I més endavant (pàgina 53): "Per tot això podem dir que les properes eleccions seran l’inici d’un procés constituent. El debat ja no és si tripartit sí, tripartit no; el debat és autonomia o independència. (Remor de veus.)"
Telenotícies Vespre del dia 16 de juliol de 2010 (minut 00.18 a 00.24 i 05.53 a 07.35):
El missatge, doncs, és clar i contundent. I una setmana més tard queda encara més reforçat en aquesta entrevista de Puigcercós a l'Avui-Punt. No hi ha ambigüitat. Arribats al final del trajecte que es va iniciar el 2003 per fer un nou estatut, els camins se separen. Esquerra i PSOE-C volien coses diferents de cara al futur, però podien fer junts una part del trajecte. De fet, el missatge arrenca de l'octubre passat, quan la sentència del TC i la manifestació del 10 de juliol encara eren futur incert. Ara el futur és el present i el trajecte compartit s'ha acabat. No hi haurà acord amb el PSOE-C si no és que canvia d'opinió i decideix acompanyar Esquerra en el camí de la independència, cosa que resulta poc versemblant, però que evidentment celebraríem si passés. Però és que fins i tot en el remotíssim cas que es produís aquesta eventualitat, faltaria que també ho fes ICV-EUiA i que tots plegats sumessin prou escons. Per tant, no hi haurà un tercer tripartit. Ho subratllo i ho escric amb lletra negreta.
I malgrat la contundència d'aquest missatge, que resulta absolutament clarificador de cara a les properes eleccions –i entenc que això és vital en un moment històric i greu com aquest–, encara hi ha qui afirma que Esquerra no té cap credibilitat i que si poden fer un tercer tripartit el faran. Hi ha qui fa joc brut i política deshonesta en uns moments que són d'una fragilitat extrema i en què cal ser molt valents, però també molt generosos i molt pulcres. No és hora de bretolades, no és hora de fer el hooligan i, sobretot, no és hora d'actuar amb males arts, perquè és molt més allò que hi podem perdre que no pas allò que hi podem guanyar. Tots sabem que el rebuig a un tercer tripartit o al fet que Montilla pugui tornar a ser president pot condicionar el comportament electoral d'algunes persones, però el que no és honest és mentir per poder continuar aprofitant aquest condicionant ara ja inexistent.
Escric tot això dolgut per la manera com dissabte passat, mentre CiU feia el Consell Nacional a Lloret, es va desenvolupar un debat a twitter. Unes paraules de Josep Antoni Duran i Lleida van ser recollides tant per Carles Puigdemont com per Marta Llorens: "Tot vot que no vagi a CiU farà possible la reedició del Tripartit". Vaig denunciar-ho com el que em semblava que era: una animalada. Aviat em vaig trobar, però, en un debat amb els perfils de twitter de @jordicuminal @KRLS @marta_llorens @joanraventosp @lluisrecoder @georgina_pou @jrcasals i @francescsancho. Fins a vuit persones alhora. I 140 caràcters per debatre, incloent-hi els @ dels destinataris. Vaig fer el que vaig poder. Em deien que Puigcercós no tenia credibilitat i jo els responia que la mateixa que puguin tenir Mas i CIU quan plantegen el dret de decidir. Sempre estem parlant de propostes que fem amb paraules. Si excloem això del debat ens fem un flac favor tots plegats. Em deien que Esquerra tornava a l'equidistància perquè s'acostaven les eleccions i jo els responia que l'equidistància existia el 2003 i el 2006, però no ara. Ara la condició que posa Esquerra els acosta clarament a CiU, que aposta pel dret de decidir i per la transició de què parlaven dissabte, i els allunya del PSOE-C, que no es vol moure de l'autonomisme.
