La gran victòria de la Selecció espanyola de futbol, ha tingut, a parer meu, dos efectes positius: una, generar entusiasme, il·lusió, entre molta gent en moments força complicats; dues, fer palesa la notable identificació –sentimental, afectiva, política, “nacional” ...- de molts catalans amb la bandera d’Espanya (...)
Sobre el segon factor, penso que l’efecte és bo: tot allò que faci més visible la pluralitat del país, la cohabitació entre cultures, referències nacionals, llengües, ajuda a què el camp nacional, que el sobiranisme modernitzi i pluralitzi el seu discurs, tot fent-lo més divers, amb més registres, tons, girs...
Aniré més enllà: qualsevol ofensa –la crema de banderes no catalanes, singularment l’espanyola, no només constitueix una rucada, si no que resta consens, allunya a les persones afins a aquest símbol nacional de qualsevol projecte que meni Catalunya cap a la llibertat.
Malgrat les setmanes transcorregudes, a no pocs balcons hi senyoregen encara banderes d’Espanya, fet que té connotacions prou més netes i clares.
Finalment, cal que tinguem present, i no parlo de tàctica sinó d’estratègia de construcció nacional catalana, que Catalunya arribarà a la llibertat amb una majoria clara gràcies al desempat que produirà el sufragi i la participació activa de catalans no independentistes que diran, finalment, sí a la llibertat d’aquest país que és seu perquè així ho volen.
No sé massa per on començar, però això ja és un altre tema. ;-)
. Realisme (acostar-nos a la Catalunya realment existent)
. Habilitat (posar per damunt de tot la racionalitat, no pas l'emoció, l'interès de futur, més que no els greuges)
. Compromís amb la ciutadania (amb vocació de totalitat, de contracte obert a tothom, sense distincions, de crida a construir, de debò de debò, plegats, de tu a tu, d'igual a igual).
Salutacions, Oriol,
Pere Meroño
El que no es normal es que n'hi haja algunes banderes espanyoles arreu de tot l'Estat espanyol que abans no hi eren. a no ser que siga per pur acte fetitxista.
És com si havera guanyat l'Argentina i els argentins que hi ha al Principat deixaren les banderes argentines penjades llarg de temps, molt més del compte.
Pere
Comentar-li que un servidor va estar "present" a la crema d'una bandera espanyola a la UCd'E de Prada (vaig anar a petar a aquell lloc a causa de no trobar cap altre on dormir "a bon preu", encara que la estafada que em van fer va estar de llibre). El que per TV3 van qualificar com un acte qüasi bé d'heroïcitat, jo -que ho veia i sentia des d'una finestra- em va resultar patètic: els pretessos herois no sabien com encendre-la, i al final la van llençar al terra, la van ruixar amb un líquid i li van pendra foc... Aleshores es va produir "l'apoteosi" final de xisclets i altres formes d'histèries per part d'un públic d'edat física adulta. Nota: si es vol fer un "acte transgressor" amb bandera inclosa, utilitzar la bandera de l'estat on un es troba.
A mi, personalment, les banderes -com la música militar- doncs ni fu ni fa. Però m'emprenya això de veure la española fins a la sopa... Repeteixo: molt aiguabarreig.
Atentament
Cordialment,
Pere Meroño
Atentament
M'agraden les formes impures, aiguabarrejades, de fet és el model polític que defenso per a la meva nació.
A més, i com és el teu cas, la meva àvia, pel cantó de pare, també era de la Unión, amb el seu mercat, el passat miner esplendorós i finiquitat i el festival de Cante on el badaloni Miguel Poveda, va obtenir el reconeixement que li calia en el món del flamenc. I l'avi, era de Cartagena, on hi ha tot de Meroños, un cognom d'origen càntabre ara situat a Astúries.
Fet i fet, un xarnego independentista, el meu cas.
Pere
Bé, ja es pot dir que n'hi ha més d'un que vol la llibertat (i independència) per Catalunya que és "impur" de raça.
Una abraçada i atentes salutacions
penso que va treballar de mecànic, però hi ha família de l'àvia que va feinejar a la mina.
Tots dos, van venir a Barcelona durant els anys 20, quan l'efecte benèfic de la urbanització de la muntanya de Montjuïc, l'exposició universal, el metro de la línia 1. Deixant enrere la pobresa i mirant d'abraçar un país nou i amb pistonada. En arribar a Barcelona, varen anar a petar al barri Xino, al carrer Marquet, darrera de la Mercè -a servidor em batejaren allà.
El cognom Meroño és conegut arreu del camp de Cartagena, també a Múrcia capital. A Cartagena n'hi ha: taxis Meroño, Carniceria Meroño, Autocars Meroño, un poble que es diu "Los Meroños". Meroño vé de Peñamelleda, una vila al peu dels Pics d'Europa, entre Llanes i el muntanyam, era terra càntabra, després asturiana, quan la reconquesta anaren baixant cap a Valladolid, uns se n'anaren cap a Cuba, i un bon gruix cap a Múrcia, insisteixo, empaitant els moros, i extenent el domini castellà arreu de la península: eren guerrers i pobladors, Riudoms.
Pere
Atentament,
Joan