En l'arxiu de l'antic Servei d'Ensenyament del Català (actualment Servei d'Immersió i Ús de la Llengua) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya he trobat un estudi sobre la llengua "materna" que declaraven els alumnes i sobre el nivell de coneixement de la llengua catalana del professorat de l'ensenyament no universitari de Catalunya en el curs 1975-1976.
De fet, es tracta d'una enquesta que féu la "Delegación Provincial de Educación de Barcelona", amb la col·laboració de les entitats Òmnium Cultural i Rosa Sensat, i que comptà amb el vist-i-plau del, aleshores, Governador Civil de Barcelona, Martín Villa (sic!).
En aquest apunt us ofereixo un resum de les dades que s'obtingueren, les quals ens poden servir, malgrat la precarietat dels mitjans metodològics amb què es féu, per comparar la situació sociolingüística de l'alumnat d'aleshores amb l'actual i per comparar el nivell de llengua del nostre professorat que, indiscutiblement, ha millorat d'una forma impensable aleshores.
La mostra
Les dades foren recollides pels directors dels centres d'eensenyament reglat no universitari de la "província" de Barcelona, els quals havien d'indicar el nombre d'alumnes de parla materna catalana i de parla materna castellana (no es consideraven els bilingües familiars) i el nivell de coneixement de la llengua catalana dels professors "habituals del centre" (hi havia quatre possibles classificacions: "no la parlen", "la parlen però no l'escriuren", "l'escriuren amb incorrecció" i, finalment, "l'escriuren correctament").
Es van recollir dades del 57,2 % de l'alumnat matriculat (519.266 alumnes) i del 66,9% del professorat (21.215 professors).
Les dades
Pel que al total de l'alumnat de la província de Barcelona de preescolar, EGB, Batxillerat i COU, i Formació professional, segons dada observada pel professorat, amb la supervisió del director, el 60,1% era de llengua familiar castellana, mentre que el 39,9 era de llengua familiar catalana.
Pel que fa al castellà, la forquilla anava d'un 65,3% de l'alumnat a la primera etapa d'EGB fins al 41,1% del batxillerat/COU, on els catalanoparlant eren majoria.
Tenint en compte que les dades es referien només a la província de Barcelona, la província més castellanitzada del Principat de Catalunya, podríem comparar- les amb algunes actuals que ens ofereix el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu.
Així, a la pregunta "recordes quina llengua vas parlar a casa quan eres petit?" (una pregunta que es podria atansar a l'observació sobre qui és i qui no era catalanoparlant als anys 70), la resposta actual és que un 41% de l'alumnat de primària considera que és el català, per un 39,9% del de secundària. Actualment, tenim dades dels bilingües familiars (un 11,7% de l'alumnat de primària i un 14,1% del de secundària). Òbviament, ara també hi ha un percentatge d'alumnat que no parla ni català ni castellà a casa (un 5,6% a primària i un 3,2% a secundària). Els que només parlen castellà a casa són un 37,9% a primària i un 42,8% a secundària). La clau, com es pot veure, és a les mans dels bilingües, ja que la llengua per la qual es decantin donarà la idea de cap a on va el futur sociolingüístic del país.
És més, si les dades les comparem amb les l'Estudi PISA 2006, podrem comprovar que aquelles dades que, aleshores eren vàlides per a la província de Barcelona, ara ho són per al conjunt de Catalunya, ja que el 37% de l'alumnat avaluat manifesta que la llengua parlada principalment a casa és el castellà, el 59% diu que és el castellà i el 4% restant diu que és una altra llengua. Potser som allà mateix o potser, fins i tot, una mica més malament pel que fa a l'ús interpersonal que a la sortida del franquisme...?
Professorat
Pel que fa al professorat aquí sí que el canvi ha estat radical, ja que en aquell moment teníem un 41,1% dels mestres i professors que no parlaven la nostra llengua (a EGB eren el 46,4%!). A més, un 17,3% més, encara que el podien parlar, no el sabien escriure. Un 22,3 l'escrivia incorrectament i només un 19,3 el podia escriure amb correcció.
Sens dubte, la ingent feina de reciclatge que es féu en aquest país en els anys 80, malgrat algunes llacunes (com la qualitat en el model de llengua de molts mestres i professors), no té paral·lel en cap altra comunitat lingüística ja que desenes de milers de docents hagueren d'aprendre la llengua del país que, per decisió democràtica del nostre Parlament, esdevenia la llengua de l'escola d'aquest país.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
