Sóc independentista des que tinc ús de raó. Vaig entrar a militar a les JERC amb 16 anys i, des de llavors, he treballat incansablement per la independència. He procurat estar sempre al peu del canó i intento prendre les decisions importants després de rumiar-hi molt. Per això, la decisió d’avui, de deixar la meva militància a ERC, no ha estat gens fàcil per a mi, ara bé, l’he pres de forma molt reflexiva i conscient.
He discrepat de l’estratègia d’ERC aquests darrers anys i he intentat canviar-la des de dins amb tots els companys d'Esquerra Independentista, primer en la Conferència Nacional de l’any 2007 i, després, al Congrés Nacional del 2008. No ha estat possible. La majoria de la militància va optar per continuar amb l’actual estratègia i direcció, i l’opinió de la majoria sempre s’ha de respectar. Arribats en aquest punt, era perfectament conscient que, o bé l’estratègia canviava o la meva militància a ERC perdria el sentit.
Fets recents m’han permès constatar que l’estratègia d’ERC ni ha canviat ni canviarà i, mentre, la direcció s’ha anat tancant més i més en ella mateixa sense escoltar la veu del poble:
En primer lloc, la decisió de la direcció d’ERC de votar en contra la Iniciativa Legislativa Popular per la Consulta sobre la Independència. La primera Iniciativa Popular, a partir de la Llei de Consultes, estava morta perquè depenia de la Junta Electoral Espanyola i l’únic camí que ens quedava era la ILP per poder votar la independència, el Pla B que havíem presentat López Tena i jo mateix. ERC sabia que aquesta era la única opció i, tot i això, va votar en contra. A l’hora de la veritat el compromís de condicionar el proper Govern a la convocatòria d’un referèndum d’independència s’ha demostrat paper mullat. ERC vol entrar al Govern com sigui, amb tripartit o CiU, i no posarà condicions dures per aconseguir-ho.
En segon lloc, la renúncia d’ERC a incorporar-se a la gran coalició que vam proposar de la Solidaritat Catalana per la Independència, és un símptoma del mateix procés. ERC no vol posar com a condició per formar Govern la proclamació de la independència la propera legislatura. En uns moments de pèrdua de credibilitat de la classe política i dels partits parlamentaris, només condicions dures i clares per governar poden alterar el pensament de la gran majoria que els polítics només busquen el seu profit personal. I ERC no està disposada a jugar el paper de revulsiu de la política catalana que tant necessita el país.
En tercer lloc, la darrera enquesta de La Vanguardia, diari gens sospitós d’independentista, publicava que un 47% de la població estava disposada a votar sí en un referèndum d’independència. I, alhora, la mateixa enquesta publicava que ERC baixava del 14% al 8% i que era castigada per l’estratègia d’aquests darrers anys. És clar que la majoria d’independentistes no saben a qui votar! I cal, doncs, que puguem configurar, entre totes i tots, una opció creïble que permeti que l’independentisme es pugui expressar i es vegi reflectit al Parlament.
Joan Ridao i la direcció d’ERC ara diuen que he deixat ERC per la rebequeria de no estar conforme amb el lloc que m'han posat a les llistes. Tothom que em coneix sap que això no és cert. Ho deuen dir perquè donen moltes possibilitats a Solidaritat Catalana de treure uns grans resultats! De fet, van utilitzar la mateixa mentida quan vaig criticar que ERC no votés la ILP a la Mesa del Parlament, i, a manca d’arguments, la utilitzaran cada vegada que vulguin fer mal i atacar l'opció política que defenso. Amb aquest tipus de crítica barroera, però, la direcció d'ERC, a més de mostrar les baixes expectatives electorals (de facto renuncien a treure 14 diputats per Barcelona?), evidencien que fan ús de les pràctiques socialistes que s’han d’eliminar de la política, com la intoxicació permanent i la difusió de rumors per atacar el rival polític. Diguem de què acuses i et diré de què t’acuses.
Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i ho farà a pit descobert i amb credibilitat. Sense matisos i sense enganys.
Els nostres compromisos no són interpretables. Són el que són i punt:
1) Només entrarem al Govern de la Generalitat, en solitari o en coalició, amb les forces polítiques que tinguin com a objectiu proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura 2010-2014, per, des del Govern, organitzar el procés cap a la creació de l'Estat Català en el si de la Unió Europea.
2) Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem suport a un Govern on hi participin partits d’obediència espanyola.
He posat l’escó de diputat a disposició d’ERC i, des d’aquest moment, dedicaré totes les meves energies perquè aquests compromisos, essencials per al futur immediat de la nostra nació, puguin entrar com una gran onada i inundar el proper Parlament de Catalunya de diputats i diputades independentistes.
Deixo la militància a ERC sense cap ressentiment, ans al contrari, amb un afecte immens cap a la seva bona gent i amb el convenciment que durant molts anys ha estat el millor instrument per fer avançar el país. Ara però, tinc la convicció que cal posar més llenya al foc de la independència, i crec que la meva militància s’ha d’orientar cap a intentar construir una gran moviment independentista de base, creïble i sense ambigüitats.
Visca Catalunya Lliure!
Tot plegat, un còctel perillós a mig termini.
Ahir vaig estar a Sabadell a la presentació que vau fer.
Només et volia felicitar per la valentia que has tingut per tirar endavant aquest projecte.
Tothom sap que és molt complicat, i que hi ha molta gent disposada a posar pals a les rodes. Però l'objectiu és mol, molt, però que molt interessant.
Jo penso col.laborar amb vosaltres i crec que l'èxit està garantit.
ÀNIMS I VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Salutacions des de Xile!
Uriel, noi, ets especialista en salts mortals en piscines sense aigüa. Sempre corrent i fugint endavant. Suposat que SCI tregui diputats, aquests seran molt pocs, i a més, amb personatges que no s'aguanten ni ells mateixos. El Laporta no l'aguanten ni els amics de sempre com el Godall, del Carretero té uns tics dictatorials que acollonen i als fets em remeto, i el Tena fa dos dies que el deixaves a parir. A aquest coctel molotov suma-hi la Carandell, la Lomas, l'Espot i frikis de totes les procedències. No teniu recorregut. I després quina moto ens vendràs?
Espero que t'agradi la pols.
Benvingut sigui un nou partit que vol la independència per damunt de tot, incloses estratègies electoralistes. Espero, sincerament, que amb el pas del temps ERC rectifiqui i es posi al vostre costat. El que han dit de tu no s'ho creu ni un infant, i Macià i Companys no es mereixen això. Ensenyeu-li al Jan la feina, que empenta no n'hi falta ni dubto del seu sentiment independentista. Ens veiem a Ítaca (no cal pregar perquè el camí sigui llarg, ans el contrari!)Mostra'n més...
Vull tornar a ser part d'un porjecte d'Esquerres, Republicà i Català.
Prou senzill, oi ?
no és això company, no era això
M'apuntaria al teu partit però et cardaria un corrent crític que et cagaries a les calces.
Salut
Ahhhhh, se't veu el "plumero" nano....tanta "coherència" em supera
Per cert, d'aquí a dos dies ja t'hauràs barallat amb el Lapuerta i amb el carreteru que entrarà i la liarà...al temps!
Benvolgut Uriel... ja saps que t'aprecio més com amic que com a polític, però el pas que acabes de fer potser fa que t'apreciï com a polític de la mateixa manera que com amic. Sols el temps ho dirà. El temps també ho cura tot i suposo que les persones que no et recolzen és per què són militants d'ERC, perdó Esquerra. Si vaig errat, espero que m'ho facin saber, doncs la valoració que es fa de quelcom depèn molt del context n què es mira.
Molta força, molt de seny, molta capacitat de sumar i pocs personalismes i lideratges messiànics... tu ja m'entens!!
