Ens cal conèixer i entendre la ciutat com a la múltiple dansa dels morts i els vius. Vida contrastada entre la foscúria inimaginable de la mort tendenciosament interrompuda en la seua exhuberant presència habitual, amb llurs formes grotesques, distorsionades, que infonen energia.
Pont: FRAGMENT DE CIUTAT, LLOC DE TRÀNSIT, desitge que sigues, alhora siti on emplaçar-nos, des d'on guaitar la vida de les persones pausadament i viva. El trànsit del dia i la nit, on exposar-s'hi i exposar-nos-en. Pont que enllaça per dalt entre l'antigor de B. i la modernor; i per dessota entre l'Aigüera i el camí actual de la vida. Intentem acoblar-les, tot urbanitzant infrastructures de ciutat.
....que ho he dit a n'Anna i que cada vegada que ens parlam ens esbutzam de riure: per salvar el Passeig MArítim de Ciutat, que és un immens embalum de cotxes i renou, m'imagín un pont sobre la badia...un pont ben fet, és clar, no un pont qualsevol...M'agraden els ponts...Tenc ganes d'anar a veure el de Millau (no sé si ho escric bé)....
Abraçades La badia es veu des de Son Dureta (des de la cinquena es veu molt bé) però possiblement no des d'altres llocs, perquè està sobre un puig des del qual es domina la ciutat.
josep_blesa |
dimarts, 2 de novembre de 2010 | 19:22h
aquestes obres que suposen un avanç del coneixement de la humanitat. Ponts, viaductes, turbines, etc....fàbriques, edificis, etc.... Miquel Àngel, ho has escrit perfecte. M'agraden aquests artefactes quan serveixen el comú de la gent i no sols a uns pocs. Una abraçada
josep_blesa |
dilluns, 6 de setembre de 2010 | 20:52h
Hola, quina sorpresa de vore-vos per ací !. Als últims que esperava vore escriure res per ací.
L'estem encara rostint molt a poc a poc. Importa no molestar a qui ja estava de fa molt de temps i amagar la lletjor del voltant. De dia volem que siga punt d'atracció i ocultar eixcos edificis que formen un trencaclosques ben lletjot. Com si fóra una pantalla però sense ser opaca. Que la gent direccione la vista instintivament. Que s'oblide del que hi ha darrere d'ell, en els dos sentits dels carrers: del de baix i del de dalt. Hem pensat a fer-lo 'invisible' de nit. Sols il·luminar amb fibra òptica la coberta i la part inferior i donar una sensació d'ingravidesa. Moltes gràcies per haver vingut, i més sent vosaltres. Un b7 i una abraçada.
Urbanitzar ..... Per sempre més, tinc dins la meva ment un carrer de la meva Ciutat, lluny del barri on he nascut i visc .... Rambla Prim, Poble Nou però llindant amb el barri de la Mina. He passejat (¿¿??) quan només hi havíen cases en filera, un carrer molt ample, ja que les torres d'alta tensió eren tot just al mig del carrer; fang, cap vorera, i la gent en sortir al balcó podíen 'quasi' tocar les torres d'alta tensió, en definitiva una MAT urbana. Avui les torres ja no hi són i veure com aquests veïns, aquesta gent vinguda de lluny a cercar una nova vida a Ciutat, baixen a la Rambla, davant de casa seva, s'asseuen, peten la xerrada, la canalla juga, l'ombra dels arbres i les flors, i tot caminant enfilen la platja tot just a poquets minuts de casa. És un goig veure com 'urbanitzant' aquest bocí de barri, la gent, el poble, ha guanyat en qualitat de vida i és feliç. I gràcies a la MAT urbana (!!), la Rambla Prim és un dels carrers més amples que hi ha a la Ciutat on pots guaitar la vida de les persones pausadament.
