Aquests dies, o les diferents decisions de l’Estat, sempre tenen el mateix objectiu, que es anar contra Catalunya, amb la retallada estatutària, retallada d’infraestructures, la marginació del català, i un llarg reguitzell de temes, on com a novetat la visualització de la diferència de tarannà amb les corrides de toros ha tornat a aixecar el monstre espanyol, en forma d’agressions dels protaurins, de crides de boicot als productes catalans, o d’un Partit Popular amb la col·laboració segura del PSOE, que vol humiliar encara més el Parlament de fireta que tenim, avortant la decisió presa a Madrid. Davant d’això ens dediquem a crear cada dia una plataforma independentista amb els mateixos objectius que les anteriors, però diferents lideratges, aquesta devia ser la immaduresa a la que es referia l’Artur Mas.
L’Estat espanyol no en vol saber res de democràcia, i si molt d’imposició, no toleren cap diferència amb la idea del pensament únic, i una prohibició de la tortura animal en un territori, pot acabar amb boicots, insults, i finalment en una decisió revocada al Congrés de Madrid, per deixar ben clar qui te la sobirania, i el poder. No accepten les majories, ni la diversitat, i utilitzen un tractat mig franquista com
A Catalunya, l’esperit del 10 de juliol, i el mandat majoritari de la gent en forma de ser el proper estat de
En principi totes tenen el mateix objectiu final, la declaració unilateral d’independència, i totes volen una llista unitària i una gran coalició, però quan arribem al tema de les llistes, surten les vanitats i misèries humanes que fan impossible de moment aquesta entesa, tot hi sabent que l’objectiu fonamental pot quedar en un no res si no hi ha un acord, i una sola llista que doni la suficient confiança a l’electorat, per iniciar aquesta revolució pacífica al Parlament que acabi en forma d’Estat propi.
Ja n’hi ha prou de protagonismes i ànsies de poder present i futur, estem parlant d’alliberar una nació que fa 300 anys que esta segrestada, i això no es fa amb personalismes barats, ni hipòcrites que s’omplen la boca d’independència, quan en realitat nomes la volen si ells en son els protagonistes i els futurs líders.
La oportunitat es única, les circumstàncies ens son favorables, les enquestes ho reflecteixen, tant sols falta la responsabilitat, la coherència i la generositat per fer aquesta fita comuna una realitat, i que amb 25 llistes, a cadascuna més embolicada no te cap futur, i no aportarà cap alternativa. El temps s’esgota i la decisió es nostra, els propers 4 anys podem assolir-ho, fan falta 68 diputats disposats, i sobretot no fer el joc a l’estat espanyol, com sembla la intenció d’alguns.
Reagrupament + Conferencia Nacional (SI) + Solidaritat Cat
TANQUEU-VOS EN UNA HABITACIÓ I NO EN SORTIU SENSE UN ACORD
Junts aconseguireu un suport incondicional perquè haureu demostrat que poseu el país per sobre de les consideracions personals.
Separats, ni un escò.
No ens feu patir vergonya. Ens en refot les diferències personals que tingueu, les ganes de liderar i les llistes.
Humilment demano que mireu què us uneix, i oblideu diferènces. La gent de carrer, aquests que ens hem associat o donat suport a uns i altres, estem tips de veure batalletes entre nosaltres.
UNITAT .... o derrota.
quina sigui, però que sumi el màxim de diputats, per forçar en Mas a negociar un
cop guanyi les eleccions. No ens podem permetre que el PP o Ciutadans superin
qualsevol candidatura independentista.
Si analitzem els darrers 300 anys de la nostra història podem observar com el catalanet s'ha vist o s'ha deixat enbolcallar per la maquinària pesant espanyola i s'ha sentit còmode (amb lloables excepcions) dins l'entramat espanyol. Sembla que aquests darrers aconteixements han despertat una mica el sentit de nació, però no hi tinc gaires esperançes. Crec que la darrera onada d'emigració espanyola dels anys 60-70 va acabar de difuminar el sentiment català dins el model autonomista.
En definitiva, crec que els catalans no tenim sentit de país com altres indrets i ens pensem que les coses es fan soles. Aquesta mentalitat lliga molt amb la manera de ser: educada i poc sorollosa. Tanmateix, en un món dur i competitiu no porta enlloc. Només podem aspirar a ser el que som, i gràcies.
Potser és un missatge massa pessimista, però el temps em donarà la raó (tan debó m'equivoqui).
Salut i (in)dependència.
Hola Gabriel, 300 anys donen per molt i per força com objectiu del conqueridor i com a trauma del conquerit la visió d'Estat es difumina dins un altre imaginari com una bombolla. De totes maneres cal una mica d'optimisme i pensar que nomes ens hem de posar d'acord un cop i anar a les urnes saben que la nostra papereta serà decisiva per deixar aquest malson enrere. Jo crec que a pesar dels catalans ho podem aconseguir, i es trist haver de dir això.
Salutacions
Albert
Salutacions
Albert
Serà un trist concol que diguis que tu no et vas voler saber res.