bielmamengual |
dijous, 29 de juliol de 2010 | 14:55h
Ho vaig escriure a Telloc el 27 de juny de 1998
Visc dins els colors del fons del mar, ara que ja no hi ets, carn d'infant feta pols, per les dunes ferestes de la memòria puc veure't com un estrany, estranger és el nom de cadascú, de l'ésser que no és estimar, del clot íntim on regolfen records i fantasmes, fràgils inscripcions d'identitat en l'aigua de la sang, en els rumorosos humors constituents, en la potent i combustible fàbrica, casa, paisatge, epifania i epitafi, del pensament.
Ho vaig escriure a Telloc el 27 de juny de 1998
Encara que amb les veles e vents
el mar no ha parat de bullir
com a cassola en forn
i els grans peixos cerquen amagatalls secrets
per dedins som igual que el primer dia
a gran enveja dei Peter Pan
des de temps de Jaume I i molt abans.