Malgrat els meus nombrosos, incansables i desesperats intents d'argumentar enmig d'aquell 8 a 1, veia que alguns optaven per enretirar-se del debat, però d'altres insistien un cop i un altre en la mateixa idea, com si tot allò que jo pogués dir hagués de caure en sac foradat. Així ho vaig lamentar a Joan Ramon Casals amb l'esperança que poguéssim avançar ni que fos un sol mil·límetre. Però finalment, i després de repetir fins a sis vegades la mateixa idea [una, dues, tres, quatre, cinc, sis i la rematada posterior i encara l'endemà], no vaig poder evitar pensar en els principis propagandístics del nazi Joseph Goebbels i per això vaig etzibar-li aquesta piulada lacònica i desesperada.
Hauria preferit no arribar en aquell punt. Em disculpo públicament si l'al·ludit i qualsevol altra persona ha cregut que amb aquella piulada pretenia acusar-lo de nazisme. No és el cas, però m'estimo més aclarir-ho i demanar les disculpes que calgui. Recórrer a un dels principis més famosos de Goebbels no converteix ningú en nazi ni en feixista, però no per això hem de deixar de denunciar els qui hi recorren. El sisè principi esmentat és el de l'orquestració, que la Viquipèdia defineix de la manera següent: "La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d'idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D'aquí també ve la famosa frase: 'Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat'".
Acabo. No m'agradaria que això que em va passar dissabte quedés reduït a l'àmbit de les anècdotes personals, perquè crec que no ho és. Insisteixo que som en un moment nacionalment molt delicat. No és moment per als posats de foteta ni per anar a burxar ferides ni per provar de treure profit del joc brut i de les males arts. Si en les properes setmanes els nostres representants polítics són honestos i lúcids, les diferències ideològiques i de partit no seran obstacle perquè es pugui reproduir al Parlament allò que el 10 de juliol es va viure al carrer. Si això passa, l'impacte serà brutalment engrescador i positiu. Si, per contra, van a cop de coltell, l'efecte entre la ciutadania serà multiplicador i aconseguiran treure el pitjor de tots nosaltres: des del tantsemenfotisme fins a la ràbia o, fins i tot, l'odi. Prego, demano, suplico, que es faci tot allò possible i impossible perquè no s'arribi en cap cas a aquest extrem.
El valor de dir això quan s'acaba la legislatura i no abans és molt baix i és encara més baix quan s'han publicat repetidament enquestes a on es comprova que el tripartit no sumarà. No calia que arribés la sentència de l'estatut per a escenificar el divorci raons n'han sobrat durant anys i ja els estava bé tenir cotxes oficials i bons sous públics.
Ara canvien a tota pressa de discurs per a intentar no caure més però no sé si no pot ser encara més contraproduent. I evidentment els seus enemics els atacaran tant com puguin per aquest motiu.
Penso que si ERC haguèssin fet les coses ben fetes durant els últims 7 anys aquesta legislatura gairebé segur 100% podria ser la de indpendència però en comptes d'això tenim que només RCat, a qui li estan fent la traveta tant com poden haurà de lliutar sense massa garanties per a entrar al Palament per a que hi hagi una força realment independentista, lamentable.
Doncs si els resultats de RCat s'ha de considerar que sigui la UNICA força realment independentista, et proposo que entris en aquest bloc la nit electoral per a dir-nos quants vots ha tingut i quants diputats. Ja t'ho avanço : de vergonya mundial. Les portades dels diaris ho deixaran clar: els catalans han dit NO a la independència de manera massiva. O és que t'has cregut que hi ha una majoria independentista? La immensa majoria de catalans volen la unió amb Espanya,ja sigui a través del federalisme, i només guanya la independència quan es posa la disjuntiva en un referèndum hipotètic. I per arribar a aquest referèndum,hi han d'estar d'acord una majoria parlamentària,valenta,que s'atreveixi a trencar la legalitat espanyola. I,amb tots els respectes,si CiU ni PSC volen,ja podem somiar. La "borratxera" independentista ens fa més mal que bé. Una quantitat enorme de gent amb mentalitat infantil,antiespanyols i amb un marcat component racista contra els catalans que també se senten o són espanyols, estan allunyant a la majoria de catalans de sumar-se al projecte independentista. L'actitud d'alguns ens fa perdre més anys dels que voldríem....Xavier: No estem a la recta final. A l'octubre t'adonaràs que ens cal encara molt de camí,i que s'hauran de refer moltes coses com aïllar l'independentisme fatxa que tenim.
