He llegit al diari que l'Ajuntament de Salou prohibeix anar pel carrer amb biquini o sense samarreta i que sancionarà amb multes d'entre 100 i 300 euros l'incompliment d'aquesta ordenança. Esperava aquesta notícia per no basar el meu raonament contrari a la prohibició del burca en auguris, com han fet els defensors i els legisladors d'aquesta mesura.
De tots és sabut que, des de fa unes quantes setmanes, una colla d'ajuntaments catalans han establert la prohibició d'accedir als espais públics duent burca o niqab, adduint que aquesta mesura alliberarà les dones d'aquest atemptat contra la seva dignitat.
Anem a pams. D'entrada, el resultat immediat de la mesura serà que aquestes dones que fins ara eren obligades a tapar-se la cara amb roba, a partir d'ara es veuran obligades a dur un burca de formigó, ja que les persones que, amb excuses religioses els obligaven a fer-ho, ara no les deixaran sortir de casa. O sigui que les dones empitjoraran la seva situació. Però no ho veurem. Quin consol!
Hi ha constància, que aquest tipus de repressió masclista moltes vegades no ve donada per una prohibició directa sinó com a resultat d'anys de proselitisme religiós. En aquest cas, encara que sembli paradigmàtic, aquestes dones no entendran aquesta mesura com un alliberament per al seu gènere sinó com una agressió a la seva religió i és possible que, en molts casos, la segona conseqüència sigui l'enroc en posicions fonamentalistes. És a dir, que les conseqüències previsibles són antagòniques als objectius que es plantegen.
Hom podria pensar que un legislador que pretenent una cosa aconsegueixi just la contrària ha de ser prou curt de gambals. Això, en el cas de l'Anglada no ens sorprendria. Però, aleshores ,quin és l'objectiu dels alcaldes i regidors que promouen aquest tipus de mesura?
L'ús de peces de vestir que tapin el rostre és, al nostre país, una pràctica tan escassa que sembla absolutament desmesurat que s'estableixi legislatura al respecte. Escopir a la cara de la gent és una pràctica que, pel que jo sé, no és habitual a Berga. Malgrat això, no és absurd pensar que és possible que, en alguna trifulga, algú acabi obrant de manera tan indecorosa. Ara bé, si l'Ajuntament treu un ban condemnant aquest tipus d'accions, al cap quatre dies els berguedans serem coneguts com els “escopidors”, i quan ens presentem arreu serem rebuts amb sorna i, de retruc, escopits. És a dir, legislar sobre un problema que no existeix, o que és tan puntual, només pot originar la creació real del problema. Perquè, permeteu-me, crec que és possible que hi hagi dones vestides així, però en el moment d'escriure aquests paràgrafs, puc donar la meva paraula que mai no n'he vista cap.
Jo més aviat crec que, més enllà d'un sobtat interès per la dignitat de la dona o previsions apocalíptiques d'exèrcits de gent amb burca atracant bancs, aquest tipus de fal·lera respon més a instints racistes i ultracatòlics que no pas a reflexions argumentades.
Sabem que el burca no és un requisit de la religió islàmica, sinó que més aviat respon a una exageració extrema d'una interpretació esbiaixada de l'Alcorà. És a dir, respon més a uns paràmetres culturals que no pas religiosos. De la mateixa manera que la meva àvia, a la mort del meu avi, va fer tres anys de dol amb burca. Perdó, mantellina. La hi va obligar el rector? La hi va obligar el meu pare? De cap manera. No era una actitud religiosa, sinó una actitud cultural relacionada amb la tradició que, això sí, només es pot entendre en l'àmbit del catolicisme més ortodox.
A hores d'ara potser hi haurà qui es pregunti per què he començat parlant de biquinis. Fixeu-vos-hi: dur els pits enlaire (especialment les dones) és una cosa que no prohibeixen ni el nou estatut ni els deu manaments però.*
Si a alguna pubilla se li acudeix sortir a dar un volt pel Passeig sense samarreta ni sostenidors serà observada amb escàndol, blasmada i li ho recordaran tota la vida. I hi haurà qui correrà a tapar-la amb la jaqueta per preservar la puresa dels ulls d'altri. Una cosa semblant passaria possiblement en determinats països de cultura islàmica si una noia sortís al carrer sense mocador al cap. No us sembla que fer lleis, a l'hora, per obligar a ensenyar una part del cos (la cara o els cabells) i prohibir l'exhibició d'altres (els pits) és, mirat fredament, una bajanada?
