L’home estàtic
Sol de lluna, cel de glaç
dins del calaix d’un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic.
Ve de néixer, està sorprès
té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.
És l’home estàtic
la tristesa el té corprès
les orenetes faran niu
als seus cabells.
Quan ja té tres anys, no surt
A empaitar les papapllones
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma.
Quan la neu remou el cel
ell la mira en lloc de córrer
i li’n queda el rostre ple
com les estàtues de Roma.
És l’home estàtic
la tristesa el té corprès
les orenetes faran niu
als seus cabells.
Més grandet, troba un ocell
sobre d’ell a dalt d’un arbre
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara.
Troba la nina d’un ull
la voldria per companya
però no la crida i en fuig
i la nina se’n va a França.
És l’home estàtic
la tristesa el té corprès
les orenetes faran niu
als seus cabells.
Un bonic dia d’Abril
tot són flors i ell les olora
però surt l’amo d’un jardí
i li fa una cara nova.
Descobreix que no està bé
i vol dir-ho a una senyora
la senyora no l’entén
perquè és mestra d’una escola.
És l’home estàtic
la tristesa el té corprès
les orenetes faran niu
als seus cabells.
Més grandet està assegut,
assegut davant la porta
i esperant l’enterrament
d’aquell de la cara nova.
Cel de vidre, lluna d’or
dins d’un caixó sense potes
jeu el cos d’un home mort
ningú riu i ningú plora.
És l’home estàtic
la tristesa l’ha matat
les orenetes
d’ell, mort, fred, han emigrat.
Pobre home, al cel sigui!
;)
Per cert, els qui fa uns anys vam tenir ocasió d'escoltar totes aquestes cançons en directe en uns quants concerts ens fa molt il·lusió poder-les tornar a escoltar. I els qui no les coneixien segur que faran un bon descobriment.
A veure si us animeu i, a part del concert-pregó de festa major feu una ronda de concerts per altres llocs.