Una abraçada.
Pura Vida!!
Crec que t'equivoques quan parles de Solidaritat Catalana; crec fermament que hi ha molta gent vàlida i reconeguda entre ells però no acabo d'entendre què hi fas tú amb en Laporta (d'esquerres? republicà?), de la mà d'en López-Tena (d'esquerres? republicà?) i fent-se l'interessant amb en Carretero (d'esquerres?). On teniu el programa? Els dos punts que exposes són, per iniciativa entre d'altres teva, dins el compromís programàtic d'ERC; què hi guanyes marxant-ne ara? Amb aquests companys de viatge només puc veure afany de protagonis-me. Què els diràs als teus companys de Badalona? Què els diras als teus companys d'Esquerra Indpendentista? Així et presentes, deixant la feina quan just la començaves?
ERC de ben segur que pagarà car el segon tripartit; però,...qui si no ha fet possible que la Independència estigui en el centre del debat avui? La Convergència d'en López-Tena? El messianisme d'en jan laporta? La intransigència d'en Carretero? No t'enganyis, potser has pres la teva decisió després d'una profunda reflexió, però has tingut massa poc temps per a deixar refredar molts dels punts que dius que t'han empès ha prendre la decisió; i, així no crec que es vagi enlloc més enllà de recollir el "vot de càstig" independentista per a després fer-ne què?
Jo vull un país cohesionat, socialment just i econòmicament fort que avanci amb pas ferm cap a la plena sobirania; i tú? i el que és més important, i el teus nosu companys de viatge?
Crec, Uriel, que t'equivoques.
canviar-la des de dins amb tots els companys d'Esquerra Independentista". Doncs jo li dic al fugitiu: encara espero les teves explicacions, les teves raons per fer el que has fet. Quina manca de respecte envers als teus propis companys, quina manera d'enganyar a la teva pròpia secció local, quina poca ètica que tens noi. Bon vent i barca nova!
I tranquil, que ja hi ha molta gent a EsquerdaRC per ocupar l'escó de l'Uriel si és això el que et preocupa, en teniu moltes de sangoneres al partit, començant pel vostre gran líder. Però a qui us hem votat no ens enredareu pas més, EsguerraRC en aquests moments no és un partit independentista, és un partit que s'omple la boca parlant d'independència (blablabla), que és molt diferent. EsquerpaRC, de la mà del gran estratega Puigxinel·li, va voler prioritzar "accions de govern" i oblidar que s'aguanta sobre les espatlles d'un poble que demana independència. EmmerdaRC, l'heu cagat anant junts amb el PSuCio i el segon tristpartit. I ara intenteu distanciar-vos d'un (des)govern agonitzant, d'una Catalunya confosa i perduda i de la patacada que les enquestes us vaticinen. Només ara sortiu amb l'estelada, dient que sóu ELS independentistes. Massa tard, no us crec, el vostre lloc ja ha estat ocupat per gent que lluita palesament per la independència del nostre país.
Jo, com molta gent, els havia donat la confiança perquè féssin els passos necessaris per arribar a la independència. No saps la desil·lusió que vaig tenir al sentir dir als dirigents d'Esquerra que la independència es deixava per "més endavant", per prioritzar l'acció d'un (des)govern autonomista amb el PSuCio. Un "més endavant" que no ha arribat mai. Si fós per Esquerra, la independència seria només un somni molt bonic, però irreal. I ara, amb la sentència del TC, s'ha vist més clar que l'aigua la mala estratègia (si es que en tenia cap) d'Esquerra respecte a la única raó per la qual els vaig votar: la independència.
Gràcies a l'Uriel, a en López Tena, a la coordinadora de les consultes, al CCN,... la independència s'ha fet tangible, es veu com un procés econòmicament viable i democràtic possible. Gràcies al seu treball hi ha més independentistes que mai. Se sent que Espanya tremola amb tot això i els partits catalans també, perquè veuen trontollar el statu quo establert al Parlament des de fa anys. I després de dir que ho deixàvem per "més endavant" ara Esquerra vol liderar l'independentisme? No tenim pas temps per perdre, jo vull la independència ARA i no MÉS ENDAVANT.