ERC necessiten canvis profunds i espero que la batacada que s'aproxima faci que es renovin els dirigents, pel bé de Catatunya.
El PSOE diu :" Què ve el llop. Què ve el PP. "
CiU diu i dirà : "Què ve el llop. Què ve el tripartit ".
Exactamanent la mateixa tàctica fastigosa. I així continuarà essent.
Calcem-nos perquè és evident que aquesta serà la consigna que aniràn repetint sense parar els militants de CiU arreu ,en tots els mitjans, de manera robotica talment com a membres d'una secta.
Però saps què ? A mi, personalment, aquestes coses em fan venir ganes de votar Esquerra i això que, encara no he decidit el meu vot.
I si no, mira podem fer el mateix: "Què vé el llop. Que vé la sociovergència ". La diferència és que, en aquest cas, si que és possible.
I la pobra gent que ni treballem a l´administració, ni complim els requisits exigits per ERC i que només som independetistes, qué fem ?.
Fes-t'ho mirar això...
Sou incapaços d´entendre que la indepedència no depèn de vosaltres ni, encara menys, només de vosaltres.
ERC és el primer partit que havent situat l'independentisme en el centre del debat,sap que la independència és transversal i no s'hi arriba des d'un sol grup polític,ni menys excloent un partit com el PSC.
Segurament tu ets d'aquells independentistes racistes,etnicistes,pels que només són catalans si voten a segons qui. La incompetència en la gestió l'has de demostrar,no s'hi val a deixar-ho anar i quedar-se tan ample.
El resultat de tot plegat,serà que després d'aquesta febrada independentista que tenim,no es sàpiga administrar,l'independentisme d'arrel nacionalista,feixista i antiespanyola,agafi volada i provoqui l'efecte contrari. Això pot passar.Hi ha un feixisme ideològic en part de l'independentisme que si no l'arrenquem o l'aillem ens pot portar a una desfeta completa com a nació. I aquest miquel n'és un exemple. Cap argumentació,insults. Sigues clar,almenys.I digues que abomines de les subvencions a les plataformes pro seleccions catalanes.Digues que et fa fàstic veure a Carod reunint-se amb el premier escocès i parlar del marc europeu i estratègies conjuntes.Digues que fa molt del mal al país,escoltar a un català d'orígen andalús,parlar de la "nostra" llengua amb la decisió i convicció en què ho ha fet a tots els fòrums.Dóna arguments,sisplau. Si has d'insultar et demano que vagis a un altra bloc. A "Can Xavier Mir" s'hi parla del país i de la independència,de les estratègies,de com anem,de com voldriem que anés. Per insultar queda't a casa teva. I si vols dir que ERC ha fet mal al país,demostra-ho.
Hem demanes proves de la vostra intemperància, ineptitud, falta d´intel·ligència i inconsciència .... Si rellegeixes el què dius en trobaràs unes quantes.
Miquel vertader, maco: i si vols tenir l´última paraula, tingues-la .... però, si et plau, escolta primer la penúltima.
PD. - Sr. Xavier Mir: em sap greu haver utilitzat el seu espai.
En democràcia, la credibilitat es contrasta el dia de les eleccions. A uns, els electors sobirans, se'ls creuen i a altres no.
Si, sempre hi ha els que preferirian un despostisme il.lustrat en el que els del mateix pensament, superior és clar, decidissin pel be dels demés, però sembla ser que aixó és incompatible amb una democràcia parlamentaria moderna...qué hi farem.
