Esquerra Republicana de Catalunya va néixer l'any 1931. Ha plogut molt des de llavoren's i com diu la dita no a gust de tots. No hem d'oblidar que hem patit una guerra i una dictadura .... En aquest temps la política catalana ha estat salpicada de moltíssimes sigles d'organitzacions independentistes, moltes, moltíssimes. El primer problema de qualsevol nou projecte es el de trobar un nom que no estigui "agafat".
D'ençà del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres, escindit d'Esquerra el 1933; passant pel Partit per l'Independència, escindit d'Esquerra el 1996; i fins avui, hem vist i veiem multitud de projectes independentistes, tots precedits per les seves respectives crides. Podem dir que el nostre equip, el moviment independentista, te onze jugadors a dins l'àrea petita del rival, tot desitjant de rematar a gol. Però semblen no adonar-se que cal que algú faci arribar la pilota des del teu camp i cal que algú centri, per tal de que puguin ficar un gol.
Els més de 1500 regidors que Esquerra va aconseguir a les eleccions municipals del 2007 constaten una cosa clara i evident. Els números no enganyen. Esquerra es l'única organització de masses independentista Catalana. Moltes altres en l'historia ho han volgut, però els catalans amb el seu vot a deixat a tothom al seu lloc.
Qualsevol personar i col·lectiu es lliure de defensar el seu criteri. Però tots aquest anys han deixat unes experiències que es poden aprofitar, si es vol. Qualsevol projecte contra Esquerra es un projecte destinat a fer més forta a Espanya. Això ja ho saben a Madrid, i amb tantes proclames, creieu-me, s'els cau la baba.
D'ençà del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres, escindit d'Esquerra el 1933; passant pel Partit per l'Independència, escindit d'Esquerra el 1996; i fins avui, hem vist i veiem multitud de projectes independentistes, tots precedits per les seves respectives crides. Podem dir que el nostre equip, el moviment independentista, te onze jugadors a dins l'àrea petita del rival, tot desitjant de rematar a gol. Però semblen no adonar-se que cal que algú faci arribar la pilota des del teu camp i cal que algú centri, per tal de que puguin ficar un gol.
Els més de 1500 regidors que Esquerra va aconseguir a les eleccions municipals del 2007 constaten una cosa clara i evident. Els números no enganyen. Esquerra es l'única organització de masses independentista Catalana. Moltes altres en l'historia ho han volgut, però els catalans amb el seu vot a deixat a tothom al seu lloc.
Qualsevol personar i col·lectiu es lliure de defensar el seu criteri. Però tots aquest anys han deixat unes experiències que es poden aprofitar, si es vol. Qualsevol projecte contra Esquerra es un projecte destinat a fer més forta a Espanya. Això ja ho saben a Madrid, i amb tantes proclames, creieu-me, s'els cau la baba.
Primer, a mesura que l'independentisme creix, és lògic que hi hagi més ofertes polítiques que el recolzin. Seria un error pensar que ERC sempre ha d'aglutinar i capitalitzar tot l'independentisme. Enlloc de mirar-te els consellers que treu ERC, hauries d'explicar com és que en els darrers anys l'independentisme creix i ERC perd vots: això evidencia que els independentistes estem molt descontents amb com actua ERC. L'actitud de Joan Puigcercós és molt millor que la teva: ell diu, si Solidaritat Catalana entra en la política, benvinguts siguin. Ja veurem quants vots treurà cadascú.
El segon error és pensar que el partit que ha liderat des de més antic l'independentisme sempre ha de ser el que el defensi millor. És obvi que una de les tècniques de tot poder opressor per neutralitzar el poble oprimit serà intentar co-optar els seus líders. Això pot haver passat amb líders catalans a molts partits, i en tots els casos és molt difícil de demostrar. Però és ben cert que els líders s'acostumen a la poltrona i al poder, i això la gent ho sap.
