Benvolgut Enric:

Una de les coses que més ràbia em fa és saber que a CiU hi ha independentistes estancats, és a dir, persones que volen decididament que tinguem un estat propi, però que no es nota gens perquè són dins d'un partit que no ho vol, que ha tingut majoria absoluta, ha pogut declarar la independència i no ho ha fet. Els dirigents de CiU mantenen les seves bases, les JNC, en aquesta indefinició. Et puc assegurar que no em vull trobar mai en aquesta situació. De moment hi ha diferències, perquè ERC encara no ha tingut cap majoria absoluta per posar a prova el seu independentisme, però de totes les forces parlamentàries, és l'única que aposta per aquesta via.

Fins i tot en el supòsit que l'independentisme d'ERC fos una trampa per captar els vots d'un sector del catalanisme, tindria mèrit haver duplicat escons esgrimint aquest objectiu com a columna vertebral de les seves polítiques. Ningú com ERC ha posat la independència sobre la taula amb tant de ressò mediàtic. Seria molt pitjor que cap partit parlamentari parlés d'independència. Aleshores, a no ser que l'estratègia que tens pensada passi per la revolució armada, caldria que un altre partit independentista rebés prou suports per exercir el dret d'autodeterminació des de la màxima institució democràtica catalana, que si no hi tens cap inconvenient, és el Parlament. Et reconec que el nostre Parlament no és del tot sobirà, però, humilment, no se m'acut des de quin altre lloc ens podem declarar independents. I no ho dic amb to burleta ni amb menyspreu. Sincerament, m'agradaria saber quina és, pas per pas, l'estratègia que tens pensada. La d'ERC, tot i que tens tot el dret de no creure-te-la, passa per entrar en el joc democràtic i en el femer que sovint és la política de partits, però amb l'objectiu d'obtenir el suport social suficient i legítim. Fins que no hi hagi una majoria absoluta que ho vulgui, cal continuar treballant amb paraules, idees i polítiques concretes.

Tornant al moll de l'os del que em deies, jo també espero, i ho escrivia a l'entrada del bloc d'ahir, que ERC posi data de caducitat a l'etapa de reforma de l'Estatut. Cal insistir un cop més que ERC, amb 23 escons, no podia impulsar tota sola una declaració de sobirania. I que es desenganyin, si us plau, els qui creuen que CiU i ERC juntes ho haurien fet. Carod va oferir-se a Pujol en tres ocasions, oficialment, al Parlament, i va quedar clar que per a aquesta aventura no podem comptar amb CiU. En tot cas, el dia que els sobiranistes assaltin la cúpula convergent en podem tornar a parlar. Mentrestant, ERC només tenia dues alternatives: quedar-se a l'oposició o acostar-se temporalment al PSC i a ICV per intentar l'última reforma de l'estat espanyol, la que havia de permetre als socialistes catalans demostrar que l'Espanya federal és possible. Tres anys han estat suficients per deixar clar que Espanya no es vol moure d'on és. I qui segueixi parlant de federalisme és que viu als núvols o que ens vol prendre el pèl. Sé que a tu t'importa un rave l'Espanya plural. A mi també. Però aquesta etapa no tenia l'objectiu de fer-nos moure a nosaltres, sinó als socialistes catalans. Et puc assegurar que hi ha socialistes desenganyats pel fracàs de la via federalista, com en el seu moment hi va haver convergents desenganyats pel pacte amb el PP. Si tot plegat ha contribuït a engreixar l'espai electoral catalanista, ho dono per encertat.

Ara això s'acaba. L'estatut arribarà aviat al seu final de trajecte. S'aprovi o no, hi haurà d'haver eleccions. Com deia ahir, penso que ERC hauria de donar un missatge molt clar de cara a la propera legislatura. Qui vulgui governar amb ells ha d'assumir l'objectiu de la sobirania, perquè ja no hi ha més reformes a fer a Espanya. S'ha tancat un cicle. Personalment opino que ERC pot millorar substancialment els resultats de les darreres eleccions i que pot tornar a tenir la clau. Novament, pot forçar els altres partits a moure les seves posicions. I si es queda a l'oposició, s'hi quedarà amb ICV i el PP. Però no entraré ara en les travesses electorals perquè m'imagino que no t'interessen.

Acabo, doncs: després de l'estiu, un cop passat el referèndum, es convoquen eleccions. I ERC posa com a condició per governar amb ells un full de ruta sobiranista que inclogui el calendari que em demanes. Si queden a l'oposició, serà el moment d'intensificar la feina conjunta amb l'independentisme extraparlamentari. Cal esperar, això sí, que el procés de reforma de l'estatut esgoti tots els tràmits. Ningú no entendria la impaciència d'ERC. No ve de dos o tres mesos. A això em referia ahir quan parlava d'una aproximació entre l'independentisme parlamentari i l'extraparlamentari.

Com ho veus, Enric? Moltes gràcies un cop més i fins la propera.

Xavier