I abusant dels teus silogismes amb en Losantos, alguns de per aquí compartiu el pensament amb l'Alfonso Guerra i en Mújica Herzog, no en va els seus "governen" Catalunya amb el vostre no tant llunyà recolzament.
La veritat és que en tinc ganes.Sobretot amb això de Laporta que estic segur a qui farà mal és a CiU. Ja t'ho deia en Xavier,que CiU havia fet el cim a les enquestes (sense conquerir mai la majoria,dit sigui de passada) i ara li toca la davallada. Pot baixar més que no pas pujar. Mira sinó els digitals propers a CiU,com elsingular,on l'esbandada cap a Laporta és majoritària.
Això de que Catalunya només es pot fer des d'un partit,ha passat a la història. Passaran molt anys abans no hi hagi una certa estabilitat política. A l'octubre, la resposta. Veurem si Catalunya dóna majoria al que es presenta defensant el concert econòmic i que ell mateix va treure de l'Estatut pactat a La Moncloa a esquenes del Parlament català.
Agrairia a qui signa com Indigeta que assenyali en quin sentit parla i de quines coses. I va molt bé també posar exemples de contrast, perquè entenguem què diu.
Cal que ho faci, donat que de moment no he trobat ningú que doni alguna cosa de contingut a la afirmació (de moment cantarella i gratuïta, doncs) de que ERC ha perdut la credibilitat, oh, així sense més, com si fóssim ases tots plegats, iaaa, iaaa, iaaa! I fóra tot un plaer (que considero quasi impossible, però) escoltar-me alguna raó per a aquesta apreciació que no sigui ximple seguidisme de cantarella.
De moment la "manca de credibilitat d'ERC" ha estat i és només (a la espera d'explicació convincent i continguts) cantarella de covards antiindependentistes de la inèrcia de demonització de l'independentisme. Aquests normalment han usat la confusió clàssica i barroera entre poder i fets o accions polítiques.
La gran misèria, i ara ja de pena, és que aquesta cantarella i inèrcia (que és poder mediàtic i polític entre d'altres) és usada també per gent que diu treballa i vol la independència. I aquí va la meva més forta reclamació per interès del projecte i de la política seriosa. De moment només hem escoltat retrets buits i acusació de no haver "proclamat la independència!, apa, beeeeee, beeee, beeee, com idiotes.
És una vergonya haver encara de discutir aquestes coses després del que hem passat i hem guanyat, tots plegats, malgrat les traves i merders desls senseicontraerc. aggh
Com va tot? M'alegro de veure't per aquí. Et donaré 3 exemples de perquè per mi Esquerra ha perdut la credibilitat
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha retret a Reagrupament.cat que
no per parlar cada dia d'independència es fa avançar el país. Pots veure el link sencer a http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/ridao_insta_reagrupament_a_parlar_menys_i_treballar_mes_72987.php No et sonen aquestes paraules? És exactament el que sempre diu en Felip Puig a Esquerra. Ara resulta que Esquerra ho diu a altres independentistes. Per resumir-ho, sembla que a Esquerra li molestava que Reagrupament parlés d'independència. I quin mal hi ha? Com volem convencer la gent sense parlar-ne?
