perque la meva àvia de 91 anys em faci una llista de tot el que tenien, una petita meravella, avui per allà al costat hi passarà l'Ave...
Bé, els espigalls, o brotons haurien de poder cultivar-se bé a Prats si es feien a Solsona, no? La Trini del carrer Sant LLorenç de Solsona els feia trinxats amb puré de patata, després els passava per la paella amb cansalada.
Apa, a disfrutar
una pagesa urbanita
Salut!
Atentament