Ahir dimecres dia 28 de juliol pujàvem a Andorra per primera vegada a la història del nostre grup. No per comprar mantega, ni sucre, ni tabac... Sinó per recollir un premi que ja feia temps que sabíem que havíem guanyat i del que esperàvem la recollida amb ànsia, ja que recollir-lo significava fer un concert al Principat d'Andorra.En aquest article del nostre bloc del mes de novembre us explicàvem com un matí de dissabte ens trucava el Jofre Bardagí (com a membre del jurat) per anunciar-nos que la cançó "Corro sota la pluja" havia estat la guanyadora de l'11è premi Carles Sabater que convoca cada any el Centre de Cultura Catalana d'Andorra.
Des d'aquell dia ens van començar a trucar mitjans de comunicació andorrans per fer-nos entrevistes i per tant fer difusió del nostre projecte, cosa que ja va ser una bona primera recompensa, però a més d'això sabíem que el premi consistia en uns diners (2000€) i en anar a fer un concert a Andorra, sense cobrar però amb les despeses pagades, el dia de la recollida del premi.
Al cap d'uns mesos la data i el context del concert es van concretar, seria dins un cicle de concerts anomenat "Els vespres d'estiu", el dimecres 28 de juliol, al jardinet de la piscina dels Serradells d'Andorra la Vella.
Així doncs, ahir vam agafar furgonetes, instruments, equipatge, una cosa molt cara que es diu quadern ATA on et fan declarar tots els instruments i després a la frontera ni se'ls miren... I ens vam presentar a Escaldes Engordany on havíem quedat amb la presidenta i coordinadors del Centre de Cultura Catalana per coneixe'ns i dinar plegats.
Després d'un dinar molt agradable en el que vam poder començar a descobrir les tasques que realitza el Centre de Cultura Catalana pel foment de la llengua i cultura catalana, vam desplaçar-nos a la seu del Centre, en ple centre d'Andorra la Vella, on ens esperava un responsable del Crèdit Andorrà, que va ser l'encarregat de donar-nos el xec amb els diners del premi. Com podeu veure a la fotografia, va ser una entrega de premi molt informal, però no menys significativa tant per la gent del Centre com per nosaltres, que vam expressar la nostra satisfacció de manera recíproca.
Després de l'entrega del premi ho vam encadenar amb el muntatge i les proves de so a la Piscina del Serradell i finalment, a les 10 del vespre, el tan esperat concert! Va ser un concert molt agradable en el que ens vam sorprendre de la quantitat de persones que van venir (s'ha de dir que parlant amb andorrans autòctons vam saber que la gent a Andorra no acostuma a anar massa als concerts). Ens va agradar poder parlar amb algunes persones del públic a l'acabar i saber com havien descobert la nostra música.
Bé, i després d'una nit allà i la típica parada a uns grans magatzems per fer algunes compres, avui hem tornat a casa, contentíssims de l'experiència.
A més, ara ja podem dir que hem rebut el Premi Carles Sabater i que hem tocat a l'estranger!
Guuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuau!
Sobre el comentari de l'extranger, jo vivint a La Seu, també més d'un cop quan pujo a Andorra dic, vaig a l'extranger, i quan vaig a la Catalunya Nord segueixo dient Catalunya Nord, no França, deixant a part que és un comentari simpàtic.
Doncs res, felicitats i a veure si us torneu a deixar caure pel pirineu o per aqui que gaudir d'un concert vostre sempre és un plaer.
Una abraçada
Carles, crec que s'enten perfectament el comentari simpatic del grup sobre anar a l'estranger....però si vols treure punxa al que diuen tu mateix,..... "don't worry, be happy" ...perdó per escriure en anglès. (punto y final)
Res més, Jordi. Que continuïn tenint èxit.
estranger -a
1 adj. [LC] Que és d’un altre país. És estranger: és anglès. Mercaderies estrangeres.
2 m. i f. [LC] [AD] Persona natural d’un país diferent d’aquell on es troba. Un estranger. Al poble conviuen estrangers i nacionals.
3 adj. [LC] Que és altre que el propi país. Les nacions estrangeres.
4 m. [LC] Conjunt de països altres que el propi. Viatjar per l’estranger. És a l’estranger.
Anar a Andorra = Anar a un altre país = Anar a l'estranger. I punt