Notícia:
(subratllo i em pregunto: com lliguen això? No lliga de cap manera si no és que Mas hagi entrat al projecte d'independència, que ho ha fet i no ho sé? Votar president és entrar-hi, no ho passem per alt. Crec que planen encara algunes afirmacions sobreres, que caldria polir-les, o no funcionarà.)
Reagrupament s'apunta a la unitat
Rut Carandell creu que la crida a la Solidaritat Catalana per la Independència avala les tesis de la seva formació
"(...) Carandell troba a faltar alguna concreció sobre punts que Reagrupament considera essencials: "el document no diu res sobre quina seria l'orientació del vot en cas d'haver de decantar-se per Artur Mas o José Montilla. Nosaltres no som equidistants; tenim opinió i donaríem suport a Mas".
Hi ha algunes qüestions més que Reagrupament considera imprescindibles, com una acció clara de regeneració democràtica i la negativa a entrar en qualsevol govern de signe autonomista. Però, en qualsevol cas, qüestions que no afecten al nucli essencial de la proposta."
Comento:
Votar qui no es comprometi, com pot ser?
"Penso que a aquestes alçades no s'hauria de donar suport a cap que no es comprometi amb la independència (a banda que...... què vol dir que encara juguem al o Mas o Montilla?)
Proposo que es recuperi la idea d'en Xavier Mir a "Sumem", és molt més adient i sense cap embolic ni vella arrossegada. Crec que recolliria molt millor la transversalitat que es vol proposar."
Trobo mancances fonamentals, tot i que he recolzat d'entrada aquesta crida. A la espera, clar, de com es definís la coalició. De moment el dibuix que es va fent no m'agrada, si prenc en consideració les declaracions de Reagrupament i algun altre detall que penso no hem d'obviar. I seguim amb contes de poltrones i odi a Montilla, per exemple. Elements intoxicants aquests anys contra l'independentisme, i que avui encara abonen alguns en nom de la independència.
Hi trobo una mancança d'entrada que crec és indefugible, i que tallaria en sec amb manies sobreres, i inèrcies de destorb, que li assenyalo a en Vicent Partal:
Ens criden
"(...) Els autors de la Crida a la Solidaritat Independentista demanen a tots els partits que vulguen la independència que siguen capaços d'aparcar les diferències uns quants mesos amb l'ambició d'unir-se en una candidatura única, capaç de guanyar i d'acomboiar el país. Criden els partits, però també criden els militants i la societat civil, fet que converteix la crida en una maniobra oberta, generosa i valenta.(...)"
(subratllo i em pregunto: com lliguen això? No lliga de cap manera si no és que Mas hagi entrat al projecte d'independència, que ho ha fet i no ho sé? Votar president és entrar-hi, no ho passem per alt. Crec que planen encara algunes afirmacions sobreres, que caldria polir-les, o no funcionarà.)
Reagrupament s'apunta a la unitat
Rut Carandell creu que la crida a la Solidaritat Catalana per la Independència avala les tesis de la seva formació
"(...) Carandell troba a faltar alguna concreció sobre punts que Reagrupament considera essencials: "el document no diu res sobre quina seria l'orientació del vot en cas d'haver de decantar-se per Artur Mas o José Montilla. Nosaltres no som equidistants; tenim opinió i donaríem suport a Mas".
Hi ha algunes qüestions més que Reagrupament considera imprescindibles, com una acció clara de regeneració democràtica i la negativa a entrar en qualsevol govern de signe autonomista. Però, en qualsevol cas, qüestions que no afecten al nucli essencial de la proposta."
Comento:
Votar qui no es comprometi, com pot ser?
"Penso que a aquestes alçades no s'hauria de donar suport a cap que no es comprometi amb la independència (a banda que...... què vol dir que encara juguem al o Mas o Montilla?)
Proposo que es recuperi la idea d'en Xavier Mir a "Sumem", és molt més adient i sense cap embolic ni vella arrossegada. Crec que recolliria molt millor la transversalitat que es vol proposar."
Trobo mancances fonamentals, tot i que he recolzat d'entrada aquesta crida. A la espera, clar, de com es definís la coalició. De moment el dibuix que es va fent no m'agrada, si prenc en consideració les declaracions de Reagrupament i algun altre detall que penso no hem d'obviar. I seguim amb contes de poltrones i odi a Montilla, per exemple. Elements intoxicants aquests anys contra l'independentisme, i que avui encara abonen alguns en nom de la independència.
Hi trobo una mancança d'entrada que crec és indefugible, i que tallaria en sec amb manies sobreres, i inèrcies de destorb, que li assenyalo a en Vicent Partal:
Ens criden
"(...) Els autors de la Crida a la Solidaritat Independentista demanen a tots els partits que vulguen la independència que siguen capaços d'aparcar les diferències uns quants mesos amb l'ambició d'unir-se en una candidatura única, capaç de guanyar i d'acomboiar el país. Criden els partits, però també criden els militants i la societat civil, fet que converteix la crida en una maniobra oberta, generosa i valenta.(...)"
Una és aquesta, altra veig que és seguir el joc de "o Mas o Montilla", conte que ja s'ha acabat.
.................................
http://www.naciodigital.cat/post/16752
http://www.vilaweb.cat/editorial/3756709/ens-criden.html
http://twitter.com/silviamartinez/status/19059421284
http://twitter.com/vpartal/status/19059789861
http://twitter.com/silviamartinez/status/19060004376
http://twitter.com/silviamartinez/status/19060140465