Anna, a les pròximes eleccions fés el recompte de vots/diputats d'esquerra el 2006 i el 2010. Restes les dues xifres i veuràs quin és el nombre de persones que Esquerra ha deixat sense representació amb la seva estrategia política. Aquest serà, segurament, el nombre de persones que confiaren en què Esquerra ens portaria cap a la independència de Catalunya i no cap al 2on tristpartit. Ja en pots contar 1 de vot d'aquests, el meu.
Esquerra no és un partit independentista, és un partit que es fa dir independentista. Un partit independentista és aquell que lluita per preparar el camí cap a la independència. Un partit que es fa dir independentista, és d'aquells que l'11 de setembre treuren la pols de l'estelada, van a fer una ofrena floral a Casanoves, es fan la foto, i tornen a desar l'estelada fins el proper 11 de setembre.
En els 7 anys de tristpartit, Esquerra només ha volgut demostrar que era un partit seriós, que podia governar, que era el que sempre li havien criticat. El primer tripartit encara el vaig entendre, tot i que va ser un desastre per Esquerra degut a les pressions dels partits/premsa espanyola. Va demanar el no a l'estatut i això em va semblar molt coherent. Ho vaig entendre i el 2006 els vaig tornar a votar. El segon tristpartit, però, hi havia dues opcions per formar govern: fer pinya amb CiU amb un govern de concentració nacional. També tenia la opció de fer un govern d'esquerres, on les polítiques socials fóssin el pilar principal i l'eix nacional quedés a un segon terme (no em diguis que amb el PSC, súbdit de madrit, es podia prioritzar l'eix nacional també). Tots sabem què va escollir Esquerra. Segurament va voler capitanitzar el desplegament del nou Estatut, per penjar-se les medalles, però no va pensar en la sentència. Us ha sortit molt malament.
No ens mereixíem un president com aquest, ni un equip de govern amb 3 projectes diferents, ni un desgavell com el que està creat. Catalunya va a la deriva, i sou vosaltres els únics culpables, perquè tenieu la clau per crear el govern com molt bé vau dir la nit de les eleccions. Més us hagués calgut quedar-vos a la oposició, hi haguéreu sortit guanyant. Tot i que Esquerra ha fet coses molt bones al govern, no les ha sabut comunicar en un govern tant embullat. I com que la gent només li arriben els grans titulars, us en donaran la culpa. Però la teniu, per mals estrategues, i la pagareu cara aquesta. I en Puigcercós no us salvarà, perquè no és ni de bon tros tant bon orador com un Carod-Rovira que en el seu moment va aconseguir il·lusionar-nos a tots (encara que ha sigut un pèssim polític).
Deuen ser moments durs des d'un punt de vista personal però les raons són impecables. I amb aquest pas faràs, fareu, que molta gent que era orfe pugui tornar a il·lussionar-se. Mercès per fer-ho.
Però crec que totes les teves energies les has de focalitzar també a aconseguir unitat, en primer lloc, amb Reagrupament, Rcat porta més d'un any sembrant Catalunya d'actes amb la única idea prioritària de la via unilateral, i feu-ho com volgueu perquè ja sé que no és fàcil, però el que seria absurd i ridícul és que hi haguessin dues candidatures amb el mateix propòsit. Els independentistes no ens ho podem permetre. Heu d'arribar a un acord amb en Carretero.
Salut i endavant!
El projecte m'ilusiona, entenc que si es guanyen les eleccions, es declararà la independència i després el referendum, perfecte. Fins aquí perfecte. Per començar, i sense ser una crítica i menys sabent que sou persones inteligents, la resposta de ERC i CIU és la que ja sabieu. És una bona jugada per sortir a la palestra.
