Avui, Joan Laporta ha tret el cap, i ha etzibat la seva proposta acompanyat de Lopez Tena i Uriel Bertran, en forma d’una gran coalició per la declaració unilateral d’independència, amb el nom de Solidaritat Catalana, tal com va passar al voltant de Francesc Macià el
La sentència del TC ha deixat en res l’autogovern català, i el final de la via autonomista, davant les dificultats per articular aquesta proposta conjunta pels típics personalisme i divergències entre independentistes, presenta aquesta proposta per explicar els avantatges d’un estat propi, i permetre explotar tot el potencial de Catalunya dins
Em sembla lloable aquesta proposta, que de fet Reagrupament sempre ha defensat, però cal tenir en compte unes consideracions a destacar, el poder del bloc unionista que no vol que Catalunya es mogui un mil·límetre, i format ara per PP, PSOE-C i Ciudadanos, tot hi anar a la baixa no es pot infravalorar, per Ciudadanos ja han titllat de colpista a Laporta per la proposta, ja que pretén vulnerar la legalitat des de les institucions, caldria explicar-li al portaveu d’aquest partit xenòfob, que totes les independències, que son moltes, tard o d’hora han vulnerat la legalitat que les oprimia, des de dins o des de fora, altrament encara hi hauria una repartició del món amb els mateixos estats que la edat mitjana. Per part socialista, i desprès d’aprovar una resolució indignant al Parlament amb el Preàmbul de l’Estatut, ara un cop a Madrid, ni tant sols això hi donaran suport, ja que els seus caps a Madrid no els agrada la proposta, demostrant un cop més la inutilitat dels seus 25 diputats a Madrid, i les seves vertaderes intencions que res tenen a veure amb Catalunya. Tanmateix i respecte les adhesions demanades, no espero que CIU, ERC o ICV facin el pas, ja que per ells els seus partidets son el principal, i les eleccions son a la vora, i com es sabut el país passa a un segon terme davant el repartiment de les engrunes autonòmiques, si que espero que els militants i votants farts de tanta hipocresia barata facin el pas, per anar de cara al gra, i no es deixin entabanar pel dret a decidir de CIU no se sap ben be el que, o les grans proclames d’Esquerra recuperades desprès de 7 anys de pluja fina, i oblit nacional. Per coherència, el primer exemple hauria de ser el pas d’en Lopez Tena i Bertran al nou projecte, i en el cas del segon l’abandó de l’escó, i en tots dos la militància dels seus respectius partits que els hauran desautoritzat per segon cop en pocs dies, i no es pot nedar i guardar la roba, ja que el missatge no es creïble.
Pel que fa a la resta, la recepta es generositat, i una llista el més potent possible, i on tothom vagi a una pel mateix objectiu, sense quotes ni personalismes de cap mena, i renunciant per exemple les CUP a temes com el socialisme o els Països catalans, per una lluita comuna, que un cop assolida ja hi haurà temps de donar-li forma a càrrec dels ciutadans.
El pas ja esta fet, i ara cal lligar tot el tema per aquest front comú, que si s’assoleix, crec que serà una molt dolenta noticia per l’unionisme, i pels partits que en quedin al marge, que seguiran amb uns discursos sense cap credibilitat i sense res que oferir. La responsabilitat serà clau per portar-ho a bon port, i la imatge de Laporta es un valor afegit que pot ser decisiu.
