peremerono |
PSUC |
dimecres, 21 de juliol de 2010 | 06:17h
Mai no em cansaré de retre homenatge sincer a tots els homes i les dones d’església -capellans, monges, laics ...- que han fet costat a lluites i persones que treballen pel canvi social. Pel socialisme. En Díez-Alegría, asturià, de família benestant, en fou un d’ells (...)
En la retina de molts hi ha el míting del 28 de maig de 1977, davant de 60.000 persones, al camp de futbol de Vallecas (Madrid), durant un míting del Partit Comunista d’Espanya. I al pare Llanos –jesuïta, membre del comitè central comunista i de CCOO- saludant puny enlaire la concurrència, i al seu costat, a Díez-Alegría, jesuïta, també del PCE i de CCOO –amb un germà, tinent general i cap de l’estat major de l’Exèrcit, i un altre, director general de la Guàrdia Civil. Ell, amb tot, un gran teòleg postconciliar, habitant d’un dels barris més pobres de Madrid, el del Pozo del Tío Raimundo.
(Fa unes hores, sense anar més lluny, he enraonat amb un capellà obrer, també comunista, al qual visitaré durant l’agost, i del qual n'he sentit parlar i que tindré ocasió de conèixer personalment)
