La sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs del PP contra l’Estatut de Catalunya marca la fi d’una etapa de l’Estat espanyol i del catalanisme polític. S’ha fet evident que la voluntat creixent d’autogovern de Catalunya, plenament democràtica, no cap en el vestit que se’ns imposa.
El disseny inicial de l’Estatut, aprovat al Parlament aquell tan recordat 30 de setembre de 2005, l’havíem fet molt ajustat, però podia servir per intentar donar resposta a les necessitats de Catalunya en el món global del nostre temps. Malauradament, el van anar retallant, fins a la tisorada final del Tribunal Constitucional. No hi cabem.
La següent etapa vindrà marcada per les eleccions al Parlament de la propera tardor. Cada partit presentarà el seu projecte de futur per a Catalunya, amb els seus matisos, amb la pluralitat que caracteritza i enriqueix la política catalana. Els resultats, la voluntat de la ciutadania, ens dirà si acceptem anar posant pedaços al vestit, si tornem a demanar als de les tisores que ens l’arreglin, o si ens en fem un de nou nosaltres mateixos.
Abans però, caldrà resoldre altres temes oberts, temes pendents d’aquesta legislatura. I en aquest sentit, a partir de dimarts que ve, el Parlament viurà tres dies intensos de ple, en els que es votaran projectes de lleis catalanes pensant en els interessos de les catalanes i els catalans. Des de l’ordenació del territori fins a les polítiques de joventut, passant per la protecció de dades o la dels animals. Actuarem com el que som, un Parlament que legisla per la seva nació.
Article publicat al diari digital www.cronica.cat el dimarts 20 de juliol de 2010