La primera cosa que trobo a faltar, o que no he sabut veure, és si després del referendum es convocaran eleccions. Entenc que el vostre camí acabaria en aquell moment, i que si després voleu seguir com a partit, perfecte, peró sempre després d'unes eleccions. Així us podran votar tots aquells que vulguin la independència, tant de dretes com d'esquerres.
La segona cosa: i si perdeu com actuareu? Si treieu per exemple 12 escons, quines polítiques recolzareu? Una opció és no recolzar-ne cap, així també us pot seguir votant tothom. Peró no votarieu la llei del cinema? i la d'educacció? i els impostos, que farem amb els impostos? i la llei de succecions?
M'agradaria saber i estar convençut de tot aixó, i així fer campanya (boca a boca) a favor vostre. Peró encara no ho sé.
Una altra cosa, jo ja estic fart d'explicar el perquè vull la independència. Ara quan m'ho pregunten giro la truita i els demano que em diguin ells alguna raó per seguir amb Espanya. De moment encara ningú no n'ha trobat cap.
Benvolgut Marcel.lí. Jo no n'entenc gaire de ciència política, però tinc entés que hi ha una modalitat de partits que se'n diuen single issue. Un exemple el tenim en el partit verd alemany, i un de més recent el partit pirata que defensa un internet més democràtic. A vegades som una mica etnocentristes i mirem la política amb unes ulleres permanents que ens fan veure que la política hagi de funcionar com ha funcionat sempre i això no hauria de ser així. Ja li dic ara que m'aprecio més a l'Uriel com a persona, com amic, que no pas com a polític. I això no és una dicotomia, sols un avís de què escapo de polèmiques, doncs sols pretenc fer un incís. El que compta, al cap i a la fi és la victòria, i la millor manera sols la sabrem quan guanyem. Si m'ho permet m'agaradria fer-li una pregunta personal: jo no sóc militant d'ERC, perdó Esquerra, vosté ho és?
Un plaer
El país necessita valentia. Moltes gràcies als tres per fer aquest pas. El que molts titllaran de covardia i oportunisme és en realitat valentia, perspectiva històrica i visió de futur. No és fàcil deixar el projecte que s'ha defensat durant tants anys, tant en el teu cas com en el de l'Alfons López Tena.
Compteu amb el meu vot i amb el de molts independentistes que ens sentíem orfes de projecte. Confio que Laporta us donarà la visibilitat mediàtica que necessiteu, i espero i desitjo que Reagrupament, Suma Independència i tota la resta s'hi sumin ben aviat. Es pot fer una llista molt potent. I no us oblideu de posar-hi l'anomenat Senat independentista (Barrera, Broogi i companyia) tancant les llistes de manera simbòlica.
Aquest és un projecte engrescador on hi cap tothom. Gràcies per la valentia i per saber llegir correctament la situació que es deriva de la manifestació del 10 de Juliol. Junts podeu, podem, fer uns grans resultats.
Em sembla que teniu raó: cobrireu un espai sobiranista nou i hi ha un full de ruta coherent. Tot això és bo.
Allò que jo no sé és com penseu publicitar-ho. Una campanya electoral val molts diners, la resta de partits us ignoraran, també ho faran els mitjans...
Bé, en qualsevol cas, felicitats per la decisió que no deu haver estat fàcil.
PD: no voldria sentir "soroll" ni amb ERC ni amb CiU. A la curta o a la llarga ens hi haurem d'entendre.
Joan
El país perd un bon independentista. És una llàstima.
Buffff!!! Uriel.... soc militant d'ERC des de fa 20 anys.... ho he estat rumiant ( i encara hi dono voltes ) i no saps el que em costa deixar la militància... ara mateix no sé que fer , si deixar ERC o montar un "pollo" al proper congrés...( ja no ens vindria d'un ... ;-))) ), en serio, admiro el pas que has fet... hi continuaré pensant.