carme.laura |
dissabte, 31 de juliol de 2010 | 08:27h
A la Via Làctia, la tènue llum lletosa que condueix de nit els pelegrins a la tomba de Santiago, al Gran Núvol de Magallanes hi ha la nebulosa de la Taràntula, el lloc on neixen les estrelles, els astres lluminosos que parpellegen com focs brillants, els fars als cels.
Els astrofísics, mags moderns, hi han descobert una estrella formidable, magnífica, la més gran coneguda, gran com 320 sols, de diàmetre trenta vegades més gran que el sol i 10 milions de vegades més lluminosa.
Una estrella cegadora, bellíssima, condemnada a la solitud, res no pot formar-se al seu voltant, no pot engendrar vida, és un astre esterilitzador. Una enorme bola de gas ardent, feta de pols i hidrògen.
El seu descobridor, el professor Crowther de la Universitat de Sheffield, ha dit que l'estrella gegantina, la "Monster Star", morirà jove, morirà d'aquí a uns 800.000 anys, n'haurà viscut només 3.000.000 , una curta vida en la infinitud del temps astronòmic. Ha nascut gegantina,massa gran, massa lluminosa, massa bella, la seva pròpia calor la consumirà, es cremarà ella mateixa amb grans explosions.
La història de la gran estrella és commovedora, gairebé humana. És una estrella-narcís, efímera, enamorada de la seva bellesa, consumida per i en ella mateixa.
L'estrella gegantina no té nom, té un codi, una contrasenya per a ser trobada al gran mapa de l'espai, és l'estrella R136a1. Tenim 800.000 anys per a donar-li un nom acordant amb la seva rutilant bellesa.
La història de la gran estrella és commovedora, gairebé humana. És una estrella-narcís, efímera, enamorada de la seva bellesa, consumida per i en ella mateixa.
L'estrella gegantina no té nom, té un codi, una contrasenya per a ser trobada al gran mapa de l'espai, és l'estrella R136a1. Tenim 800.000 anys per a donar-li un nom acordant amb la seva rutilant bellesa.