En Puigcercós defensant que 3855 milions d'euros pel 2012 és una bona negociació del finançament. El link no és molt bo, però servirà per refrescar una mica les coses: http://www.naciodigital.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=11779 Si 3855 milions pel 2012 són bons, aleshores que els hem de dir als independentistes que són independentistes sobretot per motius econòmics? Que ja ens podem quedar a casa i que la independència ja no call? Quan Puigcercós deia que aquests diners estaven molt bé, ho feia comparant-los amb un dèficit d'uns 14.000 milions (el del 2006, crec). Però es que al 2009 ja teniem un dèficit d'uns 20.000 milions, o sigui que en Puigcercós amagava la veritat. És a dir, que per vendrens que l'acord era bo, Puigcercós presentava un dèficit fiscal inferior al real, anant així en contra d'un dels principals arguments de l'independentiste: la barbaritat del dèficit fiscal. Entenc que en Puigcercós pogués acceptar la xifra perquè Espanya no estava disposada a cedir més, el que no entenc és que ens ho vulgui vendre com una bona xifra
Cal recordar els 8 anys de generalitat espanyolista? Mira, jo podia entendre la primera legislatura. Però veient com havia anat, se'm va fer impossible entendre que tornéssim a entrebancar amb la mateixa pedra. Potser en aquests anys s'ha avançat molt en materia d'esquerres, però en materia de construïr l'estat propi, el nostre govern ens ha fet avançar poc. Crec que restar a la oposició hauria sigut una opció força més bona. Potser sóc malpensat, però a mi em sembla que la poltrona tira molt
Vull que consti que aquestes crítiques són cap a la direcció d'Esquerra, no cap als seus militants. Haurà de passar molt temps perquè pugui a tornar a confiar en Esquerra. Ja tinc clar que m'hauré de buscar un altre partit independentista que em pugui representar, que hi farem.
en el plantejament i definició. La comparança amb Felip Puig no em val,
ja que des de CiU això ho han dit sempre perquè s'adormís o callés el
debat, és un altre tema.
2) Sobre finançament opino que, pel poder que tenen, ERC ho van fer prou
bé. La situació no era novetat, ni ho és, i ara comença a ser saber
general l'espoli, calen accions de tothom, oi? I em sembla que sobre el tema, precissament aquest partit no ha callat a Madrid com sí ho han fet d'altres.
3) Lo de la Generalitat espanyolista xerrica, des de l'inici, i a parer
meu el que hem aconseguit de la mà d'aquella aposta d'ERC és molt bo,
molt. (Visibilitat de la política, alguns canvis d'orientació que em
semblen desitjables, ...)
4) Jo voldria que l'independentisme, i que ERC tinguéssim moltes
poltrones, i ERC precisament m'agradaria més en comparança a les que ara
altres tenen, perquè així hi ha moltes coses que ja estarien més en
marxa.
A opinió meva és lamentable l'èxit dels contraisenseerc, que en dic ja
per no allargar-ho. Espero que tinguis, tu i tothom, una bona força
independentista a la que votar, i tant, i hem de sumar tots els vots
independentistes, i tots el que no en són però la votaran
tranquil·lament.
Gràcies, i salut.
Si finalment no votés ERC, no em convertiria pas en una barreja de Lliga Nord i de FN de Le Pen, forces polítiques que per mi són absolutament negatives. Les meves conviccions democràtiques són profundes i em sento insultat quan una persona que no em coneix de res fa aquestes generalitzacions.
Però tens absolutament raó en què la generalització és injusta i em retracto.Més em retracto encara quan tinc la convicció de que López Tena o Uriel són demòcrates de cap a peus. Tinc els meus dubtes seriosos sobre Carretero i algunes afirmacions que ha fet.I de Laporta no en conec el contingut,que em sembla "guerriller" com el de Puigcercós a vegades i que tampoc comparteixo.
Però en justícia,sí t'haig de demanar perdó si t'has sentit ofès. (Per cert,el vot a ERC no crec que hagi de ser independentista només.ERC és un partit,a més,que s'enquadra amb les esquerres.Per tant ERC no és pal de paller de l'independentisme,perquè l'independentisme només pot ser transversal i de tots els partits polítics.Fins i tot el PP,segons alguns estudis,té una minoria de votants que posats a fer dirien Sí en un referèndum). En qualsevol cas,si som una Nació -i ho som- hem de tenir -i tenim- fatxes,demòcrates,comunistes,verds,liles,i de tots els colors i les idees possibles.
Sí.