Per Jordi Torres
Després de la meva compra del “xalet” a Olzinelles (veure ressenya d’en Formiga del 20.06.2010) he afluixat una mica el ritme durant aquestes 4 setmanetes. Cert que els metges varen recomenar-me no forçar la ferida, però sobretot m’ha anat bé mes que res per les formes, que sembli que he après la lliçó i ara s’imposarà la prudència. Però .... oi que m’enteneu?
Després de la meva compra del “xalet” a Olzinelles (veure ressenya d’en Formiga del 20.06.2010) he afluixat una mica el ritme durant aquestes 4 setmanetes. Cert que els metges varen recomenar-me no forçar la ferida, però sobretot m’ha anat bé mes que res per les formes, que sembli que he après la lliçó i ara s’imposarà la prudència. Però .... oi que m’enteneu?
Doncs bé, he aprofitat aquest parèntesi per fer tot allò que tenia
pendent i el dia a dia bicicorriolaire no em permetia fer. Per exemple
fer una sortideta per muntanya amb els Titan Desert d’Argentona (alguns
són pares de l’escola dels meus fills): en Claudi, en Kiko, en Javi,
en Francis ... gent collonuda! I clar, l’objectiu era deixar el llistó
dels BiciCorriolaires ben alt. Objectiu assolit, sense cap mena de
dubte! Si en Pistons perd les manies de no voler pagar als llocs
podríem anar l’any vinent a guanyar la Titan Desert (Pistons, què són
només dos mil eurets per barba!). I pel què fa a les flaques, en
Formiga ja se’n va encarregar la setmana anterior de deixar-los-hi clar
quin equip seria el guanyador d’un eventual Tour Maresmenc. Oi Formiga?
Però una cosa que he fet amb molta il·lusió és començar a apretar a l’hereu de casa. Des que va heretar la mondraker hem anat sortint pels voltants d’Argentona. La setmana passada ja varem anar a esmorzar a Llavaneres, baixant per la riera d’Argentona, creuant Mataró pel passeig marítim i cap a Llavaneres per les cinc sènies amb la mirada posada a pujar Sta Mònica la següent sortida. Finalment aquest cap de setmana ja hem fet la volta complerta. Un cop a Llavaneres per la mateixa ruta, varem enfilar per la riera direcció l’hípica. Varem deixar la pista per girar a l’esquerra i començar a enfilar pel què coneixem per Santa Mònica. La varem pujar molt, molt bé. Només varem haver de baixar de la bici per creuar per sota d’un arbre que encara talla el camí (la colla d’en Cid encara no hi ha passat). Un cop a dalt de la cornisa, varem girar cap a l’esquerra tot fent alguna de les variants de corriols que m’ha anat ensenyant la colla. Però de tornada el sol de juliol ja apretava de debò i el darrer tram de pujada (que en direcció contrària es fa per la trialera de sota els cables) abans d’arribar a can Bruguera, varem haver de parar un momentet per acabar de buidar el bidó d’aigua. I després, a tot drap fins a Argentona per posar-nos els banyadors i anar a la platja amb les nenes de casa.
Tot plegat 30 quilometrets i escaig per anar preparant el futur del grup! O us penseu que sereu tota la vida els millors?
Però una cosa que he fet amb molta il·lusió és començar a apretar a l’hereu de casa. Des que va heretar la mondraker hem anat sortint pels voltants d’Argentona. La setmana passada ja varem anar a esmorzar a Llavaneres, baixant per la riera d’Argentona, creuant Mataró pel passeig marítim i cap a Llavaneres per les cinc sènies amb la mirada posada a pujar Sta Mònica la següent sortida. Finalment aquest cap de setmana ja hem fet la volta complerta. Un cop a Llavaneres per la mateixa ruta, varem enfilar per la riera direcció l’hípica. Varem deixar la pista per girar a l’esquerra i començar a enfilar pel què coneixem per Santa Mònica. La varem pujar molt, molt bé. Només varem haver de baixar de la bici per creuar per sota d’un arbre que encara talla el camí (la colla d’en Cid encara no hi ha passat). Un cop a dalt de la cornisa, varem girar cap a l’esquerra tot fent alguna de les variants de corriols que m’ha anat ensenyant la colla. Però de tornada el sol de juliol ja apretava de debò i el darrer tram de pujada (que en direcció contrària es fa per la trialera de sota els cables) abans d’arribar a can Bruguera, varem haver de parar un momentet per acabar de buidar el bidó d’aigua. I després, a tot drap fins a Argentona per posar-nos els banyadors i anar a la platja amb les nenes de casa.
Tot plegat 30 quilometrets i escaig per anar preparant el futur del grup! O us penseu que sereu tota la vida els millors?
Déu m’en guardi d’ enfotrem del qui no hi és! Si ni amb això us puc seguir el ritme i m’heu d’esperar també! :-)
Un cop, dos, tres l'any està bé de participar en alguna cursa (Volta, Guilleries, Tramunbike) i reviure l'ambient, vells companys, el recorregut, els rivals. Ara, que per fer quelcom de semblant a la Volta -i crec que molt millor- utilitzant els nostres coneixements, els propis mitjans i rebent uns serveis adients amb el mateix cost, està sobradament demostrat que no necessitem Probikes que ens ho organitzin.
Soc conscient que el teu comentari anava més en to de broma, però no voldria que la gent "pensés" que soc devot de la verge del puny, un garrepa, vaja. Que també podria ser...
Bones Santes!
Ara, que pel resultat d'aquest post veig que encara em calen moltes hores de vol amb la bici per adquirir el nivell d'expressió que connecti amb claretat amb l'audiència! :-)
Esperem fer un bon paper. Ells mallots nous segur que ajudaran.