"Manifest@" és només un pamflet però alhora una barreja, entre Camarón, Mayte Martín, Ovidi Montllor, Toti Soler, Vicent Andrés Estellés i nosaltres mateixos. Alhora inclou una actitud que amb Llunàtics hem intentat i fet molts cops: la barreja de la música amb la poesia, en aquest cas la popular i la d'Estellés.
Ahir vam assajar novament, de forma esgotadora. Els dits em couen i el cos el tinc baldat. Avui hi tornem.
Manifest
(Poseu en una coctelera una miqueta de
Camarón, uns trossets de Vicent Andrés Estellés macerats per Toti Soler i Ovidi Montllor amb un polsim de Mayte Martín,
agiteu amb força. Ideal per combatre els integrismes neoliberals)
“Sufro
por los ojos negros de una gitana morena, / sólo con verlos me alegro y se me
quitan las penas, / sólo con verlos me alegro y se me quitan las penas”
La supèrbia dels poderosos
que viuen només amb la intenció
d’ostentar el luxe que els proporcionen
tants
milers de milions.
I
el fàstic que el seu riure cínic
tot
sovint ens produeix
no treuen que, encara ara,
siguin
ells els amos de les paraules.
I
a la dictadura del mercat
l’anomenen llibertat.
I a la dictadura del mercat
L’anomenen llibertat.
“Ay qué bonita está Triana,
ay qué bonita está Triana,
cuando le ponen al puente la banderita republicana,
cuando le ponen al puente la banderita gitana.” (2)
“M’aclame a tu, mare de terra
sola.
Arrape els teus genolls amb ungles
brutes.
Invoque un nom o secreta
consigna,
mare de pols, segrestada
esperança.
Seràs el rent que fa pujar el
pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els
panys,
Seràs la llum, la llum
il.limitada,
Seràs confí on l’aurora
comença,
Seràs forment, escola
il.luminada” (3).
“Ay
qué bonita está Triana,
ay
qué bonita está Triana,
cuando le ponen al puente la banderita libertaria,
cuando le ponen al puente la banderita gitana.”
Jordi/novembre 1995
(1) Popular, Camarón/ (2)
Popular, Mayte Martín/ (3) Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Toti Soler.
