Oriol Junqueras
La frase de Zapatero
"El president espanyol, Rodríguez Zapatero, va deixar anar ahir una frase a Tribuna Barcelona que em va deixar estupefacte en sentir-la a la ràdio. Zapatero va dir: ‘Hacer cosas juntos es más útil para todos. Cualquier tentación diferente es un camino incierto y sin sentido a la luz de nuestra historia y de lo que piensan la inmensa mayoría de los ciudadanos’. Deixeu-me comentar la frase punt per punt. En primer lloc, diu que fer coses junts és més útil per a tots. El que no diu en cap moment és per quin motiu, o per què el marc espanyol és el millor. De fet, aquesta és la tònica de l’unionisme: no aporta arguments racionals, sinó que, segur de si mateix, arrogant, es dedica a emetre sentències. A continuació, Zapatero qualifica l’opció independentista de temptació. No es tracta doncs d’una opció política legítima, sinó més aviat d’una temptació gairebé perniciosa. I aquí ve el més interessant: afirma que la via independentista és un camí incert i absurd atesa la història d’Espanya. És a dir, davant d’una manca d’arguments esgarrifosa, Zapatero difon la por a la guerra com a argument principal per oposar-se a la independència de Catalunya. (...)"
Comento:
""A la luz de nuestra historia" diu Zapatero. Amenaça, com assenyales, sí. I alhora diria que, en una filigrana de la seva perversió també es dirigeix a qui es vol mantenir enganyat en la història que han falsificat, venut, i que encara gosen mantenir. Aquella de coses com l'acolliment, i el salvar-nos de nosaltres mateixos, i altres bestieses, o mentides més directes de els que ens hem de desfer d'una vegada.
Afegiria un perill de confusió. Aquests dies el cap de l'executiu espanyol també ha vingut a dir-nos que vol "recosir la ferida oberta". Penso que hem de vigilar un detall de pes en aquesta seva intenció. Perquè per aquí de les obertures a que Zapatero es pot referir, l'única que podria recosir-nos és la boca, que és el que hem obert.
Ja n'hi ha hagut prou també del conte de les ferides, de llepar-se-les o no, de crostes i altres jocs. Jo no sé com té vergonya de dirigir-nos la paraula així, sense previs que la situació exigeix, i encara amb aires de no sabria com dir-ho. Per aquí hi ha qui li segueix el joc, si hi ha prou que s'hi apuntin, però, que no oblidin la seva complicitat amb el recosit quan els catalans els hi ho puguem reclamar en recuperar la veu."
Recosir-nos.
