UFFFFFFFFF!!!!!!
Tinc un company de feina –en Xavi- que es capaç de fer quatre en tres hores. A la Monumental, la darrera vegada, en quatre hores en varen fer sis. Si fa o no fa, es podria dir que en Xavi es troba dins la mitja nacional. Que no s’aturi la festa !!!!!!!.
Malauradament, a la Monumental, no tot va estar plaer i disbauxa. De fet, “el prota” o “els protes”, de plaer no en varen sentir gens ni mica. Mes be tot el contrari. Es curiós l’extremisme que hi ha entre els hindús i els espanyols. A un lloc els bous son sagrats i a l’altre en son sacrificats. Com un bon dia va dir en Fèlix Rodríguez de la Fuente: “La festa nacional és l’exaltació màxima de l’agressivitat humana”.
La llista és llarga, àmplia. Voler portar a l’enfrontament Catalunya-Espanya és demagògic i clarament interessat. Amaral, Francisco Umbral, José Saramago, Santiago Grisolía, Eduard Punset, Jose María Mendiluce, Paco León, Carmen Machi, Vázquez-Figueroa, Manuel Carballo, etc. Una interminable llista de personalitats espanyoles que es mostren contraries a “La Corrida”.
La prohibició d’un lamentable espectacle que s’auto-anomena “corrida” I en el que es fereix l’animal abans de sortir a plaça amb diferents punxons, passa per una nova sessió de punxades a mans d’un picador, posteriorment apareixen els de les banderetes i al final, acaben amb la seva mort quan li claven una espasa. La veritat sincera, corrida el que es diu corrida, poca.
Europa es cada cop més a prop. La defensa de les gosseres i el sacrifici dels animals abandonats, el circ i altres matèries similars, constaten que les Corrides de Toros no podien quedar immunes pel fet de que es tracti el que per a molts és una festa. La dramatúrgia que s’ha endegat avui i les portades dels diaris son sinònim de que les mirades sempre es concentren en el que passa o deixa de passar a Catalunya. Si fa uns dies va estar “La Roja” i la desafecció que sentim molts catalans i ara son Les Corrides, els colonitzadors que encara conserven a casa el casc d’en Pizarro i els seus herois, s’afanyen a dir que altre cop aniran a Madrid i ho portaràn a Les Corts, al Senat i al Tribunal Constitucional de marres. Un altre cas s’ha servit. L’involució contra el dret a decidir s’alça novament. Les autonomies son una pantomima que arriben al seu final.
Ii ara toca la versió política. La guerra dels índex d’audiència i les enquestes que donen guanyadors i perdedors. La realitat socialista catalana, que per aconseguir aglutinar els vots, intenta quedar be amb tothom i no s’adona que s’ha de viure de realitats i full de ruta.
Si Espanya vol toros, que tingui toros. Catalunya ha decidit que les Corrides de Toros és un lamentable espectacle en el que es fa patir l’animal abans de morir. Quin problema hi ha?. Qui vulgui toros que vagi a Espanya.
Adrià, gràcies pel teus escrits, sempre tan encertats.
Teresa