AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Divendres nit, Torrent, amenaça tempesta, el cel s'electrifica, fa olor a humitat, costa d'arribar als jardins de l'Auditori, els senyals indicadors des-indiquen. Fa una nit agradable, fresca, que fa oblidar els graus de mercuri sufocants de la Costera. A l'Horta Sud, però, l'ambient és, ja dic, agradable.
L'orador presenta el concert, llegeix una mena de manifest, o de declaració d'intencions. En Miquel Gil serà el primer en actuar, li saludem, xe, xiqueta no te'n perds una, ja veus. En Pep Gimeno (el Botifarra) al costat, a vore que tal, xiqueta, que has pujat d'aiXàtiva ara? Sí, és clar. Bé, anem a tocar, mos vegem.
Agafem cadires i ens col·loquem darrera, a l'última fila. Xe, jo tinc fam, vosatros no? Xiqueta, vaig a vore si agarre uns bocates espereu-me ací que ja torne. Sembla que "xispeja", res, són quatre gotes... Uf, quin tros de llampec... En Miquel comença amb l'Ovidi, Teresa sona a homenatge sentit. I amb Veles e vents ens remunta a la València marchiana ridiculitzada per la Barberitat del "Rito" urbanístic.
Tornen algunes gotes de pluja insistents...
L'amor és Déu en barca... En Miquel se'n va volat, té un compromís a Otos, a Ca les Senyoretes... Torna a ploure, ara sí, amb ganes, la gent es mou però poc, ens posem a resguard... De que és l'entrepà dius? D'esgarrat, xiqueta, allà al principat no sabeu que és això. Jo no sóc del Principat, te recorde. No, ets una cosa rara, ja. Pôs l'esgarrat és com... i porta açò i açò altre... Vaja, vols dir una barreja entre esqueixada i escalivada? Més o menys. A Madrid també n'he menjat, ensalada de pimientos con ajillo... Res a vore, xiqueta!
En Pau Alabajos volta amunt i avall per tal de salvar el recital, el públic continua aixoplugant-se al hall de l'auditori, l'escenari i els instruments i la resta de material elèctric es tapa. La gent aprofita per saludar-se. Sempre som els mateixos, per sort, o no. Em trobo amb la gent de Per l'horta, i d'altres cares conegudes.
El cas és que hi ha molta gent. Ningú se'n va. Comprem uns discos, ens regalen un altre. Ei, Pep, que fareu, continuareu amb el concert? A part de la jota amb el Miquel encara no has tocat. Supose, açò estem mirant, de continuar. En Miquel ha marxat volat. Sí, estem gravant a Otos. Ah, sí, és veritat, a Ca les Senyoretes; ja em va arribar la comunicació. Bé, ja que de moment el concert s'ha parat, fes alguna cosa, anda, signa'ns el teu disc, no estiguis ací debaes! He, he, sí, anem a fer alguna cosa.
En Pau segueix atrafagat intentant de solucionar el marrón plujós i continuar... Hola, ets la de Madrid. Sí, ens vam vore al Barnasants... No dona, al MMVV! És veritat, coi quina memòria tens, xiquet, que ens va presentar en... en... coi! En Pere Camps! Hosti, el meu l'Alzheimer com va! Merda de pluja. Anem a vore si ho arreglem i toquem.
Finalment improvisen un nou escenari sota el sostre del hall, recol·loquem les cadires, el públic a fora amb paraigües (o no) asseguts i expectants. Es reanuda el concert.
Per concloure en Botifarra s'acomiada amb la malguenya de barxeta... Mira si he corregut terres...Dins del cor de la Costera, del poble del socarrat, d'allà on renaixen les cendres... DEL MEU PAÍS VALENCIÀ!
I com a cirereta, la muixeranga tocada pel violí (Laura Navarro) d'en Pau... Els pèls de punta...
Ací vos deixe una altra versió de La Malaguenya de Barxeta amb en Pep Gimeno (Botifarra)... (està a mitges però l'acustica és bona i l'escenografia molt xula)
Ací la teniu sencera:
I també vos deixe aquesta jota, la introducción no té preu (o sí!)... I la lletra genial "m'enviaren a escola per aprendre valencià, i ara que ja se parlar-lo, ningú me'l deixe parlar..."
... no sap ploure, però fa que les llàgrimes apareguin de l'emoció. Bellíssima crònica i m'ha donat peu a 'linkejar' i escoltar més música i jotes com les que em cantava i ballava el meu avi; les jotes que vaig aprendre també a ballar-les en una escola que tenia molt clar que aquest és el ball i la música dels PPCC.
Vos deixe alguna jota més al post, la d'aiXàtiva és prou contundent. I la versió "jonda" que acabe de penjar de la Malaguenya de Barxeta per en Botifarra és... això, "jonda" !!*!!
Sí, tens raó, la jota està més estesa que la sardana ("mejorando lo presente") arreu dels Països Catalans (a ses Illes per exemple també).
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Vos deixe alguna jota més al post, la d'aiXàtiva és prou contundent. I la versió "jonda" que acabe de penjar de la Malaguenya de Barxeta per en Botifarra és... això, "jonda" !!*!!
Sí, tens raó, la jota està més estesa que la sardana ("mejorando lo presente") arreu dels Països Catalans (a ses Illes per exemple també).
Salut i espere que t'agraden els nous vídeos!