josep_blesa |
diumenge, 29 d'agost de 2010 | 13:32h
Per l'exemple tan evident. Aquells eren els temps del barraquisme. Eren les zones barcelonines de sant Cosme i la Mina (tan castigada, alhora, quan s'intentà edificar en el desenrotllisme per l'aluminosi dels '90). En el nostre, el paradigma és el contrari: un vilatge de pescadors esdevinguda una immensa gran ciutat. Ací, amb el pont que està fet malbé, intentem acoblar el nucli antic amb l'exhuberant contemporaneïtat. Com a nexe i solució de continuïtat. Missió quasibé, impossible. La vida, l'ús ciutadà quotidià, acaba llimant totes les arestes. Heus ací la solució proposada i 'encartada' de futur en el temps a vindre.
Architecture
Urbanism
McDonough
New Perspectives on Sustainability
A New Paradigm
Cradle to Cradle Case Studies
Industrial Design & Sustainable Commerce
Re-inventing the World
Talks and Statements
Podràs comprovar que en té fortes implicacions militars sobretot, però cada vegada se'n troben més aplicacions civils donat que la finançament en defensa/guerra va decreixent amb el pas del temps.
The future now.
Popular Science magazine, your first stop in what’s new and what’s next in technology, has teamed up with Megatouch Games to create the ultimate find-the-difference game for science and tech fans!
Ens cal conèixer i entendre la ciutat com a la múltiple dansa dels morts i els vius. Vida contrastada entre la foscúria inimaginable de la mort tendenciosament interrompuda en la seua exhuberant presència habitual, amb llurs formes grotesques, distorsionades, que infonen energia.
Abraçades
La badia es veu des de Son Dureta (des de la cinquena es veu molt bé) però possiblement no des d'altres llocs, perquè està sobre un puig des del qual es domina la ciutat.
Ponts, viaductes, turbines, etc....fàbriques, edificis, etc....
Miquel Àngel, ho has escrit perfecte. M'agraden aquests artefactes quan serveixen el comú de la gent i no sols a uns pocs.
Una abraçada
Saludos y continúa.
Als últims que esperava vore escriure res per ací.
L'estem encara rostint molt a poc a poc. Importa no molestar a qui ja estava de fa molt de temps i amagar la lletjor del voltant.
De dia volem que siga punt d'atracció i ocultar eixcos edificis que formen un trencaclosques ben lletjot. Com si fóra una pantalla però sense ser opaca. Que la gent direccione la vista instintivament. Que s'oblide del que hi ha darrere d'ell, en els dos sentits dels carrers: del de baix i del de dalt.
Hem pensat a fer-lo 'invisible' de nit. Sols il·luminar amb fibra òptica la coberta i la part inferior i donar una sensació d'ingravidesa.
Moltes gràcies per haver vingut, i més sent vosaltres.
Un b7 i una abraçada.
Avui les torres ja no hi són i veure com aquests veïns, aquesta gent vinguda de lluny a cercar una nova vida a Ciutat, baixen a la Rambla, davant de casa seva, s'asseuen, peten la xerrada, la canalla juga, l'ombra dels arbres i les flors, i tot caminant enfilen la platja tot just a poquets minuts de casa. És un goig veure com 'urbanitzant' aquest bocí de barri, la gent, el poble, ha guanyat en qualitat de vida i és feliç.
I gràcies a la MAT urbana (!!), la Rambla Prim és un dels carrers més amples que hi ha a la Ciutat on pots guaitar la vida de les persones pausadament.
En el nostre, el paradigma és el contrari: un vilatge de pescadors esdevinguda una immensa gran ciutat. Ací, amb el pont que està fet malbé, intentem acoblar el nucli antic amb l'exhuberant contemporaneïtat. Com a nexe i solució de continuïtat. Missió quasibé, impossible. La vida, l'ús ciutadà quotidià, acaba llimant totes les arestes. Heus ací la solució proposada i 'encartada' de futur en el temps a vindre.
un b7