Els set anys de tripartit no han servit perquè el PSC sigui més català, com diu Puigcercós: com es va demostrar a la votació del Congrés per la resposta al TC, el PSC és més can PSOE que mai.
En qualsevol cas, penso que és bo que en una situació com l'actual, s'intenti unificar una candidatura per tenir més força per impulsar l'independentisme, i és una llàstima que això no pugui ser.
No et diré que tens varis errors al teu escrit. Diré que discrepo de la teva opinió i exposaré la meva. Per que si parteixo de l'idea de que tinc raó i que tu tens errors, serà difícil debatre.
En la mesura que l'independentisme creix -per cert, i sobretot amb Esquerra al Govern- es lògic que n'hi hagi més oferta? Perdona Jordi, però a l'independentisme català SEMPRE hi ha hagut molta oferta. Molta, moltíssima. Independentment del seu pes electoral hi ha hagut i n'hi ha moltes organitzacions independentistes que lluiten sovint més contra les altres que per lliurar el nostre País. Mai hem tingut un problema de manca de pluralitat independentista, però si d'assolir una majoria independentista.
No crec que Esquerra hagi d'aglutinar sempre tot l'independentisme (i segur que deixarà de fer-ho quan tinguem un estat propi). Però de fet, en el passat i el pressent, ho fa. La prova més difícil per a qualsevol projecte son les eleccions municipals i els més de 1500 regidors que té Esquerra la posicionen com el partit independentista de masses a Catalunya. La realitat, cruel, pot destorbar un bonic discurs, però no deixa de ser realitat. No es el pedigrí ni l'antiguitat si no la feina feta.
L'independentisme ha crescut molt en aquest darrers anys. Però no hi ha prou. Per assolir l'independència no n'hi ha prou en que siguem més. Cal que per nosaltres sigui una prioritat. Ara mateix encara hi ha molts independentistes més preocupats al respecte de on ha nascut el president de la Generalitat que si l'independentisme es mes o menys fort, si te més o menys diputats i regidors. Però soc optimista, ja s'han fet els primers passos, el camí es irreversible.
Respecte a les adduccions de polítics catalans pels espanyols, no entraré. Una cosa es la política ficció i una altra ben diferent la ciència ficció. No es el meu genere.
Discrepo de la teva visió del PSC. Els PSC s'ha cortocircuitat per culpa de les seves contradiccions manifestes. Si fos més PSOE que mai no tindria contradiccions i no l'hi hagués passat. Dit d'una altra manera, si fos més PSOE que mai, no aprovarien a Catalunya el que no s'atreveixen a votar a favor a Madrid. Trobo que al respecte del PSC es fan massa teories de pa sucat amb oli.
Per acabar només dir que evidentment l'actitut del Joan Puigcercós sempre serà millor que la meva. El parla per Esquerra i jo per mi mateix.
A Madrid se'ls cau la bava quan va anar Mas i/o Puigcercós per separat. I amb baralles ça i lla. Tu no creus que amb Carretero i López Tena se'ls cauria alguna cosa més que la bava als españols, Miquel tu què creus?
^ _^
Perquè a aquest dos li la sua Madrid, perquè el seu objectiu és Brussel·les i Nova York, i la resta, com diem a València: vuits i nous i cartes que no lliguen.
Cordialment.
Començarem pel començament. Es la feina d'Esquerra ser solidària, posem, amb Espanya? Per que això que Espanya anomena "desnudar a un santo para vestir a otro", es fer-los un gran favor. Com tothom sap, el resultat es que acabem tots en pilotes ...
Tot el que no sigui treballar per tal de que hi hagi més diputats i regidors independentistes només serveix per que siguin més diputats i regidors no independentistes. Es d'una obvietat tant òbvia que no s'entén que no s'entengui. Ara hi massa independentistes treballant per que l'independentisme torni a ser marginal, fent el joc a Espanya.
No servirà de res. La realitat, ara com en el passat, es tornarà a imposar. Deixarà a cadascú al lloc que l'hi pertoca. El trist es que ens farà perdre més temps.