querbosch |
dimarts, 27 de juliol de 2010 | 15:27h
La Comissió Parlamentaria del cas Millet, ha finalitzat segon el guió previst. Poques aportacions sobre el cas, el 3% de CDC resulta que era el 4%, i per mantenir el caliu durant els mesos d'estiu i fins les eleccions, i si pot ser un cop passades segons sigui el resultat també, volen portar les conclusions a la Fiscalia.
No diem que CDC no s'hagi finançat de manera irregular amb l'entramat Millet, però tampoc està gens clar que......
ho hagi fet. I així ho reconeix l'oficina anti-frau. Hi han sospites, doncs cap a Fiscalia. Però que no en facin un espectacle, i menys a pocs mesos d'unes eleccions.
Treure conclusions basades en sospites, més o menys evidents, només alimenta el sensacionalisme i la demagògia. I en el cas de la política, la desafecció. Si a Can CDC són uns corruptes, ho ha de decidir la justícia. No, una comissió Parlamentària.
Significatius comencen a ser els silencis dels implicats en el Cas Palau. Senyal que estem davant d'uns fets que han sortit de mare i de context. O pitjor encara, i la cosa és molt pitjor del que se sap. Uns silencis que només la justicia els pot fer parlar.
Però amb el caire que està agafant la cosa, sembla que tindrem Cas Millet per tot l'estiu, i durant tota la campanya electoral. Tot un espectacle propi del sistema, que permet als polítics que es treguin els ulls, els uns als altres. Mentre però , els ciutadans s'espavilen cercan altres camins més solidaris amb el País.
Així, la Solidaritat Catalana de Laporta sembla que comença a aixecar el vol, tot i que ho fa sense gaires espectatives. Tot un repte que te el seu millor aliat en l'actual classe dirigent, massa entretenida en les seves coses i corrupteles. Tan, que no els hi deixen fer gaire cas, ni entendre, les noves inquietuds de la societat catalana.