Fer lleis des del desconeixement absolut del que s'està tractant és una imprudència perillosa. I aquí seguim sabent més de l'Islam per les cròniques que fa la CNN de l'Afganistan que no pas pels veïns de sota casa.
Estic absolutament d'acord que és inadmissible que hi hagi dones que siguin obligades directament o indirecta a tapar-se la cara, però si no se'ns ocorre cap altra estratègia que la prohibició, s'estarà demostrant la mateixa curtesa de mires que els qui promouen i executen opressions tan execrables contra les dones. I, de fet, s'hi estarà col·laborant.
Quina diferència hi ha entre una dona amb burka, mocador o el que sigui amb una monja? Cap... Bé si, que la monja és "d'aquí".
Salutacions.
Atentament
Seguint amb la seguretat, també s'han de prohibir les mascares de carnaval perquè s'hi pot amagar un terrorista? Ah no és clar, és carnaval, ÉS D'AQUÍ... una nostrada tradició...
S'ha parlat molt també de prohibir el mocador a les adolescents àrabs a les escoles, algú d'aquests vigilants del laïcisme s'atreviria a prohibir dur habit les novícies universitàries?
Prohibir, prohibir, prohibir... No trobeu que darrerament es prohibeix massa? Sempre s'ha d'estar legislant sobre tot? Mira JR, a mi personalment hem repugna que és legisli en contra d'un col·lectiu (en aquest cas les dones àrabs) s'ha de legislar contra el que fa mal, però, contra una pobre dona que per raons culturals evidentment masclistes porta un drap que l'hi tapa la cara? Ufff que moderns que som i que pogres i que guais... Nosaltres no som masclistes, no...
Salut!!
Jo sols t'havia respost a una pregunta que havies fet.
Jo també estic fart de prohibicions, però algunes són de sentit comú. Si vols, llegeix el meu comentari "Sentit comú" una mica més avall.
Atentament
Company, no trobo que el problema sigui quina part del cos queda amagada, el vertader problema és únicament cultural. Se comença per prohibir el burka, i després el mocador, alhora també els torsos nus, també, no ho veus. Prohibim el que la nostra cultura (evidentment catòlica) ens diu que no és bo, anar molt tapat a l'estil àrab s'ha de prohibir, però, si mostrem massa també. Et puc assegurar que si a alguna dona musulmana se l'hi acudís portar burka al control de seguretat d'un aeroport, hauria de mostrar el rostre com tothom, un cop ha passat el control que faci el que vulgui, com tu et tornes a posar el cinturó i les botes, ella s'abaixarà el vel ¿no?
Seguint amb la seguretat, també s'han de prohibir les màscares de carnaval perquè s'hi pot amagar un terrorista? Ah no és clar, és carnaval, ÉS D'AQUÍ... una nostrada tradició...
S'ha parlat molt també de prohibir el mocador a les adolescents àrabs a les escoles, algun d'aquests vigilants del laïcisme s'atreviria a prohibir dur habit a les novícies universitàries?
Prohibir, prohibir, prohibir... No trobeu que darrerament es prohibeix massa? Sempre s'ha d'estar legislant sobre tot? Mira JR, a mi personalment hem repugna que es legisli en contra d'un col·lectiu (en aquest cas les dones àrabs) s'ha de legislar contra qui fa mal, però, contra una pobre dona que per raons culturals evidentment masclistes porta un drap que l'hi tapa la cara? Ufff... que moderns que som i que pogres i que guais... Nosaltres no som masclistes, no...
Salut!!
Salut!
La defensa de la llibertat ha de ser realment sota l'educació alliberadora, respectuosa de les diferències, solidaria i integradora. I no només pel tema dels burka, sinó per tot. Fins hi tot per la lluita de la sobirania catalana.
Visca Catalunya Lliure!
És de sentit comú, però clar, és el sentit menys comú.
Endinsar-nos en filosofades tipus "perquè es vesteix d'una forma o altra", "quin pensament té aquest o aquell altre", és endinsar-nos en entelequies que no porten enlloc, o potser sí. Molt d'acord en que el burka és més una vestimenta cultural que no pas religiosa.
Crec, també, que l'"alliberament" de la dona no s'ha de medir pels metres de roba que porti (en aquest cas, seria molt més lliure una meuca de la carretera que no pas una de qualsevol parlament).
Atentament